Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

L'è ca vera ca tüt ol mond l'è paees

LÈ CA VERA CA TÜT EL MONT LÈ PAEES

- En piaza del dóm üu con na carióla de grása en giaca e craváta el pása inoserváat

- Te sèntet mai a l'autogrill de Fiorenzuola: "damm po sciá el sòlet";

- Sü la RAI te senteree mai chi ca ie entervistaat sü li eleziù di: "ooh, lè pó ca ròba de nùuuu, le pó ròba de lóooor";

- A medicina 33 ai capirá mai ca'l völl di "engeraat";

- Domandech mó al valtelinees medio sa'l ga'nazi el casatiello o la pastiera; 

- Taat per restaa a Nápoli, loor ia enventaat l'art de rangiass, nùu gia prüma en faseva chel ca'n pò; 

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

'Na gran turtüra

UNA GRANDE TORTURA (… EH EH EH …)

‘NA GRAN TURTÜRA (… EH EH EH …)

Mi ‘l só ca parché a nüü Bosàc’,

ògni òlta ca a Sóndri ‘n sé ‘ndàc’,

dòpo vès lavàat- gió ‘l müs ‘ndèl cadìi,

(parchè èn cità i paesàa, i è varda de fìi),

 

e da la staziù fin èn piazza Campèl,

‘nsé pasàac’ sǜ còl nòs pàs gavèl,

magari èn dì ca ‘l ghéra òl marcàat,

par crumpàa vargót dopo vil tratàat,

 

e finìic’ i nòs afari, ‘ndréet ‘n s’è vòltàat

par tornàa en chèl paés iscé amàat,

tüti li ólti al me sücès, réet a la strada,

èn fastédi ca a spiegàl fóo ‘na gran süada:

 

con paróli magri e bióti, al se tratàrìs

tüso ‘n somèlech ca sül müus ‘l te culpìs,

‘na sòrt de spìich ca òl scervèl al te fùra,

e ‘l cöör al te fa sbarbèlàa da la gran pùra,

 

e tè pódet ca tignìi la crapa ricia

con chèsta lüüs ca la te ‘mpicia,

ca come èn ciòot la te trapàna,

còma al fa en tupìi con la sua tàna.

 

Te camìnet coi öc’ gió ‘n scarsèla,

pòor Bosàc’, tè pèrs la mèla?

Coma chèla d’èn ciocàt la tua ‘ndadüra,

chi che te vìt i pènsa: pòra creatüra!

 

Ògna pàs te ris-cèt da scapüsciàs,

a l’òtra géet te ghè ùlet quasi ‘n bràsc,

te vée inàaz nòma a palp e a tentù:

chèl lì, dè vìi, al na biüüt èn brentù!

 

Ma pèna pasàat ol pùut, la finis ‘sta turtüra:

l’aria frèsca de Albosagia l’è ‘na gran cüra:

chèl ca l’è sücès, l’ó ca capìit fina èn fónt,

ma che gioia vìif ‘n dèl paés püsé bèl al mónt!

'l ghè nè amò

 

Vocabolo random

rustìi

v. tr.

arrostire

Favole

'L bṍö e la scigàla

IL BUE E LA CICALA

'L BÖÖ E LA SCIGÀLA 

´Ntáat-ca ´l bṍö l’era réet a aràa ´l càap, pòoch lóntáa la scigàla l’era réet a cantàa quànca de cólp la pianta-iló par dìc al bṍö:

''Te àret àa màal; oibò. Varda varda, te fàc' 'n sólch tüt stòrt.''

´L bṍö, stràch e süáat, 'l òlsa la cràpa e 'l ghà respondǜt en manéra sotegnüda:

<< Cóma te fàc' a capìi chè ari stòrt ? >>

'' Parché li òtri rödàni iè tüti rìci.''

<< Ciarlüna te doarisèt savìi chè dòpo avìi aráat 'n càap 'ntréech 'n sbàglio lengéer se dóarìs facilmèet perdunàl; ma già ti te sée bùna nóma de cantàa e tè laóret mài.>>

Móràl dela faola: L'è fàcel fàch sǜ la cùcola ai òtri e mài fàa negót.

 

'l ghè nè amò

Proèrbi

I sàs iè trà sǜ ‘n deli müràchi.

I sassi si mettono dove ci sono altri sassi

se üsa dìi

Te ghée 'l máal...

Hai il male di chi deve partorire ?
(chi ha una strana irrequietezza)

Vócabol

Càorabèsol

Succiacapre
Stòri

De prèsa

DE PRÈSA

En piaza

-Rensa, en ga te córet a crápa bása?

-Éeeh, sóo de prèsa!

Ala butega

-Te ca idüut la Rensa?

-Lè pasada de prèsa, a crapa bása.

-Deprèsa, aretüra a crapa bása? En ga la 'ndava?

-Mah? La coreva...

A ca

-La Rensa deprèsa? L'aresi mai dicc'...

-Chisá nga la coreva?

-La coréva? De sòlet i deprèss ai va 'n giir me tartarüghi...la sará ca stacia reet a'ndaa a trass en de l'Ada?

Al telefono

-Ohimemia, góo pùra ca la Rènsa la sies endacia a trass gió 'nde l'Ada

Dal tèers piaa ala strada

-La Rensa, la Rensa lè reet a cór giò nde l'Ada!

-Ma verament mi lóo idüda ca la 'ndava en cartoleria. 

-Alùra lará desmentegaat de lagáa scriüut na quai paròla

En cartoleria

-Lè pasaat la Rensa a töo da scriif?

-No, li tzigaréti, n'àtem fa, parché? Ca te ghee de èss iscé agitada?

-Ma te capìset ca? Li sigarèti! En ga l'è 'ndacia? A destra o a sinistra? 

-Ma che te völet che'n sapia mi?

Sül stradù

-Còr ti ca te ghee la Ape, l'è n'dacia sicüramènt al pùut püsé visii

-E se la se völeva güstass fina'n fónt l'ültema zigherèta?

-Alùra van gió al pùut de li bicicléti, mi cercaroo de ruáa en tèep a l'otro.

Da'n pùut a l'otro

-Pronto, pronto...chi la ghè ca!

-Gna chi, ooh mama mia!

-Sta iló, la ca püdüt córr püsé che ti, te la vedaree ruaa o dal senteer o...da l'Ada

Dal pùut per Via Vanoni

-Pronto polizia? Correte al ponte della pista ciclabile. Presto presto!

Sül pùut de li bicicléti

-Ci hanno chiamato dalla questura, cosa fa col motofurgone su un ponte della ciclabile?

-Ma verament ispetoor cercavi la mia Rènsa, i lá ciamaat per lée, o no?

-Ha bevuto?

-Mah, due bianchii tenent, dói partidi a briscola...po la bèla a trisèt, en cynar

-Prima di pranzo?

-Ma veramènt seri 'ndacc' li per puciaa la briosc' en dol capù...laga mó èss ol mè Ape, che cazo te laoret?

Da la máchena de la pulizia en Via Vanoni

-Rensa, Rensa! Nga te córet?

-Giá, an ga seri mó reet a ndaa?

'l ghè nè amò