dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
A la fìi de prümavera
A la fìi de prümavera
Da Sondri en córeva a pè in Albosagia, 'n pòst bèl avért 'n mèz ai pràat.
Preghiéra al Belusca
Preghiera a Berlusconi
PREGHIÉRA AL BERLUSCA
Càar òl mè Silvi, ‘na preghéra óli fàt:
la mè vée fó dal cóor, ‘ntàat ca fòrt al bàt;
ti ca de sucür te sarée èn Paradìis sistemàat
parchè a la glòria èn tèra òl Milan te portàat:
te preghi, ciàma sü òl tò amìis iscé càar,
chèl ca ‘nsèma se ‘ndac’ al màar,
òl Màar Nigro, sóta ‘na tènda còma dùu póoréc’,
‘n dèl sach a pélo, a patìi sìit, fàm e fréc!
Chèl amìis ca gnàa li guéri l’è bùu da fàa,
tròp de cóor, còn n’òtro nóm i-è ól ciamàa;
chèl ca al gà ‘ntóren nòma ministri ca i l’è contèsta,
ma lüu l’è ca bùu gnàa da baiàch … e mal al ghe rèsta!
Chèl ca sa n’òtro al völ fàch ‘na lista cuntraria,
par li eleziù èn de chèla tèra iscé libertaria,
sübet ‘na bèla vacansa èn Siberia la ghè vée regalada,
albergo con defó mìla stèli, sàuna ‘ndèla nìif gelada!
Te vèedet còma èn tèra al trebüla, póorèt,
(àa ‘l Navalny al ghè mancàat, pòor angiolèt:
al ghè öleua bée còma a ‘n fiöl !)
… e ilùra, vén gió debòt a töl …
E prüma amò, l’òtro amìis, ‘ntàat ca ‘l vulava
de l’aeroplano l’elica la ghè sè fermava;
pòro Prigozhin, l’era èn tòc de pàa:
òl tò sòci, al piàisc dì e nòc’ coma èn càa!
Te preghi, Silvi, l’è tròp grant òl so calvàri:
màndech gió n’ascensóor a fòrma de urinàri,
e quanca l’è ruàat a metà de la scalada,
urìsech òl fónt còma ‘na finèstra sbarlatada:
… sa l’és da ruàa giò a gambi larghi sura èn pilù,
alàto me piaigiarà, pó ‘n sé ‘n farà ‘na resù!
tèrsa
(tèrsi), agg. num. card.
terza
La Bìśega e ol Sùul
Vento di Tramontana e il Sole
La Bìśega e ol Sùul
En dì, la Bìśega e ‘l Suul ai rógnàva, - ognantǜü de loor al pretèndeva da vès pǜsé fòrt dèl' òtro, quàn - ca i à idǜut en viagiatóor, ca'l vegneva inàaz - piegaat té - ‘n dèl mantèl.
Ilùra- I dùu litigànc' - ià stabilìit ca - chii de loor duu – ca - ai go l’aris facia a fà 'n mòdo ca 'l viagiatóor 'l se tavès fó ol mantèl dè dòs , al saris stac’ ritügnüut ol pǜsé fòrt.
Ol Vèet dè Bìśega - l’à cuminciàat a bufàa con violensa; ma pǜsé ca 'l bufàva, - pǜsé 'l viagiatóor al se streigeva ité 'ndèl mantèl; - taat ca àla fìi ol póoro Vèet l’ à dùüt renunciaa al sò propòset.
Ol Sùul ilùra - 'l sè fàc-idìi su 'ndèl cél; e dòpo iscé en pìt, ol viagiatóor, l’a ciapaat còlt - e ‘l sè trac’ fó - ol mantèl.
E iscé, la Bìśega l'è stàcia ubligada a reconós ca'l Sùul l'era pǜsé fòrt dè lée.
'l ghè nè amò pubblicati anch e qui in fondo alla pagina (Provincia di Sondrio Albosaggia)
Vàrdet bèe da li vìperi, ...
Guardati bene dalle vipere, dalle bisce e dalle donne coi baffi
Le sórt cóma 'na tàpa
è sordo come un pezzo di legna - Nella foto ironia della sorte la "tapa" diventa un ausilio assieme all'altoparlante per favorire l'udito
Òl ciocàt
En ciocàt l’a trac’ sü chèl ca l’eva maiàat e büut e ‘n cagnüsc’ l’è rüat a lecàa sü ol recadüsc’:
-La büsèca, me regordi ca l’ò maiada sü al Cima ündès, ol vii l’ò büut sü al Leon d’Or, ol grapii l’ò büut gió ndèl Derna, ma chèl cagnüsc’ me regordi propi ca ‘nghe ca l’ò maiaat…