Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Dal libro "La vita sü par i magènch..."

Clicca per leggere tutto l'intero documento PDF

Chèsto ca pudì leisc èn dialèt, 'n pochi paròli, lè 'mpóo de chèl ca ghè sü 'ndèl libro 

"La vita sui monti di Albosaggia" di V. Boscacci e A. Pedruzzi - 2004

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

Tramónt

TRAMONTO 

TRAMÓNT 

Mi ‘l só ca sa vargüu de ótri, ‘na sira

Ia furtüna i ghà büut de ‘sta bèla mira:

òl sùul ca ‘l va-gió e ‘l salüda ‘ntàat

‘sto bèl paés de-scià da l’Ada slongàat.

 

Tanto òl so despiasé l’è profónt,

fin ca l’à fac’ nòtro gìr ol mònt

da miga pudìi scoldàl còl so afèt

‘sto pòst iscè bèl … quasi perfèt,

 

ca, coi söö ragi tacàs al völarìs

a li nósi montagni e chi béi pìz,

e ‘ntàat al piàisc colór disperàac’

ca gnè ‘l Giòto ü ‘l Rafaèl ià sognàac’:

 

l’agitaziù dèl so cöör inamoràat,

‘nsèma a li niòli ca i l’à speciàat,

ol ciél al tèisc con penèladi gènèrósi

dè ‘n rós prüfümàat coma pétai de rósi,

 

e ‘nsèma viöla coma 'n ciclamìi, 

azzür come i óc’ curióos de ‘n ridisìi,

mes-ciàac’ a l’armunia de l’aranciù,

còlt e duls coma 'n bèl baciù,

 

e l’argènt di cavéi de li nósi nóni,

par i sói neudìi i püsé béi dóni,

‘nsèma al ròsa dèl fiòch sǜ la pòrta,

quànca ‘na rèdèsa la tua cà la confòrta,

 

e la lüüs di öc’ ca i ta fac’ sintìi biòt

ol dì ca òl tò amór te ‘ncuntràat, ghiót,

con la tua ànema ghèrba, sorprésa,

a vidìi tata belèzza ca la te mirava ‘ndifésa,

 

e ‘l giàlt dèl canarìi ca en gabbia al canta

la cansù dèl so paés ca ‘n cöör al vanta,

quànca lìber al vulava ‘ndi söö céi,

‘nsèma a de mila colór ótri üseéi!

 

E tüc’ ‘sti fantastèch, straurdinari regài

i se mès-cia come ‘n ciél i fóoch artificiai

quànca òl dì de la fèsta dèl paés se spara

e ogni colóor con l’òtro al se tara!

 

L’è sira: dòl sùul se vìt nòma i sprüzi

deréet de li sèt soreli li scimi güzi,      1)

ma i sói ràgi, come i dìic de ‘na màa, 

ai salüda: ciào Bosàc’, ‘n sé vit domàa!

 

NOTE

  1. Montagni de la Val Màsen, ca a vardali da Albósàgia, ‘sti sèt scimi tüti compagni, li par própi sèt soréli.
Vocabolo random

tazìna

(tazìni), s.f.

tazzina, scodellina, vedere “chìchera”

Favole

'L piógiàt

L' AVARO

'L PIÓGIÀT 

´N piógiàt là vendüut i sṍ bée e la fàc' s-cià 'n grànt gherù d'òr; lè 'ndàc' sènsa dìi negót a piacàl sóta téra, ma 'nséma, sènsa savìl, là piacàat àa ól sò cṍr.

'L pasàva iló ògna dì par controlàa, e´l fisàva coi ṍc’ la téra e 'ndèla sùa mèet 'l vidìva l'òr a lüsìi .

´N viláa, ǜü dól paés, 'l se 'ncòrgiüt de stà quistiù e là scavàat la téra, sènsa fàš idìi, e là pórtáat ià tǜt.

Quànca 'l piógiàt lè tornáat a controlàa, là idüut la téra muiüda e l'òr 'l gh'era ca pǜ; ilùra là cuminciat a óśàa e a strepàs i cavéi.

´N galantóm ca'l pasàva par càas de iló, là domandàat ´l mutìf e pò´l lghà dìc':

" Lamentèt ca, fàa ca de ti ´n óm 'nsürìt. Mèt al sò pòst 'n sàs e fà cǜnt de vìi sótráat l'òr ca te gharée 'l stèś tornacünt."

Móràl dela fàola: A chè 'l servìs ès sciór, con táac' sòldi, se pò se ca bùu de üsài ?

Proèrbi

Avìch 'l càr denáaz ai bṍö

Avere il carro davanti ai buoi

se üsa dìi

'Na taoléta de cicòlat

una tavoletta di cioccolato

Vócabol

Bütáa

Germogliare, spuntare
Stori da pòoch

Ùu chée ca i fàc'...

Voi che avete fatto...

E ùu chée ca i fàc' par combàt tüc' stì màai?

Ol coràgio de laóràa dè cuntinùf.

I visüut dè speransa, i copiàat 'l ragn 'ntèet sèmpri a ramendàa chèla ragnìna ca la ghè se rómp spès.

Sé li ùri dèla sìra iè ca pǜ cóma 'na òlta tignidi sü dè móràal dali vòśi cansù, sé i vòs pàgn dèla fèsta ià péers 'n póo dè chèl caràter coloràat ca 'l tigniva vìif 'l vòs paés, sé 'l mórós 'l mantégn ca pǜ la sùa promèsa cola véera èn pégn d' amóor, sé èn pòchi paróli li òśi liàndi ià péers cóma li òśi ganàśi 'l cólóor ca'l tigniva vìif ol vòs téep 'ndùa 'l pareva vèsech dè cà sempri la prümavera, ùu adès ì ciapàat 'n caràter fòort e düur, chèl dèl óm ca'l fàsóta col destìi e ca'l se cǜrva ca dènàaz ài beśógn pǜsé gréef dol nècesari.

Bràvi mée bùu amìis, l'è 'na lòta bèlebée granda chèla ca ghìi 'nviatià, 'na lòta da fàa trebülàa a i pǜsé fòrc' bütüac' a tüt e ùu, chèsta lòta, l'ìi cuminciada e sóstegnǜda già da 'na sfìlsa dè àgn, sènsa quaśi 'ncòrges, quaśi sènsa gnàa savìi dol vòs generóos coràgio par tiàa inàaz la baràca.

Bràvi e amò 'mbòt bràvi cènt òlti cari i mée amìis.

 

Dal almanàch Valtelinées 1859