dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
La bólp e 'l còrf
LA BÓLP E 'l CÒRF
'N còrf gròš l'ula sùra 'n càap de gràa doràt, quànca 'l vìt dèla géet ca i marenda a l'umbrìa sóta 'na noghèra.
"Che cólp de furtüna !" 'l pensa 'l còrf; "Chèla géet la me lagharà de sücür 'n quài vargót de bùu !"
'L se mèt a pulèr sǜ en dena broca dèla noghèra sùra de lór a speciàa.
La belèza dèl mè dialèt
La bellezza del mio dialetto
LA BELÈZA DEL MÈ DIALÈT
Adès ve cünti parché òl mè dialèt
l’è iscé duls e bèl , quasi perfèt
e a l’italiàa, cari fradéi,
al ghè fà la barba e i cavéi.
Lüu, sènsa sprecàa, tüt al dìs,
con pochi paróli tüt al ciarìs,
e par tüti li situaziù
sèmpri al gha pronta la suluziù!
Öli fàa n’esempi ca i pó capìi
tüc’ chi ca i me sta chiló a sintìi,
sìes ca iàbes fàc’ l’università
sìes ca i ghè n’àbes ca üut la pusibilità.
Sa ‘n rèdes cola mama l’è a spàs
e lée con li amisi mai pù la tàs,
e lüu a ‘n cèrto punto al sé stufìs,
al ghe tira òl pètacol e ‘l ghe dìs:
“ mama, ‘n và ca a cà ?”,a piàa piàa, 1)
ma lée la cùntinua a ciacolàa,
e dòpo èn gran pèz sènsa risültàat,
(… pórèt, i le préga sènsa vès scoltàat …),
sa ‘l fós èn cità, n’òtra paròla al tacarìs,
‘na paròla ca òl concèt la rinforsarìs:
“ancóra” l’è òl vòcabol ca ‘n pü l’arìs ruàat,
èn mèz a la frase, sutulineàt!
‘nvéci nùu Bosàc’, par risparmiàa,
la negaziù me la slónga fina a Milàa:
al pòst de “mama, ‘n và ca a cà ?”
me ósa: “mama, ‘n và caaaaaaaaaaaaach a cà?” 2)
ca dàla bùca l’è cóme ‘na scarica de mitràia,
òl rümóor de mila ràc’ sùra la pàia,
ü chèl d’èn cöör ca ‘l betéga da l’emuziù,
ü senò chèl d’èn tratóor èn aceleraziù!
Èe capìit adès parché òl mè dialèt,
par mi al val püsé del Scióor Prefèt,
e parché iscé tàat al mè paées ghe tégni
ca ‘l cambiarìs gnàa par èn chìlo de castégni ?
NOTE: 1) ‘n và ca a cà? – non andiamo a casa?
2)’n và caach a cà – non andiamo ancora a casa?
rencrès
v. intr.
dispiacersi | ihṍo, s’al me rèncres! = quanto mi dispiace!
La Bìśega e ol Sùul
Vento di Tramontana e il Sole
La Bìśega e ol Sùul
En dì, la Bìśega e ‘l Suul ai rógnàva, - ognantǜü de loor al pretèndeva da vès pǜsé fòrt dèl' òtro, quàn - ca i à idǜut en viagiatóor, ca'l vegneva inàaz - piegaat té - ‘n dèl mantèl.
Ilùra- I dùu litigànc' - ià stabilìit ca - chii de loor duu – ca - ai go l’aris facia a fà 'n mòdo ca 'l viagiatóor 'l se tavès fó ol mantèl dè dòs , al saris stac’ ritügnüut ol pǜsé fòrt.
Ol Vèet dè Bìśega - l’à cuminciàat a bufàa con violensa; ma pǜsé ca 'l bufàva, - pǜsé 'l viagiatóor al se streigeva ité 'ndèl mantèl; - taat ca àla fìi ol póoro Vèet l’ à dùüt renunciaa al sò propòset.
Ol Sùul ilùra - 'l sè fàc-idìi su 'ndèl cél; e dòpo iscé en pìt, ol viagiatóor, l’a ciapaat còlt - e ‘l sè trac’ fó - ol mantèl.
E iscé, la Bìśega l'è stàcia ubligada a reconós ca'l Sùul l'era pǜsé fòrt dè lée.
'l ghè nè amò pubblicati anch e qui in fondo alla pagina (Provincia di Sondrio Albosaggia)
Òl preost malat
Òl preost al stava maal, ilura l’a ciamat òl sacrista e ‘l gha dic’
-domenega van sü 'ndel pülpet e te ghe ciamet giò:
òl prevet l’è malat,
la domenega che vée l’è san Pedro e Palo,
sabèt al se spósa òl tal e la tala,
sa se va ca a mesa 'ntáat ca l prevet l’è malat l’è ca pecat,
sa vargü i a pers en pach a i pö 'ndàa en sacrestia a ritiral.
Òl Scrista la fac’ en páo de cunfüsiù e l’a dic’ giò dal pülpet:
-òl prevet l’è malat e l’è ca pecat
-sabet al se sposa san Pietro e Paolo,
-domenega l’è la festa del tal e dela tala,
-sa se va ca a mesa al ghe en pach da ritiràa en sacrestia.