'N ôm al gheva dùu fiòi

Figlio prodigo


(Dal LIbro "Vocabolario dei dialetti della città e diocesi di Como con esempi" )

Versione dialetto 1848 - by Pietro Monti
Voce di Anna Gherardi

'N ôm al gheva dùu fiòi  

                                                    Versione dialetto 1848

El più pisen al ga dicc al pà: dem la mia part dèla roba che le mia.

E lu la facc la divisiù in tancc colondèi dèla roba.

E dailô a póoch dì, ól fiöl pü pisen la töcc sǜ el facc sô, e pô l'è caminat jà lontàa en ghun paes, e l'àa facc

anda iscì tüt con tüti li compagnìi cativi all'osteria.

De ca l'àa büt finìt fo tüt, en quel paes jeva ramàt nient, e là i gheva nient da viv.

E ilô ghe tocava da majà per impinis ól ventro de quili giandi, che maja i ciù, e 'l gheva nient otro.

E ghe pô vugnù sǜ e la dicc: en cà del me pà al gh'è bonom ca i maja pàa fin cainevôl, e mi sto chilò a morì de fam.

Levaróo su, e pò andaróo en gal'è el pà, e ghe diròo a lu: pà, o facc pecat cûntra al Ciel e cûntra de vûu.

Donca so ca degn de ciamas vos fioeul; feèm almanch un di vos famei.

E levàt sü, el va dal sò pà. Lu l'era finla jàa, el sò pà ól l'àa idüut, e 'l s'è tracc compassiûn, l'è 'ndacc incuntra de presa, ól gh'è saltat adôs al côl, e 'l ga facc basìi.

El fioèul elgà dicc a lù: o facc pecaàt 'l Ciel e contra vûu; go fidegh ad'es a dì che sòo tô fioèul.

El pà l'àa dicc ai sô servitor: fà debot cerchèe scià la giacheta puse aldricc, e pò mitigla scià, e po mitìgh en del dit l'anêl, e i scalfarot ai pee;

Copèe en vedèl gras, e pô majèl, e se sti alegri, perche stò me fioèul l'era mort e l'èe resuscitàt, el s'è perdùt, e pò el s'è trovàt da pèe.

L'otro fioèul el puse vecc l'era l'aitèe fòo per i loeuch, e in tul vegnì a cà, la sentit a sonà e balà;

E l'àa ciamat en servitor, e 'l ga domandàt, chèl ca l'era quest:

E lù elgà respondùt, ca l'era rovàt el sô fradèl, el tô pà l'àa mazàt el vedel gras, perchè el l'àa trovàt sàn.

E lu la ciapàt la rabgia, e'l voleva cà andà di tèe. Ól pà ilôra l'è 'ndacc de fô a pregal.

Ma lu l'àa respondùt e'l ga dicc al sô pà: l'è già tacc agn, che sto chilò a fav ól servitòr, e ò mai desobedit ai voss comanch, e mi mai dacc piscì on caorèt da god coi mèe amiss.

Ma di ca l'è vegnut quest tô fioèul, ca l'àa facc endansce tüt con tüti li femni in quài maneri, ìi mazat per lùu en vedèl gras.

Ma el pà el ga dicc: fioèul, ti te sè sempre stacc ensem a mi, e tüt quel cagòo l'è tô.

Ma erel ca giüst a fà inaligria ensèm ai parèet e amis, perchè sto tô fradèl l'era mort, e l'è resuscitàt; el sera perdut, em l'àa trovàt.

 'l ghè nè amò

'N ôm al gh'eva dùu fiöi.

                                                           versione dialetto moderno 2018

Òl püsée pìscen 'l gh'à dìc' al pà: "Dem la pàart de la ròba che l'è mia."

Òl pà 'l fà' la divisiù de la ròba in tac' colondèi .

Dailô a pòoch dì, 'l fiöl püsée pìscen la töc' sǜ 'l sô fagòt, e pò l'è caminat jà en de 'n paés lontàa, e l'à fàc' andàa iscè tüt con tüti li compagnìi cativi a l'ostarìa.

Quànca 'l gh'à üut finìt fò tüt, en chèl paés 'l gheva ramàt scià negòt e 'l gh'eva ca da che vìif.

Ilô 'l ghe tucava maiàa, par 'mpinis òl vétro, de quili giandi che i maiàa i ciù, 'l gheva ca òtro.

'L gh'è póo vignit sǜ e la dic': "A cà d'òl me pà al gh'è óm ca i maiàa pàa fin ca i né vôl, e mi só chilò a murìì de fam. Toìi sü, e pó ndóo en 'ndùa l'è òl pà, e ghe diróo a lǜü: Pà, o fàc' pecàt cùntra 'l Cél e cùntra de vûu e sóo ca degn de ciamàs vòs fiöl; féem almànch 'n vòs famei."

Levàt sǜ dendomàa, 'l va dal sò pà. Lǜü, l'era ruàat ilò e 'l sò pà 'l la idüut 'n póo da lontàa e, trac' a compasiù, l'è 'ndàc' 'ncùntra de prèšà, 'l gh'è saltat adôs al côl e 'l gh'à fàc' tàac' basìi.

El fiöl 'l gh'à dic' a lǜü: "Ò fàc' pecàt al Cél e cùntra de vüu; gh'ò del fìdech adès a dìi amò che sòo tô fiöl."

El pà l'à dic' ai sôo faméi: "Fìi debòt, cerchèe scià la giachèta püsée alrìc', e pò mitigla sü, e pò mitìgh al dit l'anèl e i scalfaròt ai pée. Cupèe 'n vedèl gràs, pó me 'l maiàa tüc' 'nsèma e me stà alegri, parchèe stò me fiöl l'era mòrt e l'è risüscitàat, 'l s'è perdüut e pò 'l s'è trüàat da pèe."

L'òtro fiöl, 'l püsée vèc', l'era l'aitèe fò sǜ en di löoch e la sintit a sunàa e idüut a balàa.

L'à ciamat 'n servitór, e 'l gh'à domandàt chèl ca l'era.

E lǜü, 'l gh'à respondüut: " l'è ruàat 'l tô fradèl e 'l tô pà l'à mazàt òl vedèl gràs, perchè l'à truàat 'l tò fradèl sàa."

La ciapàt la rabbia, 'l völeva cà 'ndàa di tè. Òl pà ilùra l'è 'ndàc' de fô a pregàl.

Ma lǜü, l'à respundüut e 'l gh'à dic' al sô pà: "L'è già tàac' àgn che stóo chilò a fàv 'l servitòr, ò mai disubidit ai vòs órdegn, e mi mai dàc' 'n vidilìi o 'n caorèt da gòod coi mèe amìs. Apéna l'è vignit chèst tô fiöl, ca l'à fàc' 'ndàa iscé tüt a quài maneri réet a femni, ìi mazat per lǜü, 'n vedèl gràs."

Ma òl pà 'l gh'à dic': "Fiöl, ti te sée sempre stàc' 'nsèm'a mi, e tüt chèl che gòo l'è tô. Ma l'è ca bèl e giüst fà alegria 'nsèma i parèec' e amìis, parchè chèsto tô fradèl l'era mòrt e adès l'è resüscitàat, 'l s'era perdüut e 'ml'à truàat."

                   Parabola del fiöl prodigo, testo italiano