Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Li maréni

Li maréni

A inizi dè lǜi, sènsanfàl tǜc’ i àgn, cóma sà 'l fös 'na data segnàda èn rós sǜ 'ndèl almanàch dè Nembro, al se ripéteva la funsiù dè tögió li maréni.

Dói piànti própi gràndi, 'nsidìdi dal nòno i'era mési a sentinèla dol pràat di “dùu campac' ”.

Stò sornóm ghè levi dàc' mi a chèl panèt pìscen dè tèera sü a Cà dol Trip.

Chèl nóm al rùa dal fàto ca ilò al vigniva mài scià pǜsé dè dùu carghéc' misér dè fée, èn tǜt setànta otànta chili dè èrba secàda.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

Somartìi

Autunno

Somartìi 

La scighèra, 'ntàat ca 'l piuvisna,

la va sǜ par la Pendegia, 

e sóta, ol vèet l'ósa 

e 'l mṍof tüt ol bósch;

 

ma par i àndét dól paés, 

'l và, a ralégràa l'ànèma, 

l'ódóor amàr dol vìi

ca 'l bói gió 'ndi tìi.                         

 

Sǜ la bràśa pìza e stralüsènta

al cṍös 'l ròst dè leòr;   

ol casciadù a zifolàa 

 'l stà sǜ l' ǜs de cà a vardàa,

 

trà li rósi niòli al tramónt,

ròsci de üséi nìgri,

cóma penśér chè i vaga,

ca i se slontana vèrs la nòc’.  

Vocabolo random

tòor

s.m.

toro

Favole

L'asen e 'l cuntadìi

L'asino e il contadino

l'aśen e'l cuntadìi

'N dì l' aśen dè ´n cuntadìi lè dàc' giò  èn de'n póz. 
L' animàl là piàigüut e la giolàat fò daliasci par ùri, ´ntàat ca ol cuntadìi 'l cercàva dè fàa vargót al reguàrt.

Àla fìi la decidüut ca l' aśen l'era tròp véc’ e ol póz l'era süc' da tàat tèep e 'l gheva già beśógn dè vès stupàat gió, ducà 'l valeva ca davéra la pèna de fà fadighi a tirà fó l' aśen dal póz.

Là ciamàat i sṍö visìi, tacàac' dè cà e ognantǜu, ciapàat scià 'na badìl, ià cuminciàat a tràgió tèera ´ndèl póz.
L' aśen, rendüut cǜnt dè chèl ca l'era réet a sucét, 'l se mès a caràgnàa e giolàa da fà pura.

Dòpo quai badìladi dè tèera, còla sòrpresa dè tǜc’, l'aśen 'l piantailò dè lamentàs.
'L cuntadìi là vardàat èn fónt al póz e le rèstàat de stüch a chèl ca là vist.

A ògna badìlada dè tèera l'aśen l’era réet a fàa vargót dè miga crét: 'l bàteva la tèera coi źòcoi e 'l fàva 'n pàs sùra la tèera.  

E lóor giò sempre püsé tèera ma bèlebée debòt tǜc’ ià idüut con sòrpresa l'aśen a ruàa sü fìna àla bùca dol póz, pasàa sùra l'öor e scapaià a zómp.

Moral dela faola:
La vìta la tràadòs ògna sòort dè tèera....

 'l secrèt par 'ndà fó dal póz l'è sgnìcala e üsala par fà 'n pàs èn sü inòlt e trà 'n zómp.
'N pö 'ndàfó dai póz pǜsé profónc' cal ghè sabes sà 'n sè arènt ca.
Besogna üsa la tèera cai tè trà adòs par pudìi 'ndàa inàaz.
Völ bée dè pǜ, sgnìca la tèera parché èn chèsta vìta beśògna vès 'na suluziù, mìga 'n probléma.
Laga ca'i véri aśegn i sìès i òtri.
 

Proèrbi

Àn de èrba, àn de mèrda.

Anno di erba, anno di merda

se üsa dìi

El pàr 'n tochèl de ...

Sembra un pezzetto di corteccia e invece è una farfalla

Vócabol

Scàgnìi

Sgabello
Stòri

Goos è corgnaii

'N bosac' de la moia l'è migràat en Argentina, a ilé saludava:

- olé amigos

-a mi góos ca sóo de la Moia, sa propi pròpi dim pò corgnal