Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Ghera 'na òlta 'n sàs

GH'ERA 'NA ÒLTA 'N SÀS  

'N sàs sǜ 'ndel bósc’, dòpo ca l'acqua la gh'à tiràat ià la tèra ca gh'era sùra, 'l se vardava 'ntóren.

L'era ilò sùra 'n sentér pièe de òtri sàs, 'nsèma a dei ciǜf de èrbi e 'l gh'eva 'ntóren àa quài fiór béi coloràc'.

Adès, ca 'l vansàva sǜ dala tèra, 'l vedeva giò el sentér pièe de òtri bòc’ ca i se möeva sèmpri, e lüü 'l se sintìva amò ligàat scià dali scéspedi.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

Ol scosáal dèla nòna

IL GREMBIULE (PARAGREMBO) DELLA NONNA

ÓL SCOSÁAL DÈLA NÒNA

Ol scosáal de la nòna l’era n’istituziù,

tüti a-i le portava, sènsa fáa eceziù:

al fava mila servizi, mila mèrec’ al ghéva,

gnáa da la fèsta, fan a meno ‘spodeva!

 

Prüm de tüt la vistina al riparava,

ca sóta de lüü quatada la stava,

‘mpǜ al ghéva ‘na bèla scarsèla,

‘ndùa mèt-gió ol panèt e la mèla;

 

Al sirviva da guant par ciapáa en máa

‘na padèla scotèta, da sùra ol fugláa,

e quai bòt par sügac-gió a ‘n rèdes i gutulù

quancà ‘l se fava ciapáa da la pasiù,

 

ù netàc-gió ol müsìi stróc e süáat,

parché senò la mama la garìs baiáat …

(… al gheva a ‘n’anèma delicada

‘sto tochèl de stofa en vita ligada!);

 

ù fai giügà a Momòo cèt!

col scosáal sül müs, töö e rimèt,

ù piacai sa en forèst al ruàva,

col quatàch sóta la facìna spàva.

 

Ma tüc’ i dì al regalava ‘na nuvità,

'n rimedi sücüur par ogni necessità:

al sirviva par tó-fó i ööf da la gnada,

e portai a cà sènsa fáa ‘na fritada,

 

o spostáa i puìi de sciüta, pèna sgüsciáac’,

par salvai da la rabbia dei gai spodestáac’!

(… al ghè voleva bée a ogni animáal

‘stò pöor, modèst, ǜmel scosáal !)

 

E, ‘nsèma, al fava sirvizi da cistìi

par portáa a cà verzi, pòmates e züchìi;

par remáa póm e pir sóta la pianta crodáac’,

dac’ gió prüma ca tüc’ a-i fóss marüdáac’.

 

En pǜ, quant ca ‘l frec’ al ruava

par la legna dèl fööc, da cavàgn al fava,

ma áa da bufèt, par la brasa ravivàa

sa la fiàma l’era smòrsa 'n dèl fugláa.

 

Con en colpèt da piàch, sènsa fàs notáa,

ol tàol al puliva sa ‘l Preòst ù ‘l Capeláa,

a-i ruava, a l’impruvisa, la cà a binidìi,

con la scüsa de tastáa 'n gót dèl nòs vìi !

 

Ma i scosài de li nóni, ligáac’ scià par mèz,

iè pasáac’ de moda urmai da ‘n gran pèz,

parché li nóni moderni, stém a sintìi,

iè quasi sempre tacadi … al telefunìi !

 

Vedi anche qui 

Vocabolo random

sgualivàa

v.intr.

livellare

Favole

Ól cèrf la leòr e l'aśen

Il cervo la lepre e l'asino

Ól cèrf la leòr e l' aśen 

´N cèrf con en frónt dùu béi còrègn ramificac', 'ndàva a paséc' ité par ´l bósch.

Lè pasàat da iló ´na leòr e la sè fermàda a vardàa fìs ol cèrf.

Ilùra ,´ntáat ca la saltelava, là se fàcia inàaz e ´l là dìc':

"Varda ´n póo chiló, sóo ca àa mi´n bèl cervàt, l'è abòt ca 'ndrizzi sǜ li mei óregi e l'è cóma sé gharés sǜ i corègn cóma i töo ."

N'asen ca 'l pascolàva iló aprṍf, pèna la sintìit chèl ca la ghà dìc' la leòr, ´mbrinsiùnàat là ósàat:

" Varda ti, te ghée rèśù ! Nùu ´n sè tǜc’ trìi dèla stèsa ràzza, mi ól cèrf e ti leòr"

´L cèrf là vardàat i dùu con compasiù e disprèz e pó là cuntinuáat a caminàa par ´l bósch.

Móràl dèla fàola: Varda e pàsa e cürèt ca de lóor ca iè nóma dei sbrufù.

 

'l ghè nè amò

Proèrbi

L’aśen del montagnù, quànca ...

Quando l’asino si era abituato a saltare il pasto, è morto di fame

se üsa dìi

Le sórt cóma 'na tàpa

 è sordo come un pezzo di legna -   Nella foto ironia della sorte la "tapa" diventa un ausilio assieme all'altoparlante per favorire l'udito

 

Vócabol

Gósa

Scoiattolo
Audio icon la_gosa_.mp3
Stòri

San Bandera

San Bandera ol prüm che ghera

San Nicolò al ghera gia mò.