Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

La bólp e 'l còrf

LA BÓLP E 'l CÒRF 

'N còrf gròš l'ula sùra 'n càap de gràa doràt, quànca 'l vìt dèla géet ca i marenda a l'umbrìa sóta 'na noghèra.

"Che cólp de furtüna !" 'l pensa 'l còrf; "Chèla géet la me lagharà de sücür 'n quài vargót de bùu !"

'L se mèt a pulèr sǜ en dena broca dèla noghèra sùra de lór a speciàa.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Quiz

Rebus

1 -     2 -    3 -    4 -    5 -    6 -    7 -    8 -    9 -    10 -    11 -    12 -    13 -    14 -    15 -    16 -    17 -         SLOLUZIONI 
Poesii

La belèza dèl mè dialèt

La bellezza del mio dialetto

LA BELÈZA DEL MÈ DIALÈT

 

Adès ve cünti parché òl mè dialèt

l’è iscé duls e bèl , quasi perfèt

e a l’italiàa, cari fradéi,

al ghè fà la barba e i cavéi.

 

Lüu, sènsa sprecàa, tüt al dìs,

con pochi paróli tüt al ciarìs,

e par tüti li situaziù

sèmpri al gha pronta la suluziù!

 

Öli fàa n’esempi ca i pó capìi

tüc’ chi ca i me sta chiló a sintìi,

sìes ca iàbes fàc’ l’università

sìes ca i ghè n’àbes ca üut la pusibilità.

 

Sa ‘n rèdes cola mama l’è a spàs

e lée con li amisi mai pù la tàs,

e lüu a ‘n cèrto punto al sé stufìs,

al ghe tira òl pètacol e ‘l ghe dìs:

 

 “ mama, ‘n và ca a cà ?”,a piàa piàa,              1)

ma lée la cùntinua a ciacolàa,

e dòpo èn gran pèz sènsa risültàat,

(… pórèt, i le préga sènsa vès scoltàat …),

 

sa ‘l fós èn cità, n’òtra paròla al tacarìs,

‘na paròla ca òl concèt la rinforsarìs:

“ancóra” l’è òl vòcabol ca ‘n pü l’arìs ruàat,

èn mèz a la frase, sutulineàt!

 

‘nvéci nùu Bosàc’, par risparmiàa,

la negaziù me la slónga fina a Milàa:

al pòst de “mama, ‘n và ca a cà ?”

me ósa: “mama, ‘n và caaaaaaaaaaaaach a cà?”           2)

 

ca dàla bùca l’è cóme ‘na scarica de mitràia,

òl rümóor de mila ràc’ sùra la pàia,

ü chèl d’èn cöör ca ‘l betéga da l’emuziù,

ü senò chèl d’èn tratóor èn aceleraziù!

 

Èe capìit adès parché òl mè dialèt,

par mi al val püsé del Scióor Prefèt,

e parché iscé tàat al mè paées ghe tégni

ca ‘l cambiarìs gnàa par èn chìlo de castégni ?

 

NOTE: 1) ‘n và ca a cà? – non andiamo a casa?

2)’n và caach a cà – non andiamo ancora a casa?

 

Vocabolo random

rencrès

v. intr.

dispiacersi | ihṍo, s’al me rèncres! = quanto mi dispiace!

Favole

La Bìśega e ol Sùul

Vento di Tramontana e il Sole

La Bìśega e ol Sùul

En dì, la Bìśega e ‘l Suul ai rógnàva, - ognantǜü de loor al pretèndeva da vès pǜsé fòrt dèl' òtro, quàn - ca i à idǜut en viagiatóor, ca'l vegneva inàaz - piegaat té - ‘n dèl mantèl.
Ilùra- I dùu litigànc' - ià stabilìit ca - chii de loor duu – ca - ai go l’aris facia a fà 'n mòdo ca 'l viagiatóor 'l se tavès fó ol mantèl dè dòs , al saris stac’ ritügnüut ol pǜsé fòrt.
Ol Vèet dè Bìśega - l’à cuminciàat a bufàa con violensa; ma pǜsé ca 'l bufàva, - pǜsé 'l viagiatóor al se streigeva ité 'ndèl mantèl; - taat ca àla fìi ol póoro Vèet l’ à dùüt renunciaa al sò propòset.
Ol Sùul ilùra - 'l sè fàc-idìi su 'ndèl cél; e dòpo iscé en pìt, ol viagiatóor, l’a ciapaat còlt - e ‘l sè trac’ fó - ol mantèl.
E iscé, la Bìśega l'è stàcia ubligada a reconós ca'l Sùul l'era pǜsé fòrt dè lée.

 

'l ghè nè amò                                  pubblicati anch e qui in fondo alla pagina (Provincia di Sondrio Albosaggia)

Proèrbi

L’è fò ‘l ginèr

E’ finito il mese di gennaio

se üsa dìi

Ti te ca da 'mpetolàsen

non ti devi intromettere, immischiare

Vócabol

Spinù

Spina
Stòri

Òl preost malat

Òl preost al stava maal, ilura l’a ciamat òl sacrista e ‘l gha dic’

-domenega van sü 'ndel pülpet e te ghe ciamet giò:

òl prevet l’è malat,

la domenega che vée l’è san Pedro e Palo,

sabèt al se spósa òl tal e la tala,

sa se va ca a mesa 'ntáat ca l prevet l’è malat l’è ca pecat,

sa vargü i a pers en pach a i pö 'ndàa en sacrestia a ritiral.

Òl Scrista la fac’ en páo de cunfüsiù e l’a dic’ giò dal pülpet:

-òl prevet l’è malat e l’è ca pecat

-sabet al se sposa san Pietro e Paolo,

-domenega l’è la festa del tal e dela tala,

-sa se va ca a mesa al ghe en pach da ritiràa en sacrestia.