dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Ol legnamèer e l'armàri
Ol legnamèer e l'armàri
Chèsta lè 'na storia de dùu spusìi, lée 'na béla spósa e lüu 'mpóo gelóos.
Pròpi per fàs perdunàa 'na scenada de gelosia sènsa nèsün fondamèet, l'om al decìt de fàch 'n bèl regàal a la sua fémma: 'n'armàri a müur de mèt 'n càmera 'ndua i stà a durmìi, pròpi grànt a trei ànti, paréc' ripiàa e àa coi te ol bastù par tacàa sǜ i omèc'.
I'era 'n pòoch ca i gh'eva 'n'armàri iscé de lüso e tüti li amìiśi dèla spósa li vava ilò par idìl.
Te völi bée parchè
Ti voglio bene perché
POESIA D’AMORE BILINGUE
Ti voglio bene perché
sei il vento che spinge la mia vela
… anca se quai ӧlti te bufèt trop! 1)
Ti voglio bene perché
sei lo scoglio dove assicurare la mia barca
… anca sa òl màar te l’evét agitàat ti! 2)
Ti voglio bene perché
sei la voce che coordina i nostri sforzi
… anca sa quai ӧlti te osèet trop! 3)
Ti voglio bene perché
sei la spina nel mio fianco quando le decisioni vanno prese
… anca sa te sée pusé spinosa d’en risc! 4)
Ti voglio bene perché
sei la corda d’acciaio che tiene unita la nostra famiglia
… anca sa quai ölti te ris-cèt de strozzam! 5)
Ti voglio bene perché
insieme abbiamo costruito sulla roccia la nostra casa
… anca sa quant cà te sciorgnèt al trema i fondaméet! 6)
Ti voglio bene perché
su di te si può sempre contare
… anca sa urmai ho finit li tabilini! 7)
Ti voglio bene perché
………………………………..
anca sa ol perché … chisà ‘ndua l’è! 8)
15 Gennaio 2015 Paolo con Maria Chiara
NOTE
1) … anca se quai ӧlti te bufèt trop! – anche se qualche volta soffi troppo forte!
2) … anca sa òl màar te l’evét agitàat ti! – anche se il mare l’avevi agitato tu!
3) … anca sa quai ӧlti te osèt trop! - anche se qualche volta urli troppo!
4) … anca sa te sée pusé spinosa d’en risc! - anche se hai più spine di un riccio!
5) … anca sa quai ölti te ris.cèt de strozzam! – anche se qualche volta rischi di strozzarmi!
6) … anca sa quant cà te sciorgnèt al trema i fondaméet! - anche se quando ronfi tremano le fondamenta della casa
7) … anca sa urmai ho finit li tabilini! – anche se ormai ho finito tutte le tabelline dei numeri
8) anca sa ol perché … chisà ‘ndua l’è! – anche se il perché … chissà dov’è!
póo
agg. e avv.
po’ – TO
Ol lambaròt el fìl de òor
Il lombrico e il filo d'oro
Ol lambaròt e ol fìl de òor
'l coràgio dè siguìi i própi sógn e dè esploràa 'l mónt.
Al ghera 'na òlta 'n lambaròt dè nóm Lǜis ca'l vìveva 'n d'èn bósch sóta deli fréschi fói dè nisciolèer.
Ol Lǜis l'era 'n lambaròt curióos e speciàal e 'l scavava 'ndèla tèera dapartǜt.
'Na nòc’ lè 'ndacdefó dal teré par vardàa li stéli 'ndèl cél e al 'na vist üna 'mbèlpóo-bèla a dàgió.
Sǜbet 'l Lǜis là tiratfò 'n s-cès: "sóo stüf dè dì tǜc' stès, ölarìsi vìif 'na vèntüra divèrsa dal sòlet".
'L dì dòpo 'ntàat ca'l scavava 'ndèl teré, là truàat 'n fìl dè òor ca'l lüśìva.
L'era iscé contèet e stüpìit ca là decìdüut dè 'ndàchréet par idìi 'nghée ca'l ruava.
"Che ròba 'l ghè sarà réet a stò fìl d'òor? Ghóo pròpi dè scùprìl!" là pensàat 'l Lǜis.
Là cuminciàat a rampègàa par rùàa sùra la tèera par siguìi 'l fìl dè òor ité par 'l bósch, i pràac’ e àach 'ndèna rógia bèlebée frésca. Ol fìl dè òor al finiva mài.
Lè stacia 'na vèntüra ecitànt da mài smentegàa.
Ol Lǜis là 'ncuntràat taac' animàai cóma li lümàghi, grìi, 'n paù 'mbèlpóo-bèl, coloràat e àa 'na sciguèta.
'Nòtro lambaròt 'l ghà regalàat aretüra di balii de zéneor gròs e bùu bunènti ca i ghà dàc' fòrsa par cuntinuàa 'l sò viàc’ ca l'era amò lónch.
Dòpo mìis dè speriènsi straordinari, 'l Lǜis là vist ca 'l fìl dè òor 'l finiva pròpi defò de lǜs dè 'na végia maśù bandunàda.
Ol lambaròt la picàat la pòrta e sǜbet 'na fata la ghà urìit.
La fata l'era òlta bèla e la sè fàcia idìi davéra coòntèta dè idìi ol Lǜis.
Con tàata sòrpresa la fata là ghà spiegàat al Lǜis ca ol fìl dè òor l'era 'n regàl ca lée la gheva fàc' par premiàa ol sò coràgio e la sùa òia dè aventuri.
"Öla!, che bèl, grazia, te fàc' bée!" là dìc' ol Lǜis con 'n grànt surìis.
Ol lambaròt al se rendüut cǜnt, ca'l bèl viàc’ ca l'eva fàc', l'era tǜt mèret sò, par vès curióos e dol sò coràgio.
L'importa ca quàat ca sè pìscen: sà 'n ghà 'l coràgio dè siguìi i nòś sógn e dè sploràa 'l mónt, 'n pö scùprìi róbi bèli bèlenti.
Iscé ol Lǜis lè tornàat àla sùa cà 'ndèl bósch contèet e sódisfàc' dèla sùa grànda vèntüra.