Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Slitadi de fee

Slitadi de fée

Quàati fadìghi ià soportàat chìli generaziù.

Mìga par negót la statǜra dèi óm e deli fémni l'era lìmitàda.

Cóma i pödeva crès èn oltèza sà fìna da rèdès la schéna la vegneva üsàda par portàa li róbi.

Li spàli i'era ol tratóor di l'ura, tǜt al pesava sǜ dè lóor.

Àa chìi ca iarés pudüut crès 'n quai ghèl 'n pü 'l pödeva ca.

Ol baricentro bàs èn móntàgna l'era 'n beśógn vitàal par püdìi stà 'mpée.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

La felicità

La felicità

LA FELICITÀ

L’è èn sòmelech la felicità:

l’è càach ruàda ca già la sparìs

e pèna i töo óc’ dapé i se urìs

la già cambiàat paées e cità!

 

Coma ‘na scarizza la te scurlìs:

òl cöör la te pizza de gran belèzza,

la tè mṍof i cavéi coma ‘na brézza,

pó ‘n dè ‘gnosós la sè svilìs!

 

Sa te ghée la fùrtuna da ciapàla

par la cùa tüso ‘na lusèrta

sóta bùna tèra tée da sotràla

 

e mètech sùra ‘na gran cuèrta

e tǜc’ i dì d’amóor bagnàla

fin ca da mèt radìis la vegni espèrta!

 

Vocabolo random

panèl

s.m.

mangime per vitelli

Favole

L'asen e 'l cuntadìi

L'asino e il contadino

l'aśen e'l cuntadìi

'N dì l' aśen dè ´n cuntadìi lè dàc' giò  èn de'n póz. 
L' animàl là piàigüut e la giolàat fò daliasci par ùri, ´ntàat ca ol cuntadìi 'l cercàva dè fàa vargót al reguàrt.

Àla fìi la decidüut ca l' aśen l'era tròp véc’ e ol póz l'era süc' da tàat tèep e 'l gheva già beśógn dè vès stupàat gió, ducà 'l valeva ca davéra la pèna de fà fadighi a tirà fó l' aśen dal póz.

Là ciamàat i sṍö visìi, tacàac' dè cà e ognantǜu, ciapàat scià 'na badìl, ià cuminciàat a tràgió tèera ´ndèl póz.
L' aśen, rendüut cǜnt dè chèl ca l'era réet a sucét, 'l se mès a caràgnàa e giolàa da fà pura.

Dòpo quai badìladi dè tèera, còla sòrpresa dè tǜc’, l'aśen 'l piantailò dè lamentàs.
'L cuntadìi là vardàat èn fónt al póz e le rèstàat de stüch a chèl ca là vist.

A ògna badìlada dè tèera l'aśen l’era réet a fàa vargót dè miga crét: 'l bàteva la tèera coi źòcoi e 'l fàva 'n pàs sùra la tèera.  

E lóor giò sempre püsé tèera ma bèlebée debòt tǜc’ ià idüut con sòrpresa l'aśen a ruàa sü fìna àla bùca dol póz, pasàa sùra l'öor e scapaià a zómp.

Moral dela faola:
La vìta la tràadòs ògna sòort dè tèera....

 'l secrèt par 'ndà fó dal póz l'è sgnìcala e üsala par fà 'n pàs èn sü inòlt e trà 'n zómp.
'N pö 'ndàfó dai póz pǜsé profónc' cal ghè sabes sà 'n sè arènt ca.
Besogna üsa la tèera cai tè trà adòs par pudìi 'ndàa inàaz.
Völ bée dè pǜ, sgnìca la tèera parché èn chèsta vìta beśògna vès 'na suluziù, mìga 'n probléma.
Laga ca'i véri aśegn i sìès i òtri.
 

Proèrbi

Se parla del diàol e al dà scià la pèl

Si parla del diavolo e compare la pelle

se üsa dìi

Al se pecèna la stria

Si pettina la strega
Si sposa la volpe
si usa quando piove mentre splende il sole 

Vócabol

Mas-clòs

Lucchetto
Stòri

Vii püsè bùu

Bertoldo al diseva ca ‘l vii püsè bùu l’è che'l ca se biif 'ndela cantina di òtri