Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Mai ca pü carna

Mai ca pü carna

'Na òlta maiàvi càrna pò a pensàa a chìi póor animài mòrc' me sentevi en cólpa, ilùra sóo pasáat ala verdǜra ma àa con chèsta quànca pèli i tartìfoi al me vée la pèl d'òca, sopratǜt quànca tredi la verdǜra, süfrìsi belebée, spès al me vée li làgrimi ai ṍc’, pensée quáat ca i sufrìi li scì-oli tridadi vìvi.  

 

'l ghè nè amò

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

Ode a la mòtosega

ODE ALLA MOTOSEGA

ODE ALLA MÒTOSEGA

 

A l’inizi de l’òtro sécol, 'n Bòsac’,

par guadagnas la mica l’ha toc’ sǜ e l’è ‘ndac’, 1)

en tòch a pé, 'n pöo ‘n carèta e ‘l rèst en bastimènt

l’ha traversàat ol mar e l’è ruàat en d’en Cuntinènt:

 

Australia, ’sto post al se ciamava,

piée de forésti e de pianti cà lüü ‘l taiava,

pianti tanto grösi e òlti da fàa sudiziù:

disumani li fadighi , brich sudisfaziù! 2)

 

Ogni pianta, col schèvèzzu’ la vava taiada: 3)

con la lama tra ‘ndàa e ignii al pasava ‘na giornada;

noma a dagiò li ghè metéva ‘na sitimana 4)

tanto la scima de li pianti l’era lontana!

 

Almeno chèsto l’era chél ca ol Bosàcc al diséva,

quanca a ogni mort de Vescof a cà, ‘l vegnéva; 5)

nü rèdès, tüc’ a buca vèrta me scoltava, 6)

e con i öc’ sbarlatàac’ m’el vardava! 7)

*-*

Che bèla ròba pèrò ol progrès!

En de sti agn de róbi al ne sucès!

Al dì d’encö laoràa l’è meno cumplicàat 8)

par ogni méstér òl so strumènt i-à ‘nventàat!

 

Encödì, giò dal Capararo con ‘na cialada 9)

na bèla motosega l’è subèt crumpada:

n’Husqvarna … miga sbaglias,

… e taia giò pianti al diventa 'n spas! 10)

Paolo Piani (Albosaggia, 10.2.2012)

NOTE

1) guadagnàa la mica: guadagnarsi il pane , guadagnarsi da vivere

2) bric: niente del tutto

3) 3) schèvèzzù: grossa sega a due manici, che si utilizzava in coppia da due uomini robusti

4) dagiò: cadere a terra

5) a ogni mort de Vescof: ad ogni morte di Vescovo, assai raramente

6) rèdès: bambini

7) öc’ sbarlatac’: occhi sbarrati

8) al dì d’encö: al giorno d’oggi

9) cialada: cifra modesta

10) spas: spasso, divertimento, gioco

Vocabolo random

strücàa

v. tr.

strizzare, comprimere, stringere forte con le mani (per esempio un panno lavato)

Favole

Ól cervàt

IL CERBIATTO

´L CERVÀT  

´L Cervàt 'n dì 'l ghà dìc' al pà Cèrf:

" Ti te sée pǜsée grànt e pǜ svèlt dei càa, ti te portèt di còrègn belebée grànc' ca te pödarisèt afróntài e scórentài, parché ducà te ghée iscé pùra ?"

'L pà Cèrf, 'ntàat chel grignàva, ´l ghè dìs:

" Ti te dìset bée, mè càar fiṍl, ma sò àach bée chè apèna i senti bagiàa, mi ciàpi, sò ca cóma, táata pùra ca'l mè vée da scapàa de corsa e dei mée còrègn 'l me vee ca gnàa en mèet."

Móràl dela fàola: Chi l'è purós de natüra 'l ghè-rua ca a guarìi.

 

'l ghè nè amò

Proèrbi

‘Nda da Mara par scörtala.

Prendere la scorciatoia che è più lunga della strada principale

se üsa dìi

Vìif la vìta iscé ...

Vivi  la vita così come puoi perché come vuoi non puoi.

Vócabol

Pasèr

Passero
Stòri

A caval d’in aśen

A cavallo dell’asino

A caval d’in asèn

In óm de la Moia ca’l stava ité ‘ndi Marasciai, l’eva da ndaa a Sondri. Al pasava gió a pé parché al gheva ca ol caval gnè ‘l mül e po gnaa en aśen.

Quant ca l’è ruàat al puut de l’Ada al dìs en tra de lüu: “ Ah sa ‘l ghé fodéss en aśen!”

L’eva gnaa mó finìit da dil ca al ghè dascià denàaz en bèl asnii.

Subèt ol nos óm al ghè salta sü e l’aśen al partìs, braao, a piaa a piaa…

ma, a ‘n certo punto al se mèt a cór e a cór sempre püsé: l’è come ol vèet! Al cambia direziù e ‘nveci da portàl a Sondri al le porta su a Càolt sura Caiöl.

A sto punto, l’aśen al ghè da na sgropada ca ol poro óm al va a finii sü ndèla scima den larès e l’aśen, ca otro no l’era chè l’orco, al sè ne va grignetando.