dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
'L campanìl e la nóos pórtàda dal còrf
'L CAMPANÌL E LA NÓOS PÓRTÀDA DAL CÒRF
En de'n paés apröf al campanìl òlt dèla gésa gh'era 'na bèla piànta de nóos, li söi nóos li dàva gió sǜ la téra e tàati li finiva par vès maiàdi dai còrf.
'N dì 'n còrf l'à ciapàat 'ndel bèch 'na nóos e lè ulàt sùra 'l campanìl itè 'n de'n böc’ del mür 'ndùa gh'era àa 'na crépa e 'l còrf l'à lagàat dà gió la nóos ca l'è 'ndàcia pròpi gió iló.
Ol coldarìi dèla pulènta
Il paiolo della polenta
OL COLDARÌI DÈLA PULÈNTA
Tanto càar te me sée, coldarìì da la pulènta,
con la tua forma de ram, rodónda, lüsènta;
come 'n sùul te me scòldet, sura al fööch,
a vardàt te me fée amàa amó püsé i mée lööch,
chi lööch ‘ndùa, ti, da rè te sempre fac’ ,
còl sfamàa generaziù a pulènta e lac’;
sensa de ti la miseria la sarìs stacia chèvezza,
per mèret tò, ‘sga mèss sǜ ‘na pèzza!
E a-ca dèss, coldarìi, quan’ ca te dupéri,
par mì l’è sempri ‘na gran fèsta, disi sül séri:
te ‘mpinisi de acqua, te méti sura la pigna,
te pizzi sóta coi vidisciù de la mia vigna,
e dopo ‘n momènt, l’acqua vìta la ciapa,
prüma a piàa, ‘na bùla ògni mòrt de papa,
quasi coma sa l’és vargógna da fàss idìi,
e à-lato come ‘n furmighèer ca ‘spö ca tignìi;
giónti gió la sàal, pèna 'n branchèl,
a piàa öidi gió la farina dal sachèl:
en póo de bramada, en póo de fiorèt,
ca sempri tegni de scòrta ‘ndèn casèt,
e sùbet cuminci a mès-ciala col tarai ,
parché i grùmoi, la düarìs ca fai;
quai òlti a màa ricia e quai a manvèrsa,
par n’ùrascia la giri e la pirli, bèla fèrsa:
ecco, se sènt già en bèl prüfümìi,
ca coma ‘n fiór al ve sǜ dal coldarìi:
la pulènta l’è prónta, sè pü da ‘speciàa,
curìi, la 'mprüni, sentés gió a maiàa!
castàa
s.m.
castagno; color castano
Ól cervàt
IL CERBIATTO
´L CERVÀT
´L Cervàt 'n dì 'l ghà dìc' al pà Cèrf:
" Ti te sée pǜsée grànt e pǜ svèlt dei càa, ti te portèt di còrègn belebée grànc' ca te pödarisèt afróntài e scórentài, parché ducà te ghée iscé pùra ?"
'L pà Cèrf, 'ntàat chel grignàva, ´l ghè dìs:
" Ti te dìset bée, mè càar fiṍl, ma sò àach bée chè apèna i senti bagiàa, mi ciàpi, sò ca cóma, táata pùra ca'l mè vée da scapàa de corsa e dei mée còrègn 'l me vee ca gnàa en mèet."
Móràl dela fàola: Chi l'è purós de natüra 'l ghè-rua ca a guarìi.
Bośàc´ dela mala furtüna ...
Albosaggesi della mala fortuna d'estate il sole e d'inverno la luna