dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Mai ca pü carna
Mai ca pü carna
'Na òlta maiàvi càrna pò a pensàa a chìi póor animài mòrc' me sentevi en cólpa, ilùra sóo pasáat ala verdǜra ma àa con chèsta quànca pèli i tartìfoi al me vée la pèl d'òca, sopratǜt quànca tredi la verdǜra, süfrìsi belebée, spès al me vée li làgrimi ai ṍc’, pensée quáat ca i sufrìi li scì-oli tridadi vìvi.
Ode a la mòtosega
ODE ALLA MOTOSEGA
ODE ALLA MÒTOSEGA
A l’inizi de l’òtro sécol, 'n Bòsac’,
par guadagnas la mica l’ha toc’ sǜ e l’è ‘ndac’, 1)
en tòch a pé, 'n pöo ‘n carèta e ‘l rèst en bastimènt
l’ha traversàat ol mar e l’è ruàat en d’en Cuntinènt:
Australia, ’sto post al se ciamava,
piée de forésti e de pianti cà lüü ‘l taiava,
pianti tanto grösi e òlti da fàa sudiziù:
disumani li fadighi , brich sudisfaziù! 2)
Ogni pianta, col schèvèzzu’ la vava taiada: 3)
con la lama tra ‘ndàa e ignii al pasava ‘na giornada;
noma a dagiò li ghè metéva ‘na sitimana 4)
tanto la scima de li pianti l’era lontana!
Almeno chèsto l’era chél ca ol Bosàcc al diséva,
quanca a ogni mort de Vescof a cà, ‘l vegnéva; 5)
nü rèdès, tüc’ a buca vèrta me scoltava, 6)
e con i öc’ sbarlatàac’ m’el vardava! 7)
*-*
Che bèla ròba pèrò ol progrès!
En de sti agn de róbi al ne sucès!
Al dì d’encö laoràa l’è meno cumplicàat 8)
par ogni méstér òl so strumènt i-à ‘nventàat!
Encödì, giò dal Capararo con ‘na cialada 9)
na bèla motosega l’è subèt crumpada:
n’Husqvarna … miga sbaglias,
… e taia giò pianti al diventa 'n spas! 10)
Paolo Piani (Albosaggia, 10.2.2012)
NOTE
1) guadagnàa la mica: guadagnarsi il pane , guadagnarsi da vivere
2) bric: niente del tutto
3) 3) schèvèzzù: grossa sega a due manici, che si utilizzava in coppia da due uomini robusti
4) dagiò: cadere a terra
5) a ogni mort de Vescof: ad ogni morte di Vescovo, assai raramente
6) rèdès: bambini
7) öc’ sbarlatac’: occhi sbarrati
8) al dì d’encö: al giorno d’oggi
9) cialada: cifra modesta
10) spas: spasso, divertimento, gioco
strücàa
v. tr.
strizzare, comprimere, stringere forte con le mani (per esempio un panno lavato)
Ól cervàt
IL CERBIATTO
´L CERVÀT
´L Cervàt 'n dì 'l ghà dìc' al pà Cèrf:
" Ti te sée pǜsée grànt e pǜ svèlt dei càa, ti te portèt di còrègn belebée grànc' ca te pödarisèt afróntài e scórentài, parché ducà te ghée iscé pùra ?"
'L pà Cèrf, 'ntàat chel grignàva, ´l ghè dìs:
" Ti te dìset bée, mè càar fiṍl, ma sò àach bée chè apèna i senti bagiàa, mi ciàpi, sò ca cóma, táata pùra ca'l mè vée da scapàa de corsa e dei mée còrègn 'l me vee ca gnàa en mèet."
Móràl dela fàola: Chi l'è purós de natüra 'l ghè-rua ca a guarìi.
A caval d’in aśen
A cavallo dell’asino
A caval d’in asèn
In óm de la Moia ca’l stava ité ‘ndi Marasciai, l’eva da ndaa a Sondri. Al pasava gió a pé parché al gheva ca ol caval gnè ‘l mül e po gnaa en aśen.
Quant ca l’è ruàat al puut de l’Ada al dìs en tra de lüu: “ Ah sa ‘l ghé fodéss en aśen!”
L’eva gnaa mó finìit da dil ca al ghè dascià denàaz en bèl asnii.
Subèt ol nos óm al ghè salta sü e l’aśen al partìs, braao, a piaa a piaa…
ma, a ‘n certo punto al se mèt a cór e a cór sempre püsé: l’è come ol vèet! Al cambia direziù e ‘nveci da portàl a Sondri al le porta su a Càolt sura Caiöl.
A sto punto, l’aśen al ghè da na sgropada ca ol poro óm al va a finii sü ndèla scima den larès e l’aśen, ca otro no l’era chè l’orco, al sè ne va grignetando.