Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Òl lüf travistit da pégora

ÒL LÜF VISTÌIT DA PÉGORA  

'L lüf véc' l'era de pèsèm umóor.

'L s'era fàc' mal a 'na žàta e l'era ilò, ca 'l sè möeva ca pǜ tàat, bütàat gió sǜ 'na scàgna a dóndól.

L'è da 'na sitimàna ca 'l va ca pǜ gnàa a càscia.

Èn cà 'l gh'era pǜ nìent de maiàa e 'l so stómech 'l brontólava bélébée.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

Tramónt

TRAMONTO 

TRAMÓNT 

Mi ‘l só ca sa vargüu de ótri, ‘na sira

Ia furtüna i ghà büut de ‘sta bèla mira:

òl sùul ca ‘l va-gió e ‘l salüda ‘ntàat

‘sto bèl paés de-scià da l’Ada slongàat.

 

Tanto òl so despiasé l’è profónt,

fin ca l’à fac’ nòtro gìr ol mònt

da miga pudìi scoldàl còl so afèt

‘sto pòst iscè bèl … quasi perfèt,

 

ca, coi söö ragi tacàs al völarìs

a li nósi montagni e chi béi pìz,

e ‘ntàat al piàisc colór disperàac’

ca gnè ‘l Giòto ü ‘l Rafaèl ià sognàac’:

 

l’agitaziù dèl so cöör inamoràat,

‘nsèma a li niòli ca i l’à speciàat,

ol ciél al tèisc con penèladi gènèrósi

dè ‘n rós prüfümàat coma pétai de rósi,

 

e ‘nsèma viöla coma 'n ciclamìi, 

azzür come i óc’ curióos de ‘n ridisìi,

mes-ciàac’ a l’armunia de l’aranciù,

còlt e duls coma 'n bèl baciù,

 

e l’argènt di cavéi de li nósi nóni,

par i sói neudìi i püsé béi dóni,

‘nsèma al ròsa dèl fiòch sǜ la pòrta,

quànca ‘na rèdèsa la tua cà la confòrta,

 

e la lüüs di öc’ ca i ta fac’ sintìi biòt

ol dì ca òl tò amór te ‘ncuntràat, ghiót,

con la tua ànema ghèrba, sorprésa,

a vidìi tata belèzza ca la te mirava ‘ndifésa,

 

e ‘l giàlt dèl canarìi ca en gabbia al canta

la cansù dèl so paés ca ‘n cöör al vanta,

quànca lìber al vulava ‘ndi söö céi,

‘nsèma a de mila colór ótri üseéi!

 

E tüc’ ‘sti fantastèch, straurdinari regài

i se mès-cia come ‘n ciél i fóoch artificiai

quànca òl dì de la fèsta dèl paés se spara

e ogni colóor con l’òtro al se tara!

 

L’è sira: dòl sùul se vìt nòma i sprüzi

deréet de li sèt soreli li scimi güzi,      1)

ma i sói ràgi, come i dìic de ‘na màa, 

ai salüda: ciào Bosàc’, ‘n sé vit domàa!

 

NOTE

  1. Montagni de la Val Màsen, ca a vardali da Albósàgia, ‘sti sèt scimi tüti compagni, li par própi sèt soréli.
Vocabolo random

mèla

(méli), s.f.

roncola – TO

Favole

Ol fùlèt

Il folletto

Li mai vìst ol fulèt? 

Mi l'ò idǜut 'l fulèt, 'n sera 'ndèl bósch a taiàa légna mi 'l Toni di Ciapèla  e 'l poor Mènec di Strecia.  
L'era scià sìra e 'n sera réet a tornàa a baita, quànca 'l Mènec 'l se mèt a grignàa: 
"Ehi, chée ca´l ghè fòiló?"                                                      
Me varda e 'n vìt aprṍöf àla stràda, 'ncrusciulù sùra 'n sàs 'n umìi pìscen, n'eserìi tǜt rós con scià 'n matùchìi de pèza àa chèl tǜt rós.                                                          
Al me vardava e'l grignàva, pò 'l se mès a cór trà li piànti, 'n póo 'ndàva e 'n póo 'l tornàva, l'era śvèlt cóma 'n somèlegh.
Dòpo quai atèm l'è 'ndàc' ià dol tǜt.
Ol diréet 'n sè 'ndàc' a cüntagla al preòst ca lè ignüut a binidìi ol pòst.

 

Li strìi 

Proèrbi

Ura ca l’è scià la ràna l’è scià a 'l sciàt.

Ora che arriva la rana è arrivato anche il rospo

se üsa dìi

Tiráa a bàli

tirare in giro

Vócabol

Cèra

Festuca alpestris erba alpina filiforme
Stòri

Trei gio li

'N valtelines l’e 'ndàc en Francia a fàa ol camerier. 'N di 'l gheva scià 'n piàt de argènt con sù dùu bicer de cristàl e 'na butiglia de champagne.

La sciora ca l’ere rèet a sirvii la fà:

"Très joli " ! Ca en frances al vol dii 'mbèlpóo bèl !

Lüu ai ia sbatüc’ giò bàs, parchè l’eva capit trei giò lì