Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Òl lüf travistit da pégora

ÒL LÜF VISTÌIT DA PÉGORA  

'L lüf véc' l'era de pèsèm umóor.

'L s'era fàc' mal a 'na žàta e l'era ilò, ca 'l sè möeva ca pǜ tàat, bütàat gió sǜ 'na scàgna a dóndól.

L'è da 'na sitimàna ca 'l va ca pǜ gnàa a càscia.

Èn cà 'l gh'era pǜ nìent de maiàa e 'l so stómech 'l brontólava bélébée.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Quiz

Rebus

1 -     2 -    3 -    4 -    5 -    6 -    7 -    8 -    9 -    10 -    11 -    12 -    13 -    14 -    15 -    16 -    17 -         SLOLUZIONI 
Poesii

La frecia dèla machena

LA FRECCIA (DELL’AUTO)

LA FRECIA (DÈLA MÀCHENA)

Ghè ‘n penséer ca ‘ l me tó ol sógn;

da sfogas con ótri senti ‘l beśógn:

come mai li màcheni ca a-i vènt adès,

(grandi u piscéni, l’è par tüti istès),

 

con tüc’ i euri ca ‘l ghè ól a crumpali,

da mètech li freci, gnàa par li bali?

Ca ‘l siès Biemvü, Mèrcedes u Balila,

ca ‘l ghe vàghes li freci … una sǜ mila!

 

U i padrù de la fabrica iè ignüt avàar ,

u l’è ‘na quai fiśèma de n’archistàar:

“le frecce sono vetuste, stantie, demodé”

(… spó ca toghen fó, sa ‘l ghe ne ca itè!).

 

Se nò, me spiegarisi gnè ‘l mutìif gnè la reśù

ca a mett fò la frecia l’è iscè na quistiù;

sopratütt chèla a màa ricia, a funsiunàa

l’è pusè rara che vidìi ‘na cométa pasàa!

 

Par miga parlàa di Rondò, ‘sti gran barach:

te vedet ‘na frecia che fa tich tach

ogni mort de Vescof confesór

… e magari a-i la mèsa fó par erór!

 

Forse la géet la crit ca guidàa ‘n biroc’, * trabiccolo

l’è coma andàa a cascia de paseroc’: * passerotti

prüma de met-fò la frecia, sta atènt,

te da vich ol porto d’armi, miga la patent!

 

Ma forsi sö stac’ catìif ‘ndèl criticàa:

l’è miga semplice la levèta aziunàa ,

èe ‘ntàat giràa ‘l vulant, n’sms spidìi,

e ol nàas coi dìic’, come ‘n camì ripulìi!

 

Sigh sigh sigh (al me vée da piaisc)

di Paolo Piani - gennaio 2019

Vocabolo random

slontanàs

v. rifl.

allontanarsi, distanziarsi

Favole

Ol lüf e l'agnèl

Il lupo e l'agnello

ÒL LÙF E L’AGNÈL

Réet a la riva del Dnèpr a bìif l’è ruàat

su sùra èn lupàsc da la Rùsia scapàat

e de la gió èn pòro agnilìi mòrt da la sìit

ca de l’Ucraìna, da atóor, capo l’era finìit.

 

Òl lupàsc sùbet ‘na scǜsa l’ha cercàat:

parchè ti la mia acqua te me ‘ntorbolàat?

E l’agnèl, tǜt strimìit: ma scùsem bée,

coma al pó dass sa bivi l’acqua dai töo pée?

 

La quistiù l’era trop ciara e evidènta,

ma òl lùf ca l’era usàat a dìi pàa a la pulènta

sènsa ca nugùu di sói i ris-ciava da cuntradìl:

ti te mée strogiàat l’acqua còl tò pìl!

 

E sùbet l’ha cuminciàat a sparàa bómbi,

de rèdes, femmi e vec’ a ‘mpinìi li tómbi:

iera tǜc’ ‘nfami travistìic’ da soldàat

tǜc’ criminai ca la sua acqua iéva ‘nvelenàat!

 

L’ha distrüt cà, géśi, teatri e botéghi,

parchè iera pieni de canù e motoseghi,

e sa tüt òl mont al dìs òl cuntrari …

l’è ‘na bala ca la val meno de n’urinari!

 

Proèrbi

I sàs iè trà sǜ ‘n deli müràchi.

I sassi si mettono dove ci sono altri sassi

se üsa dìi

Al ghé öl ca táat...

Non ci vuole molto per capire poco 

Vócabol

Curiera

Corriera
Stòri

Al téep del fascio

Al téep del fascio ai üsava mèt sü en de tüti li confeziù ol müs del rè e üu del duce, parché ai pensava ca l’era püsé facel vènt la merce.

Üu de Vares, ca ‘l fàava i amarèc’ de biscòc' l’a mès sü ‘ndèla scatola la fotografia de rè e del duce e sòta ol nom de la fabrica: LAZZARONI.