dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
La córt
IL GABINETTO
LA CÓRT
Me regórdi, iè ca pasàc’ tàac’ agn,
embòt an ghera la córt al pòst del bagn,
e miga con li paréet de piastreli decoradi
ma nòma quai tàoli a la men pegio ‘nciodadi;
sa te sévet furtunàat, quatro paréet la ghéva,
con en pù, ‘na purtina de legn ca la fava leva
sǜ dü tochéi de coràm fisàac' a ‘n pàal de castàa,
ca con ótri trìi i-la tegneva en pée sènsa croàa,
e sa te végnevet fó da ‘na famiglia èntevedüda,
magari n‘ òtra às a fàa da tec’ i l’ariss metüda
(ma quai olti, pütròp, la ghera gnàa chèla,
e sà ‘l piöeva, te duévet tó-réet l’ombrèla);
sà ‘nvéci i töi iera en pö agri en del rangiàss,
nòma de trei parèet te dùevet contentàss,
e iscé, sa la te scapava, te dóvevet speciàa
ca ‘ndi lööch atóren ghe fóss nügüu a laoràa
par miga fàs vidìi con li braghi gió a tólombola,
… ma l’era pusé malfàa che véisc a tómbola!
Però, sicome par tüc’ l’era iscé ca l’andava,
sa ‘l sucedeva, la crapa da l’òtra i girava !
(Ghée da savìi ca ‘sti córt se li fava-sù, despès,
propi apröof apröof a li cà, en del regréss:
ieva da vèss comodi, a portada de màa,
parchè sà ghé ‘l beśógn, se pö ca ‘ndügiàa,
e segónt mì, ol pràat defó de cà, g’arìsi gnàa da dil,
l’è própi par ‘sto mutìif cà a-i l’ha ciamàat curtil !)
Ma l’è gnàa mó finìit ‘stò progèet universàal,
portée n’àtem de paziensa e ve cünti ol finàal:
Nòtra às, pugiada a travèrs bén bée,
tüso ‘na türca par pugiach sǜ i pée,
la completava l’aredamènt de ‘stò pustüsc,
sura a ‘n gran bóc’, cuerciàat de patüsc!
Dè sücüur de duévet ca vìi sógn
en del mòment del tò besógn:
ghéra miga da sentàs con li paróli crosadi,
li Sitimani Enigmistichi a-i ieva càach 'nventadi,
e purtròp ghera gnàa niént da tacàs,
e sa ‘l te capitava, par la prèsa, da scapüsciàs,
te duevét nóma speràa en de quai Sant,
par miga piombàa gió ‘ndèl böc’… con tüto quant!
- - * - * -
A pensàch adès, al par róbi de l’òtro mónt,
ma ilùra as ghè fava gnàa càas fina’n fónt;
la còrt par i sö biśógn e ‘l bagnìi par lavàs,
e guai al mónt sa t’évet da lamentàas!
Però che bèla ròba ca l’è ‘l progress!
‘Na òlta sa te ghévet da ‘ndàa al cèss,
te scapàvet defó par miga spant l’odóor,
adès, te córet en cà par salvàa l’onóor! -
cagadóor (cagaàbus) = cacatoio
Latrina a fossa
tiràa ité
v. tr.
portare dentro; coinvolgere - TO | tìrem cà ité ‘n de stò afàri = non coinvolgermi in questo affare
Ol lüf e l'agnèl
Il lupo e l'agnello
ÒL LÙF E L’AGNÈL
Réet a la riva del Dnèpr a bìif l’è ruàat
su sùra èn lupàsc da la Rùsia scapàat
e de la gió èn pòro agnilìi mòrt da la sìit
ca de l’Ucraìna, da atóor, capo l’era finìit.
Òl lupàsc sùbet ‘na scǜsa l’ha cercàat:
parchè ti la mia acqua te me ‘ntorbolàat?
E l’agnèl, tǜt strimìit: ma scùsem bée,
coma al pó dass sa bivi l’acqua dai töo pée?
La quistiù l’era trop ciara e evidènta,
ma òl lùf ca l’era usàat a dìi pàa a la pulènta
sènsa ca nugùu di sói i ris-ciava da cuntradìl:
ti te mée strogiàat l’acqua còl tò pìl!
E sùbet l’ha cuminciàat a sparàa bómbi,
de rèdes, femmi e vec’ a ‘mpinìi li tómbi:
iera tǜc’ ‘nfami travistìic’ da soldàat
tǜc’ criminai ca la sua acqua iéva ‘nvelenàat!
L’ha distrüt cà, géśi, teatri e botéghi,
parchè iera pieni de canù e motoseghi,
e sa tüt òl mont al dìs òl cuntrari …
l’è ‘na bala ca la val meno de n’urinari!
Al se pecèna la stria
Si pettina la strega
Si sposa la volpe
si usa quando piove mentre splende il sole
Òl mül magro
_ ‘l to mül l’è magro, te ghe de ca da maiàa ?
_ ier go crumpat trei bali de fée
_ ho capit te ghe crumpet ‘l fée a bali.
