dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
L'acqua
L’acqua
Dal 65 al 70 % del nostro corpo è fatto di acqua, dunque non è sbagliato dire che l’acqua è la nostra vita.
Dal sesantacinch al setanta par cent de nuu an sé fac’ de aqua, siché l’è ca sbagliat dii ca l’aqua l’è la nosa vita.
L’acqua la se fa capii
L’acqua la se fa capii e ‘l mont l’è viif par so meret:
D'envèren ià 'ndè nùu
D'inverno dalle nostre parti
D’ÈNVEREN IÀ ‘NDE NÙU
Òl sùul,
dèndomàa mai pü scià
dòpo marènda sùbet ià !
cantàa
v. tr. e intr.
cantare | se pó ca cantàa e portàa la crós = non si può cantare e portare la croce (in processione), intendendo dire che non si possono fare due cose diverse nel medesimo momento
Ol fùlèt
Il folletto
Li mai vìst ol fulèt?
Mi l'ò idǜut 'l fulèt, 'n sera 'ndèl bósch a taiàa légna mi 'l Toni di Ciapèla e 'l poor Mènec di Strecia.
L'era scià sìra e 'n sera réet a tornàa a baita, quànca 'l Mènec 'l se mèt a grignàa:
"Ehi, chée ca´l ghè fòiló?"
Me varda e 'n vìt aprṍöf àla stràda, 'ncrusciulù sùra 'n sàs 'n umìi pìscen, n'eserìi tǜt rós con scià 'n matùchìi de pèza àa chèl tǜt rós.
Al me vardava e'l grignàva, pò 'l se mès a cór trà li piànti, 'n póo 'ndàva e 'n póo 'l tornàva, l'era śvèlt cóma 'n somèlegh.
Dòpo quai atèm l'è 'ndàc' ià dol tǜt.
Ol diréet 'n sè 'ndàc' a cüntagla al preòst ca lè ignüut a binidìi ol pòst.
Ura ca l’è scià la ràna l’è scià a 'l sciàt.
Ora che arriva la rana è arrivato anche il rospo
fà scià fà sü fà gió fà ià fà ité
preparare il pranzo
macellare il maiale / turlupinare, ingannare
far venire un'ernia
tenere lontano le mosche
mettere il manico al badile
sbaccellare (togliere i fagioli dal baccelli)
Ranzai
‘na femma de Puncera ntáat ca l’era reet a crumpàa i ranzai la ga dic’ al macelar:
-al me trati bèe ne scior, come ‘ncöo so ‘ngnüda a l’ann pasáat