Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Al dipènt còma te la leigét

Al dipènt còma te la leigét

'Ncöö l'è stàcia la giórnàda pǜsée brǜta dè sèmpri

e pruáa ca a convincem ca

'l ghè vargót dè bùu ògni dì

parché sà te vardet da prṍf,

ol mònt l'è ´n pòst pütòsto máal mès

áa sà

'n póo dè gentiléza ògna táat la ghè

soddisfaziù e la contentéza li düra ca.

e l'è ca véra ca

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Quiz

Rebus

1 -     2 -    3 -    4 -    5 -    6 -    7 -    8 -    9 -    10 -    11 -    12 -    13 -    14 -    15 -    16 -    17 -         SLOLUZIONI 
Poesii

Li müdàndi de la suòra

LE MUTANDE DELLA SUORA

LI MÜDÀNDI DE LA SUÒRA

tüti a mì, li me càpita!

“Ma che spüzza, ma che odòor! Oh Signor, oh Signor! Ma chi ca l'è che 'l fa stò efètt? “Suora! Suora! … è il Paolett!”

(… già ilùra, di amìis e de la sèrva se pudeva fidàss … ma con risèrva !) “Mi v’ò ciamàt, ma mi cà sentùut, gh'ò resistìit … fin cà gh'ò pudùut! ”

“Cari redes, par endàa al cess, gh'è da domandàa 'l nòs permess!” Iscé l’ era stacia de li suòri la tiritéra, ól prüm dì de asilo, con facia sevéra …

E adess: “Non piangere , non aver paura, Paolino bello, son cose di natura!” Iscé Suor Gioanina la me consolava, 'ntàat ca la Suor Anna, lì la me lavava!

Ma podévi ca giràa con fò i ciapèt: li vargógni se da piacàa … par respèt! Suor Placida, de tüti la meno grànda, dal casèt la tiràat fó la sùa müdànda;

ma mi sevi òlt cóma 'n cavàgn; li me ruava fin giò al calcàgn, sóta al scosalìi azzür da màs-cìi: … s’eri propi en bèl spètacol da vidìi!

Üna de li suòri, par 'n sentéer pòoc usàat, fin giò a cà mia la ma compagnàat, sènsa 'ncuntràa ànèma del Paradìis … … ma 'ntàat la óos l’eva mess li radìis!

Sóta la scèndra, àgn e àgn l’è cüada, chesta stòria misèra e disgraziada; coma n’umbrìa la siguiva i méei pàs par speciàa 'l momèt da paleșass:

“Al par brao, ma l’è ‘n balóos; sta bée atènta a fal moróos! Cara fiöla, te racomandi … a ca la suora al ga maiàat fò li mudandi!”

 

 'l ghè nè amò 

Vocabolo random

piatìi

s.m.

piattino

Favole

Ol fùlèt

Il folletto

Li mai vìst ol fulèt? 

Mi l'ò idǜut 'l fulèt, 'n sera 'ndèl bósch a taiàa légna mi 'l Toni di Ciapèla  e 'l poor Mènec di Strecia.  
L'era scià sìra e 'n sera réet a tornàa a baita, quànca 'l Mènec 'l se mèt a grignàa: 
"Ehi, chée ca´l ghè fòiló?"                                                      
Me varda e 'n vìt aprṍöf àla stràda, 'ncrusciulù sùra 'n sàs 'n umìi pìscen, n'eserìi tǜt rós con scià 'n matùchìi de pèza àa chèl tǜt rós.                                                          
Al me vardava e'l grignàva, pò 'l se mès a cór trà li piànti, 'n póo 'ndàva e 'n póo 'l tornàva, l'era śvèlt cóma 'n somèlegh.
Dòpo quai atèm l'è 'ndàc' ià dol tǜt.
Ol diréet 'n sè 'ndàc' a cüntagla al preòst ca lè ignüut a binidìi ol pòst.

 

Li strìi 

Proèrbi

La farina del diaol la va ‘n crüsca.

La farina del diavolo si trasforma in crusca

se üsa dìi

L’è pròpi fàc’ sü alrìc’

è proprio ben realizzato, ben fatto (anche di persona)

Vócabol

Fórmentù

Grano saraceno
Stòri

La cariöla

La cariöla i l’à ‘iventada na femna, ‘na olta ai portava la ròba con 'na barela, l’om denáaz e fa femna deréet.

‘ndi la femna la gha dic’ a l’om:

-met sota ‘na roda denaz en dela barela, isce te pödet laoráa da pat ti.