dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Scrivi vargót de chèl ca 'l me vèe en mèet
Scrivi vargót de chèl ca 'l me vèe en mèet
Scrìif en dialèt l'è ca 'na ròba pròpi fàcela, sopratüt par via de cóme mèt i acént.
Öi pruàa stès, a idìi chèl ca ghe rui a fàa, pròpri isciè cóma sa fodès réet a parlàa con vargüu.
Già, col dialèt pös ca mètes réet a cünta sǜ de ipod o de ADSL o de ròbi tecnològichi, 'l vée méi tirà fò chèl ca se regòrda de'n bòt, de quànca as'era gióen e deli ròbi ca se ghèva ilùra.
Ol coldarìi dèla pulènta
Il paiolo della polenta
OL COLDARÌI DÈLA PULÈNTA
Tanto càar te me sée, coldarìì da la pulènta,
con la tua forma de ram, rodónda, lüsènta;
come 'n sùul te me scòldet, sura al fööch,
a vardàt te me fée amàa amó püsé i mée lööch,
chi lööch ‘ndùa, ti, da rè te sempre fac’ ,
còl sfamàa generaziù a pulènta e lac’;
sensa de ti la miseria la sarìs stacia chèvezza,
per mèret tò, ‘sga mèss sǜ ‘na pèzza!
E a-ca dèss, coldarìi, quan’ ca te dupéri,
par mì l’è sempri ‘na gran fèsta, disi sül séri:
te ‘mpinisi de acqua, te méti sura la pigna,
te pizzi sóta coi vidisciù de la mia vigna,
e dopo ‘n momènt, l’acqua vìta la ciapa,
prüma a piàa, ‘na bùla ògni mòrt de papa,
quasi coma sa l’és vargógna da fàss idìi,
e à-lato come ‘n furmighèer ca ‘spö ca tignìi;
giónti gió la sàal, pèna 'n branchèl,
a piàa öidi gió la farina dal sachèl:
en póo de bramada, en póo de fiorèt,
ca sempri tegni de scòrta ‘ndèn casèt,
e sùbet cuminci a mès-ciala col tarai ,
parché i grùmoi, la düarìs ca fai;
quai òlti a màa ricia e quai a manvèrsa,
par n’ùrascia la giri e la pirli, bèla fèrsa:
ecco, se sènt già en bèl prüfümìi,
ca coma ‘n fiór al ve sǜ dal coldarìi:
la pulènta l’è prónta, sè pü da ‘speciàa,
curìi, la 'mprüni, sentés gió a maiàa!
benediziù
s.f.
benedizione
'L piógiàt
L' AVARO
'L PIÓGIÀT
´N piógiàt là vendüut i sṍ bée e la fàc' s-cià 'n grànt gherù d'òr; lè 'ndàc' sènsa dìi negót a piacàl sóta téra, ma 'nséma, sènsa savìl, là piacàat àa ól sò cṍr.
'L pasàva iló ògna dì par controlàa, e´l fisàva coi ṍc’ la téra e 'ndèla sùa mèet 'l vidìva l'òr a lüsìi .
´N viláa, ǜü dól paés, 'l se 'ncòrgiüt de stà quistiù e là scavàat la téra, sènsa fàš idìi, e là pórtáat ià tǜt.
Quànca 'l piógiàt lè tornáat a controlàa, là idüut la téra muiüda e l'òr 'l gh'era ca pǜ; ilùra là cuminciat a óśàa e a strepàs i cavéi.
´N galantóm ca'l pasàva par càas de iló, là domandàat ´l mutìf e pò´l lghà dìc':
" Lamentèt ca, fàa ca de ti ´n óm 'nsürìt. Mèt al sò pòst 'n sàs e fà cǜnt de vìi sótráat l'òr ca te gharée 'l stèś tornacünt."
Móràl dela fàola: A chè 'l servìs ès sciór, con táac' sòldi, se pò se ca bùu de üsài ?
Quànca 'l cél al fa la lana l’acqua l’è pòoch lontana.
Cielo a pecorelle, acqua a catinelle
Quando in cielo ci sono le scie se fa acqua o fa sole non si piò sapere
E lè sübèt sìira
Ed è subito sera
E lè sübèt sìira
'Ntàat ca 'mpó 'n giüga,
par crèt de pudìi
vès amò rèdès.
Ormai li vachi iè rególadi,
gió 'ndèl'òrt lè scià nòc'...
Góo noma da pizàa la pigna,
speciàa l'ura de scena
e 'ndàa a léc' par seràa i öc.