dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Cansù d'amóor par tüti li fémmi
Canzone d'amore per tutte le donne
CANSÙ D’AMÓOR PAR TÙTI LI FÉMMI
Quanca da crèdes Padretérni me la finisarà,
e i nòs limèc’ e i nòs diféc’, me acetarà,
nùu óm denàaz a tüc’ me podarà presentàs,
nùuc’ ma fiducióos còma òl dì ca s’ nàs!
E bindìna me garà ca pù pùra de li nósi debolézzi,
e neméno ‘n se vargognarà da vìi fàm de carézzi:
‘n garà ca pü da mèt sü maschèri ùu custüm,
ma de la resù me truarà aamó la pèrsa lüm!
Li nósi debolèzzi li sarà òl nòs “sex apìl”:
tüti li s-céti püsé béli li olarà scuprìl,
come ‘na mama li te ninarà, li te basarà
… e ti te se sentarée come èn bèl pascià!
Èn mónt nóof al sè urisarà denàaz ai nòs öc:
còma da ‘na seradüra a spiàa ité dal böc
de li fémmi me scuprisarà òl nòs besógn
e crès e vìif par lóor al sarà òl püsé bèl sógn!
E se üna che te piàas, la dìs de nò, l’è istès
sèntet ca ofées, l’è ‘na prùa che tè farà crès:
amó püsé de prüma pòrtech respèt
tégnela sül cóor coma èn bèl micèt!
Àa mi, la prǜma morósa la m’à abandunàat,
e par tàat tèep óo sufrìit e caragnàat;
però dopo con n’òtra ‘n sé incuntràac’ …
e l’è quarantadùu ògn ca ‘n se sposàac’!
Sügerimèet:
Sa a la fìi, chèla ca te àmet tè g’la farée a sposàa,
dopo paziènsa e soportaziù, l’arà mai da mancàa:
sèmpri prónc’ a portàa la cróos con fó la salìva,
par ulìs bée ‘n de la bùna sòort e ‘n de chèla catìva!
müdànda
(müdàndi), s.f.
mutande
Ol lambaròt el fìl de òor
Il lombrico e il filo d'oro
Ol lambaròt e ol fìl de òor
'l coràgio dè siguìi i própi sógn e dè esploràa 'l mónt.
Al ghera 'na òlta 'n lambaròt dè nóm Lǜis ca'l vìveva 'n d'èn bósch sóta deli fréschi fói dè nisciolèer.
Ol Lǜis l'era 'n lambaròt curióos e speciàal e 'l scavava 'ndèla tèera dapartǜt.
'Na nòc’ lè 'ndacdefó dal teré par vardàa li stéli 'ndèl cél e al 'na vist üna 'mbèlpóo-bèla a dàgió.
Sǜbet 'l Lǜis là tiratfò 'n s-cès: "sóo stüf dè dì tǜc' stès, ölarìsi vìif 'na vèntüra divèrsa dal sòlet".
'L dì dòpo 'ntàat ca'l scavava 'ndèl teré, là truàat 'n fìl dè òor ca'l lüśìva.
L'era iscé contèet e stüpìit ca là decìdüut dè 'ndàchréet par idìi 'nghée ca'l ruava.
"Che ròba 'l ghè sarà réet a stò fìl d'òor? Ghóo pròpi dè scùprìl!" là pensàat 'l Lǜis.
Là cuminciàat a rampègàa par rùàa sùra la tèera par siguìi 'l fìl dè òor ité par 'l bósch, i pràac’ e àach 'ndèna rógia bèlebée frésca. Ol fìl dè òor al finiva mài.
Lè stacia 'na vèntüra ecitànt da mài smentegàa.
Ol Lǜis là 'ncuntràat taac' animàai cóma li lümàghi, grìi, 'n paù 'mbèlpóo-bèl, coloràat e àa 'na sciguèta.
'Nòtro lambaròt 'l ghà regalàat aretüra di balii de zéneor gròs e bùu bunènti ca i ghà dàc' fòrsa par cuntinuàa 'l sò viàc’ ca l'era amò lónch.
Dòpo mìis dè speriènsi straordinari, 'l Lǜis là vist ca 'l fìl dè òor 'l finiva pròpi defò de lǜs dè 'na végia maśù bandunàda.
Ol lambaròt la picàat la pòrta e sǜbet 'na fata la ghà urìit.
La fata l'era òlta bèla e la sè fàcia idìi davéra coòntèta dè idìi ol Lǜis.
Con tàata sòrpresa la fata là ghà spiegàat al Lǜis ca ol fìl dè òor l'era 'n regàl ca lée la gheva fàc' par premiàa ol sò coràgio e la sùa òia dè aventuri.
"Öla!, che bèl, grazia, te fàc' bée!" là dìc' ol Lǜis con 'n grànt surìis.
Ol lambaròt al se rendüut cǜnt, ca'l bèl viàc’ ca l'eva fàc', l'era tǜt mèret sò, par vès curióos e dol sò coràgio.
L'importa ca quàat ca sè pìscen: sà 'n ghà 'l coràgio dè siguìi i nòś sógn e dè sploràa 'l mónt, 'n pö scùprìi róbi bèli bèlenti.
Iscé ol Lǜis lè tornàat àla sùa cà 'ndèl bósch contèet e sódisfàc' dèla sùa grànda vèntüra.
Gri gri
Gri gri, ven fò dala tana, la tua mama la ta fac’en péer de scalfaroc’ de lana
E ‘l to pà l’e ‘ndàc en presù, parchè l’a robàat en graa de formentù.
