dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Ghera 'na òlta 'n sàs
GH'ERA 'NA ÒLTA 'N SÀS
'N sàs sǜ 'ndel bósc’, dòpo ca l'acqua la gh'à tiràat ià la tèra ca gh'era sùra, 'l se vardava 'ntóren.
L'era ilò sùra 'n sentér pièe de òtri sàs, 'nsèma a dei ciǜf de èrbi e 'l gh'eva 'ntóren àa quài fiór béi coloràc'.
Adès, ca 'l vansàva sǜ dala tèra, 'l vedeva giò el sentér pièe de òtri bòc’ ca i se möeva sèmpri, e lüü 'l se sintìva amò ligàat scià dali scéspedi.
Ode a la mòtosega
ODE ALLA MOTOSEGA
ODE ALLA MÒTOSEGA
A l’inizi de l’òtro sécol, 'n Bòsac’,
par guadagnas la mica l’ha toc’ sǜ e l’è ‘ndac’, 1)
en tòch a pé, 'n pöo ‘n carèta e ‘l rèst en bastimènt
l’ha traversàat ol mar e l’è ruàat en d’en Cuntinènt:
Australia, ’sto post al se ciamava,
piée de forésti e de pianti cà lüü ‘l taiava,
pianti tanto grösi e òlti da fàa sudiziù:
disumani li fadighi , brich sudisfaziù! 2)
Ogni pianta, col schèvèzzu’ la vava taiada: 3)
con la lama tra ‘ndàa e ignii al pasava ‘na giornada;
noma a dagiò li ghè metéva ‘na sitimana 4)
tanto la scima de li pianti l’era lontana!
Almeno chèsto l’era chél ca ol Bosàcc al diséva,
quanca a ogni mort de Vescof a cà, ‘l vegnéva; 5)
nü rèdès, tüc’ a buca vèrta me scoltava, 6)
e con i öc’ sbarlatàac’ m’el vardava! 7)
*-*
Che bèla ròba pèrò ol progrès!
En de sti agn de róbi al ne sucès!
Al dì d’encö laoràa l’è meno cumplicàat 8)
par ogni méstér òl so strumènt i-à ‘nventàat!
Encödì, giò dal Capararo con ‘na cialada 9)
na bèla motosega l’è subèt crumpada:
n’Husqvarna … miga sbaglias,
… e taia giò pianti al diventa 'n spas! 10)
Paolo Piani (Albosaggia, 10.2.2012)
NOTE
1) guadagnàa la mica: guadagnarsi il pane , guadagnarsi da vivere
2) bric: niente del tutto
3) 3) schèvèzzù: grossa sega a due manici, che si utilizzava in coppia da due uomini robusti
4) dagiò: cadere a terra
5) a ogni mort de Vescof: ad ogni morte di Vescovo, assai raramente
6) rèdès: bambini
7) öc’ sbarlatac’: occhi sbarrati
8) al dì d’encö: al giorno d’oggi
9) cialada: cifra modesta
10) spas: spasso, divertimento, gioco
mezalàna
s.f.
tessuto di poco pregio di canapa e lana
Ol lǜf e la bólp
Il lupo e la volpe
Ol lǜf e la bólp
'N dì i và ditè 'ndè 'n bàit dè móntàgna 'ndua al frésch sǜ 'nden rongiàl de acqua ghé iló 'na grànt cónca dè ràm piéna dè làc’.
La bólp la dìs al sò amìis: "ghè sura fói piscéni e bachec' de légn, laga ca i lechi sǜ mi!", e iscé la se lèca sǜ de güst la pàna.
'L lǜf 'l specia, pò 'l bìif tǜt ol làc’ spanàat.
'L rua ol pastóor e la bólp la scapa dala puleröla da 'ndua i dùu iera 'ndàc' dité, ma ol lǜf, 'nfiàat dal lac' tracanàat, 'l ghè rua ca a pasàa e al se ciapàa sü tati legnàdi fìn'ca lè ridót a 'na pelascia, iscé 'l pö 'nfilàs fò a lǜü da chèl böc' strec'.
La bólp, ndèl fratèep, iló a speciàa 'ndèl bósch tacàat, la maiàat nisciṍli e coi güs la fàc' scià 'na colàna ca la se mèsa 'ntóren al còl.
Quànca la vìt ruàa ol lǜf cal źòpegava, la scürlìs la colàna e la dìs: "àa mi sóo stàcia marelada sü; te sentèt cóma i me scrisciöla i òs".
Ciapàat da la compaśiù 'l lǜf credulù al tö sü a gigiola la bólp e, 'ntàat cal źopega, al lè pòrta a tórnàa 'n réet.
Li nòni li conclüdeva cola 'nteligènsa di véc’: " 'ndìi, 'ndìi a giügàa ca'l malàat 'l porta 'l saa!"
Se ‘l piöf ‘l dì del'ascensa par quaranta dì ‘n se ca sènsa.
Se piove il giorno dell’Ascensione, pioverà per 40 giorni
Goos è corgnaii
'N bosac' de la moia l'è migràat en Argentina, a ilé saludava:
- olé amigos
-a mi góos ca sóo de la Moia, sa propi pròpi dim pò corgnal