dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Stòria dól scosàl dèla nòna
"Stòria dól scosàl dèla nòna", cóma l'è véra!
Ol prǜm üso dól scosàl dèla nòna l'era de proteisc ol pedagn ca ghera sóta, ma, 'mpü:
Al sirvìva da guant par tṍ fò la padèla ca la scotava dal fùren;
L'era üsàat par sügàa li làgrimi di rèdès e 'n certi ocasiù par netàa li fàcini strógi;
Ol coldarìi dèla pulènta
Il paiolo della polenta
OL COLDARÌI DÈLA PULÈNTA
Tanto càar te me sée, coldarìì da la pulènta,
con la tua forma de ram, rodónda, lüsènta;
come 'n sùul te me scòldet, sura al fööch,
a vardàt te me fée amàa amó püsé i mée lööch,
chi lööch ‘ndùa, ti, da rè te sempre fac’ ,
còl sfamàa generaziù a pulènta e lac’;
sensa de ti la miseria la sarìs stacia chèvezza,
per mèret tò, ‘sga mèss sǜ ‘na pèzza!
E a-ca dèss, coldarìi, quan’ ca te dupéri,
par mì l’è sempri ‘na gran fèsta, disi sül séri:
te ‘mpinisi de acqua, te méti sura la pigna,
te pizzi sóta coi vidisciù de la mia vigna,
e dopo ‘n momènt, l’acqua vìta la ciapa,
prüma a piàa, ‘na bùla ògni mòrt de papa,
quasi coma sa l’és vargógna da fàss idìi,
e à-lato come ‘n furmighèer ca ‘spö ca tignìi;
giónti gió la sàal, pèna 'n branchèl,
a piàa öidi gió la farina dal sachèl:
en póo de bramada, en póo de fiorèt,
ca sempri tegni de scòrta ‘ndèn casèt,
e sùbet cuminci a mès-ciala col tarai ,
parché i grùmoi, la düarìs ca fai;
quai òlti a màa ricia e quai a manvèrsa,
par n’ùrascia la giri e la pirli, bèla fèrsa:
ecco, se sènt già en bèl prüfümìi,
ca coma ‘n fiór al ve sǜ dal coldarìi:
la pulènta l’è prónta, sè pü da ‘speciàa,
curìi, la 'mprüni, sentés gió a maiàa!
portèa
s.f.
porta fatta con piccoli tronchi o rami di legno per chiudere l’orto o un recinto
Ol lǜf e la bólp
Il lupo e la volpe
Ol lǜf e la bólp
'N dì i và ditè 'ndè 'n bàit dè móntàgna 'ndua al frésch sǜ 'nden rongiàl de acqua ghé iló 'na grànt cónca dè ràm piéna dè làc’.
La bólp la dìs al sò amìis: "ghè sura fói piscéni e bachec' de légn, laga ca i lechi sǜ mi!", e iscé la se lèca sǜ de güst la pàna.
'L lǜf 'l specia, pò 'l bìif tǜt ol làc’ spanàat.
'L rua ol pastóor e la bólp la scapa dala puleröla da 'ndua i dùu iera 'ndàc' dité, ma ol lǜf, 'nfiàat dal lac' tracanàat, 'l ghè rua ca a pasàa e al se ciapàa sü tati legnàdi fìn'ca lè ridót a 'na pelascia, iscé 'l pö 'nfilàs fò a lǜü da chèl böc' strec'.
La bólp, ndèl fratèep, iló a speciàa 'ndèl bósch tacàat, la maiàat nisciṍli e coi güs la fàc' scià 'na colàna ca la se mèsa 'ntóren al còl.
Quànca la vìt ruàa ol lǜf cal źòpegava, la scürlìs la colàna e la dìs: "àa mi sóo stàcia marelada sü; te sentèt cóma i me scrisciöla i òs".
Ciapàat da la compaśiù 'l lǜf credulù al tö sü a gigiola la bólp e, 'ntàat cal źopega, al lè pòrta a tórnàa 'n réet.
Li nòni li conclüdeva cola 'nteligènsa di véc’: " 'ndìi, 'ndìi a giügàa ca'l malàat 'l porta 'l saa!"
Te sagiáat li sciaresi? ...
Hai assaggiato le ciliegie ? Si mi sono riempito per bene
Söl = lettiera (fondo,suolo) delle mucche nella stalla; in senso metaforico il fondo della pancia
Castáa che fiuris
Sa ‘l castáa al fiuris de mac’, van sót col sach, sa ‘l fiuris de giügn, van sót col pügn