dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
L'óm, l'èrba, el fèe e la vàca
L'óm, l'èrba, el fèe e la vàca
A pensàc' bée 'ngàris ca besógn de niènt òtro che laoràa la tèra par vif bée.
Ol sùul, l'acqua e pòoc de pü e la tèra, laoràda, la da i sòo früt.
L’Italia l’è òl Paés pusé bèl al mont
L’Italia è il Paese più bello al mondo
GLI ITALIANI DIVERSI FANNO L’ITALIA IL PAESE PIU’ BELLO AL MONDO!
L’Italia l’è òl Paés püsé bèl al mont,
bel destendüt da sǜ ‘nsom a giò ‘nfont,
da la scima de li Alpi bianchi inévadi
fina al Paradis de li personi disperadi 1)
E tüt chel ca ghe itè en de ‘sti cunfìi,
al gà vargòt de speciàal, de propri fìi:
come ‘na specie de grazia particolàar,
ca la cupris tüt, da li montagni al màar!
Al sarà forse la bèlèzza di nos lööc,
u la simpatia che scolda come en fööc;
a tüc’ i forès’c’ al ghe smaia i déec 2)
a-i idimm, con tàac problemi, istes contéec’!
E ilura a-i diventa malign e i parla màal:
“sée ca en popol, ognaü l’è ‘n banderàal;
se po’ miga fidas de otri, ladri e mafiós!"
… e tüc’ a-i se permèt de olsàa la öos …
Nuu, ca angà doi orégi, me scolta e ‘n tas:
an gà bùu cór, mèi laga po’ sfogas!
Ma quant ca me decit da faa sül seri …
me-i bat tüc’, sül gioc e süi laoréri! 3)
Parchè la nosa richèzza l’è la diversità:
angà en dialèt divers par ogni Cità,
e sóta ogni campanil en caratèr diferènt:
e ognantü al tira fò che ca ‘l ga dènt!
Come i fior, de vari colór e fatèzza,
a-i ghe dona al pràat ‘na gran belèzza,
istess li personi: gnàa en pö li se ‘nsumiglia:
tüti diversi li fa n’orchèstra che suna a meraviglia!
*-*-*-
Chèsta bela storia la gà ‘na smagia,
parchè sa mai parlàat de l’Albosagia ?
Trop grant òl so splendòor:
l’aris umbriàat de l’Italia ogni valòor!
Paolo Piani
NOTE
1) Lampedusa
2) al ghe smaia i déec: fa digrignare i denti, fa venire il mal di denti
3) bat tüc’, sül gioc e süi laoréri!: li battiamo tutti, nei giochi e nei lavori; forse ho scritto questa poesia l’anno che abbiamo vinto i mondiali, battendo in finale proprio la Germania?
scimǜt
s.m.
formaggio casalingo giovane
Ol lüf e l'agnèl
Il lupo e l'agnello
ÒL LÙF E L’AGNÈL
Réet a la riva del Dnèpr a bìif l’è ruàat
su sùra èn lupàsc da la Rùsia scapàat
e de la gió èn pòro agnilìi mòrt da la sìit
ca de l’Ucraìna, da atóor, capo l’era finìit.
Òl lupàsc sùbet ‘na scǜsa l’ha cercàat:
parchè ti la mia acqua te me ‘ntorbolàat?
E l’agnèl, tǜt strimìit: ma scùsem bée,
coma al pó dass sa bivi l’acqua dai töo pée?
La quistiù l’era trop ciara e evidènta,
ma òl lùf ca l’era usàat a dìi pàa a la pulènta
sènsa ca nugùu di sói i ris-ciava da cuntradìl:
ti te mée strogiàat l’acqua còl tò pìl!
E sùbet l’ha cuminciàat a sparàa bómbi,
de rèdes, femmi e vec’ a ‘mpinìi li tómbi:
iera tǜc’ ‘nfami travistìic’ da soldàat
tǜc’ criminai ca la sua acqua iéva ‘nvelenàat!
L’ha distrüt cà, géśi, teatri e botéghi,
parchè iera pieni de canù e motoseghi,
e sa tüt òl mont al dìs òl cuntrari …
l’è ‘na bala ca la val meno de n’urinari!
A trasü acqua ‘n den mür ‘n póo ‘n stà tacàda.
Se si butta acqua su un muro un po’ rimane attaccata
Züchii
‘n italiàa e ‘n svizer ie 'ndàc' sù 'nden fighèer a maiàa fich
Ol svizer, dopo 'n momènt al gha domandàat a l’italiàa:
-quanti fichi mangiati tu?
-mi sèt u ot, e ti?
-io devo finire mangiare primo fico
Su 'ndèl figher l’era rampegàat su 'na züchera, ol svizer l’era réet a maiàa la züca parchè al ghe pareva 'n fich pusè gròs. Da chèl dì i svizer i a chiamac’ züchii.