Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Chèla òlta lè 'ndacia iscé

Chèla òlta lè 'ndacia iscé

Fìna i lura sevi ndac' sempri col gèrlo normal e la Panda 4x4; quanca lè cuminciàat a ignì tüt a corènt e truavi ca pü da fà giustàa la Panda, me sóo lagàat cunvinsc de tó na carèta de machèna a bateria.

Parlàm de bateria ca la usavi già dol '60 par ol recinto deli vachi, le stac' coma dim "töla töla, al cambia ca tàat, al pòst del fìl la gha li rödi".

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Quiz

Rebus

1 -     2 -    3 -    4 -    5 -    6 -    7 -    8 -    9 -    10 -    11 -    12 -    13 -    14 -    15 -    16 -    17 -         SLOLUZIONI 
Poesii

La frecia dèla machena

LA FRECCIA (DELL’AUTO)

LA FRECIA (DÈLA MÀCHENA)

Ghè ‘n penséer ca ‘ l me tó ol sógn;

da sfogas con ótri senti ‘l beśógn:

come mai li màcheni ca a-i vènt adès,

(grandi u piscéni, l’è par tüti istès),

 

con tüc’ i euri ca ‘l ghè ól a crumpali,

da mètech li freci, gnàa par li bali?

Ca ‘l siès Biemvü, Mèrcedes u Balila,

ca ‘l ghe vàghes li freci … una sǜ mila!

 

U i padrù de la fabrica iè ignüt avàar ,

u l’è ‘na quai fiśèma de n’archistàar:

“le frecce sono vetuste, stantie, demodé”

(… spó ca toghen fó, sa ‘l ghe ne ca itè!).

 

Se nò, me spiegarisi gnè ‘l mutìif gnè la reśù

ca a mett fò la frecia l’è iscè na quistiù;

sopratütt chèla a màa ricia, a funsiunàa

l’è pusè rara che vidìi ‘na cométa pasàa!

 

Par miga parlàa di Rondò, ‘sti gran barach:

te vedet ‘na frecia che fa tich tach

ogni mort de Vescof confesór

… e magari a-i la mèsa fó par erór!

 

Forse la géet la crit ca guidàa ‘n biroc’, * trabiccolo

l’è coma andàa a cascia de paseroc’: * passerotti

prüma de met-fò la frecia, sta atènt,

te da vich ol porto d’armi, miga la patent!

 

Ma forsi sö stac’ catìif ‘ndèl criticàa:

l’è miga semplice la levèta aziunàa ,

èe ‘ntàat giràa ‘l vulant, n’sms spidìi,

e ol nàas coi dìic’, come ‘n camì ripulìi!

 

Sigh sigh sigh (al me vée da piaisc)

di Paolo Piani - gennaio 2019

Vocabolo random

bancàal

s.m.

bancale

Favole

El cuntadìi e i bao

Il contadino e gli insetti

El cuntadìi e i bao

 

'N meśerù ca'l pödeva ca idìi i bào,

l'hà tràc' fò ol velé sǜ 'ndi frao.

A chèla àcqua sutìla e mortàal,

lè ca scampàat gnàa 'n'animàl.

 

Prǜma iè morc', trà dolóor e tormént, 

lümàghi, grìi e farfàli tüc' inocént.

Bào ǜtei, bào bùu,

calaurù, vespi, avi e budùu.  

 

Ma bào e cagnù, i lè sà àa i càa,

ca par tàac' animài lè 'l sò maiàa,

li lüśérti e i üsèi, 

àa chìi ütei e àa béi,

ca ià maiàat chìs-c' bào 'ndi òorc’,

iè crodàac' gió bàs sǜbet mòrc'.

 

Ma 'n se gn'amò ruàat ala fìi dèla filógna;

 la mòrt lè scià: a chìi la ghè tuca lè 'na rógna!

 

I sciàt, fringuèi, müsràgn,                        

leguèer, bènoli e pò ai ràgn, 

iè morc' tǜc’, sènsa 'n lamèet.

Ol contadìi adès l'è contèet, 

sènsa pǜ üsèi, farfàli e bào, 

iscé ai crès pǜsé béi i sṍö frao.

 

Ma la móràal pürtròp l'è divèrsa, 

chìi velée ca l'agricoltóor 'l vèrsa, 

i fà ca màal nóma ai bào, lumagòc'

leguèer, üsilìi e lambaròc’; 

Mè'i trua, al giüri, 'ndèl piàt

e 'ndèl stómech, ca l'è ca adàt 

a soportàa chèl "cundimènt'"

ca lè tosèch e 'nvadènt!

 

Da tǜt chèsto al dipènt 'l finaal:

"Ai animai fàc ca dol màal,

sà te ölet vìif 'na vìta sücüra,

'ndèla nòsa bèla natüra".

'l ghè nè amò

Proèrbi

I sòldi iè la mèrda de ‘l diaól.

I soldi sono lo sterco del diavolo

se üsa dìi

Chèsto légn l’ha fac’ 'l caröl

questo legno è tarlato

Vócabol

Téi

Tiglio
Audio icon el_tei_.mp3
Stòri

Parasciöla

La parasciöla la fa iscé a cantàa:

"Sa ‘l verom non me ciapés e ‘l levertìis non me lighés,

dormarìs fin ciar ciar ciarìsem."