dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Scrivi vargót de chèl ca 'l me vèe en mèet
Scrivi vargót de chèl ca 'l me vèe en mèet
Scrìif en dialèt l'è ca 'na ròba pròpi fàcela, sopratüt par via de cóme mèt i acént.
Öi pruàa stès, a idìi chèl ca ghe rui a fàa, pròpri isciè cóma sa fodès réet a parlàa con vargüu.
Già, col dialèt pös ca mètes réet a cünta sǜ de ipod o de ADSL o de ròbi tecnològichi, 'l vée méi tirà fò chèl ca se regòrda de'n bòt, de quànca as'era gióen e deli ròbi ca se ghèva ilùra.
'L Catamarù
IL FRANCO
'L Catamarù.
Un uomo ? Un mito!
L’Albosagia l’è 'n gran paés
bèl, duls e ben distées:
de front a Sondri al se sdraiàat
coma ‘na s’cèta col so ‘nnamoràat 1)
Tüt vért la gha ol scosàal 2)
con tati scarséli, ognüna 'n regàal:
sciaresi a Macc, fonch in estàat, 3)
marù in Otore me na mai salvàat, 4)
e amò: acqua buna en quantità
che tò la siit sensa disparità
a chi iè posàac’, e a chi iè strach, 5)
ai sciori, ai póréc’, ai caori e ai vachi.
De prümavera ol prüfüm di rübii 6)
al fa ignìi oia de dàa basii
a tüc’ chi ca i pasa par i nòs sentéer
sia per buu tèep che per mestéer.
Ma l’è quanca ‘ l fiuris i malacrii 7)
ca de totolas se urìs mai finii: 8)
la pasiù la te ciapa, ol müs’c’ al fa da lec’, 9)
a scisciolàa ‘n de li oregi al vée i brösöi dal frec’ ! 10)
Ah che Paradìis ‘sto Paés:
par fan n’otro iscè al ghèn völ dées!
Tüt chèl c’ó dic’ al basta e avanza
a dach a notro post gran rinomanza!
Ma a nùu no,
a nùu no,
a nùu no,
a nùu propi no!!!
L’è ca chèla la quistiù ca 'nse famóos
e i óm di otri Paés iè iscè gelóos!
Franco ‘l so nóm, dèt Catamarù,
n’óm pericolóos coma sèt calaurù! 11)
Tüc’ ai maligna par ol sò difèt,
ca'l sarìs , parlando con rispèt,
ca ‘n mèz ai do gambi, chili veri,
al ghè n’eva n’otra come 'n palferi! 12)
Li fémmi dèl paés, caminando rasènt al müur,
li fava de tüt par 'ncuntral al scür:
chèl cà ‘l sücedeva en de chi moménc’,
se pó noma pènsal dai sguisöi e laménc’! 13)
Apèna cà ‘l Catamarù l’è spiràat,
i óm dèl paés ià trac’ sül fiàat:
ogni fèmma l’è tornada al so fugglàa, 14)
àa sa ogni tàat se sènt a susrpiràa!
Par tramandàa ai gióegn ‘sto avenimènt,
dèl nòs Catamarù al rèsta ol munümènt,
ca al fa bèla mostra en de la piazza principal;
‘na roba semplice: sòta doi züchi e sura en pal! 15)
Paolo Piani
NOTE
1) s’ceta- sc si pronuncia come in scatola: ragazza
2) scosàal: grembiule
3) fonc: funghi
4) marù: castagne della qualità “marroni”
5) posàac’: riposati
6) rubii: robinie, acacia
7) malacrii: rododendri
8) totolas: farsi le coccole
9) müs’c – s’c si pronuncia come in scatola: muschio
10) a scisciolàa ‘n de li oregi al vée i brosóöi dal frec’! – sussurrare parole dolci all’orecchio, fa venire i brividi di piacere!
11) calaurù: calabroni (un detto popolare recita che se ti pungono sette calabroni, muori)
12) palferi-lungo, grosso e pesante attrezzo in ferro, che serve per fare i buchi nella vigna, onde mettere i pali di sostegno della vite.
13) sguisöi e laménc’ – gridolini e sospiri di piacere
14) fugglàa: focolare
15) züchi: zucche
scàpàa
v.intr.
scappare
Ol lambaròt el fìl de òor
Il lombrico e il filo d'oro
Ol lambaròt e ol fìl de òor
'l coràgio dè siguìi i própi sógn e dè esploràa 'l mónt.
Al ghera 'na òlta 'n lambaròt dè nóm Lǜis ca'l vìveva 'n d'èn bósch sóta deli fréschi fói dè nisciolèer.
Ol Lǜis l'era 'n lambaròt curióos e speciàal e 'l scavava 'ndèla tèera dapartǜt.
'Na nòc’ lè 'ndacdefó dal teré par vardàa li stéli 'ndèl cél e al 'na vist üna 'mbèlpóo-bèla a dàgió.
Sǜbet 'l Lǜis là tiratfò 'n s-cès: "sóo stüf dè dì tǜc' stès, ölarìsi vìif 'na vèntüra divèrsa dal sòlet".
'L dì dòpo 'ntàat ca'l scavava 'ndèl teré, là truàat 'n fìl dè òor ca'l lüśìva.
L'era iscé contèet e stüpìit ca là decìdüut dè 'ndàchréet par idìi 'nghée ca'l ruava.
"Che ròba 'l ghè sarà réet a stò fìl d'òor? Ghóo pròpi dè scùprìl!" là pensàat 'l Lǜis.
Là cuminciàat a rampègàa par rùàa sùra la tèera par siguìi 'l fìl dè òor ité par 'l bósch, i pràac’ e àach 'ndèna rógia bèlebée frésca. Ol fìl dè òor al finiva mài.
Lè stacia 'na vèntüra ecitànt da mài smentegàa.
Ol Lǜis là 'ncuntràat taac' animàai cóma li lümàghi, grìi, 'n paù 'mbèlpóo-bèl, coloràat e àa 'na sciguèta.
'Nòtro lambaròt 'l ghà regalàat aretüra di balii de zéneor gròs e bùu bunènti ca i ghà dàc' fòrsa par cuntinuàa 'l sò viàc’ ca l'era amò lónch.
Dòpo mìis dè speriènsi straordinari, 'l Lǜis là vist ca 'l fìl dè òor 'l finiva pròpi defò de lǜs dè 'na végia maśù bandunàda.
Ol lambaròt la picàat la pòrta e sǜbet 'na fata la ghà urìit.
La fata l'era òlta bèla e la sè fàcia idìi davéra coòntèta dè idìi ol Lǜis.
Con tàata sòrpresa la fata là ghà spiegàat al Lǜis ca ol fìl dè òor l'era 'n regàl ca lée la gheva fàc' par premiàa ol sò coràgio e la sùa òia dè aventuri.
"Öla!, che bèl, grazia, te fàc' bée!" là dìc' ol Lǜis con 'n grànt surìis.
Ol lambaròt al se rendüut cǜnt, ca'l bèl viàc’ ca l'eva fàc', l'era tǜt mèret sò, par vès curióos e dol sò coràgio.
L'importa ca quàat ca sè pìscen: sà 'n ghà 'l coràgio dè siguìi i nòś sógn e dè sploràa 'l mónt, 'n pö scùprìi róbi bèli bèlenti.
Iscé ol Lǜis lè tornàat àla sùa cà 'ndèl bósch contèet e sódisfàc' dèla sùa grànda vèntüra.
An va ca a cà ?
non andiamo a casa?
non andiamo ancora a casa?
vieni che andiamo a casa che è ora
Lè bèl sàc' l'om
È bello tenace l'uomo ...
"Lè bèl sàc' l'om"
se'l pensava o se'l diseva quanca quai'üu l'era 'n grand rüscadóor, 'l laorava sempre, 'l viveva de grandi fadighi, 'l resisteva a tüt, col bèl o col brüt.
Adès 'l vegnarés de dìi "resilienti"