Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

De me regòrd, la mama

Trìi bèi regòrd cüntac' sǜ en asènt = tre bei ricordi raccontati bene

 

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

Il cantico delle creature

Il cantico delle creature

Òl cantèch de li creatüri - testo di Anna Gherardi

La traduziù del Cantico de le creature del San Francesco

 

Signór ti te se grant e bùu e te pödet tüt

A ti al te vee la lode, la gloria e l’onór de tüc’

 

Noma a ti li te vee tüti li benediziù

ca l’om l’è ca degn gna da numinàt.

 

Lode a ti Signor, ‘nsema a tüti li töi creatüri

Prüma de tüt ol sùul ca ‘l fa igni dì,

con la sua lüus al me guida come en fradèl

iscé colt, grant e lüsent, l’è tanto bèl,

itè ‘ndèl so spéc’ al par fina da idit te ti, Signór

 

Ca i te lodi tüc’ Signór, par la lüna e li steli

graziosi, sǜ ‘ndèl ciél te ‘m ie mèsi, come tati sóreli

 

Lode a ti Signór, a par ol vèet

Par l’aria, li nioli e ‘l saré

Cal faghi brüt u bèl, l’è sempri par ol nos sostentamèet

 

Ca i te lodi tüc’ Signór, par la nosa sorèla aqua

Al par ca la valèes nient ma l’è ol nòs oor e la nosa inocènsa

 

Ca tüc’ ai te lodi Signór, a par ol föoch

La sua fiama la sciarìs la noc’ e la fa alegria

Sensa de lüu an sarìs sensa energia

 

Ca i te lodi tüc’ par la nosa mama, la tèra

L’è meèet so sa ‘m viif e ‘n tira avanti

La me da tüta la früa e fior e tüti li érbi

 

Lode a ti Signór, par chi ca i è buu da perdunaa

col to amor, a sa, maai e trebuleri i a da soportaa

 

I è beati, chi che cercarà da fa la paas

Parchè da ti ai sarà propi ben acetac’

 

Ca te siet lodat Signór, a par la mort

La sorèla ca ‘n se ubligac’ a acetaa

Sperem da ruach sensa trop pecac’

chèl ca dio ol, la pasarà e ‘notra vita al ghe sarà

 

Benedisém ol Signor e ringraziemel

e stèm ensèma tra de nùu comea porec’, ca ‘n ghe n’à de besogn

 

'l ghè nè amò

Vocabolo random

bufèt

s.m.

soffietto da focolare | Bufèt = Boffetto, frazione di piateda; ol bufèt dal zòfrèch = mantice per solforare le viti;

Favole

Ol lambaròt el fìl de òor

Il lombrico e il filo d'oro

Ol lambaròt e ol fìl de òor

'l coràgio dè siguìi i própi sógn e dè esploràa 'l mónt.

Al ghera 'na òlta 'n lambaròt dè nóm Lǜis ca'l vìveva 'n d'èn bósch sóta deli fréschi fói dè nisciolèer.
Ol Lǜis l'era 'n lambaròt curióos e speciàal e 'l scavava 'ndèla tèera dapartǜt. 
'Na nòc’ lè 'ndacdefó dal teré par vardàa li stéli 'ndèl cél e al 'na vist üna 'mbèlpóo-bèla a dàgió. 
Sǜbet 'l Lǜis là tiratfò 'n s-cès: "sóo stüf dè dì tǜc' stès, ölarìsi vìif 'na vèntüra divèrsa dal sòlet".
'L dì dòpo 'ntàat ca'l scavava 'ndèl teré, là truàat 'n fìl dè òor ca'l lüśìva.
L'era iscé contèet e stüpìit ca là decìdüut dè 'ndàchréet par idìi 'nghée ca'l ruava. 
"Che ròba 'l ghè sarà réet a stò fìl d'òor? Ghóo pròpi dè scùprìl!" là pensàat 'l Lǜis.
Là cuminciàat a rampègàa par rùàa sùra la tèera par siguìi 'l fìl dè òor ité par 'l bósch, i pràac’ e àach 'ndèna rógia bèlebée frésca. Ol fìl dè òor al finiva mài.
Lè stacia 'na vèntüra ecitànt da mài smentegàa. 
Ol Lǜis là 'ncuntràat taac' animàai cóma li lümàghi, grìi, 'n paù 'mbèlpóo-bèl, coloràat e àa 'na sciguèta.
'Nòtro lambaròt 'l ghà regalàat aretüra di balii de zéneor gròs e bùu bunènti ca i ghà dàc' fòrsa par cuntinuàa 'l sò viàc’ ca l'era amò lónch.
Dòpo mìis dè speriènsi straordinari, 'l Lǜis là vist ca 'l fìl dè òor 'l finiva pròpi defò de lǜs dè 'na végia maśù bandunàda. 
Ol lambaròt la picàat la pòrta e sǜbet 'na fata la ghà urìit.
La fata l'era òlta bèla e la sè fàcia idìi davéra coòntèta dè idìi ol Lǜis. 
Con tàata sòrpresa la fata là ghà spiegàat al Lǜis ca ol fìl dè òor l'era 'n regàl ca lée la gheva fàc' par premiàa ol sò coràgio e la sùa òia dè aventuri. 
"Öla!, che bèl, grazia, te fàc' bée!" là dìc' ol Lǜis con 'n grànt surìis. 
Ol lambaròt al se rendüut cǜnt, ca'l bèl viàc’ ca l'eva fàc', l'era tǜt mèret sò, par vès curióos e dol sò coràgio.
L'importa ca quàat ca sè pìscen: sà 'n ghà 'l coràgio dè siguìi i nòś sógn e dè sploràa 'l mónt, 'n pö scùprìi róbi bèli bèlenti.
Iscé ol Lǜis lè tornàat àla sùa cà 'ndèl bósch contèet e sódisfàc' dèla sùa grànda vèntüra.

'l ghè nè amò

Proèrbi

I sàs iè trà sǜ ‘n deli müràchi.

I sassi si mettono dove ci sono altri sassi

se üsa dìi

I sàs se i tra sü ....

i sassi si buttano sulle pietraie (dare a chi ha già tanto)

Vócabol

Tartifolèr

Pianta della patata
Stori da pòoch

Scargamùut

Scendere dagli alpeggi

LÈ CUMINCIÀAT 'L SCARGAMÙUT

Stadomàa da lontàa,

ò sentüut i prüm zampógn da viac' a sunàa

e ol pastór a dac' la óos ali sói vàchi;

 

A seràgió i öc' al me pareva amò tüt coma 'n bòt,

denàaz chèl óm cola gianèta e deréet 'n malghèt

de vachi, manzöi, quai vedelòc' e pò a 'n caórèt;

 

De ültem a 'n cascìi, óresi dìi contèet de vignì èn giò

dopo vì pasàat quai mìis sü par ì mùut a cór ià e scià

a strapiantàa paléc' e tiràa ol fìl par cüràa la màlga;

 

La sü lè restàat la móntanèla a finìi de maiascià

ol rebüt,  prüma de 'ndormentàs

par speciàa a mo 'notra prümavera;

 

Ol lüf e pò a l'órs i me dà da pensàa!,

chisà sa i truarà da faspàs

con quai camósc o cervàt ?

 

'ndà 'n sü coli vàchi 

 

https://www.dialbosaggia.it/news/scargamuut-2023

Scarga Mùut 2025