dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Fémni dèla móntàgna
Fémni dèla móntàgna
Sóo sentàat sǜ 'ndi càap ca i vegneva ciamàac' “Pianei”, 'l vèet 'l pòrta 'l prüfüm de ümèt dèl'ültèma nìif ca lè réet a deleguàa e l'è órmài prónta a cét spàzi ali campanéli ca li sbögia la nìif.
Vardi i pràac’ èn bàs; cóma i camósc ca i se tée tacac' sü par i brìch 'npée.
I ghà 'l cólóor rǜgen dol vistìit 'nvèrnal. Tǜt 'l tàs.
Li róndeni iè amò èn viàc’ e li ruarà ca prǜma amò dè 'n mìis e pàsa.
Ode ad Albòsagia
ODE AD ALBOSAGGIA
ODE AD ALBOSAGGIA
Co’ ‘sto bèl tèep, ho facʾ en gìr a la Sasèla,
e adès trö ‘l fiàat ados al müur de la singèla: 1)
i mei öcʾ a-i carèza ol me paés, de là de l’Ada
cà iscé duls, dal mùut al piàa al degrada.
Vardi ol conoide del Tursciù, ca de front al sta,
e propi ilò en mèz, subèt la vedi, la mia cà!
E quasi sǜ ‘nsom al paés, vèrs a matina,
la nosa gésa, dedicada a Santa Caterina;
pèna despüs, ol campanil al sovrasta i téc’,
par fàa sintìi la ós de li campani a gióen e vec’!
(la baiuna d’Albosagia e la pistifèra de la Sasèla,
se sa!, tüc’ i diàoi a-i fa ‘ndàa da chèla!).
A sira, a fianch del Tursciù, da mür riparàat,
di Paribéi ol castèl, de storia ben cargàat,
a partìi dal Giangiacom, vistìit con onòor
del Sacro Romano Impero, da Rodolfo l’imperatòor.
Pèna sura, vèrs a matina, ol palaz Cumunàal,
dua se registra chi nàs, chi mör e chi sta màal!
Propi lì, quanca seri giusto en barulìi, 2)
mi andavi a l’asilo, con la marenda en del cistìi.
Olsi i òc’ fin sǜ li scimi, la vista velada
da l’emuziù da vidìi ‘sta gran sfilada:
ol Miric’, ol Campac’, ol Campagìi
come a Milàa l’Armani e ol Valentìi!
Vardi ol me paés, e li söi stradi,
e li vigni, chili pochi che restadi,
(parché al val pǜ la pena de strusciàa, 3)
quan ca a la fìi al resta nient en màa).
Come en ciel de noc’, ca li steli li fa lüsent,
vedi i magench sǜ la montagna, a cent a cent:
fra tüc’, üu l’anèma al ma segnàat:
Bosagia végia; con la mia mama ogni estàat
me portava àa li galini, 'n de li zampi ligadi,
sùra al gerlo, con li ótri róbi 'ncalcadi: 4)
la vaca en pòo mè la ciamava, en pòo sbusava,
quan ca l’era straca, tüc’ me posava!
Òl me pà l’è mort prüma da vès véc’, 5)
la mia mama l’à dùut maiàa ol caréc’: 6 )
l’era òlta 'n métro e ‘na spanda … 7)
ma dité, en dua ghé òl cór, granda granda!
E adès, disém òtri, ca me stée a ‘scoltàa,
coma ol mè paés podi resist da amàa:
al ma idüut endàa a scöla, diplomàs,
truàa en laoràa, fa sǜ la cà e po’ sposas,
e dopo tàac’ agn, diventàa pà 8)
(par qual miracol, àamò s’el sa ca!);
al ma idüut piaisc e grignàa,
al ma dac’ gioia e prùi da süperàa …
Albosagia, par mi radìis e nutrimènt …
lontàa da ti, podi resist gnàa ‘n momènt!
Paolo Piani
NOTE
1) Singèla – sagrato
2) Barulìi – affettuosamente, bambino piccolo e tenero
3) Strusciàa – lavorare duramente
4) Encalcadi – pressate nella gerla
5) prüma da vès véc’ – in giovane età
6) maiàa ol caréc’ – tribolare, patire la fame
7) 'n métro e 'na spanda – un metro e una spanna, piccolina
diventàa pà – io e mia moglie siamo diventati genitori dopo 14 anni di matrimonio: solo il caso?

visdecàz
s.m.
mascalzone, maleducato | sòo fiöl del pà pìscen e dela màma grànda visdecàz chi m’el dómanda = sono figlio del papà piccolo e della mamma grande, maleducato chi me lo chiede
La Bìśega e ol Sùul
Vento di Tramontana e il Sole
La Bìśega e ol Sùul
En dì, la Bìśega e ‘l Suul ai rógnàva, - ognantǜü de loor al pretèndeva da vès pǜsé fòrt dèl' òtro, quàn - ca i à idǜut en viagiatóor, ca'l vegneva inàaz - piegaat té - ‘n dèl mantèl.
Ilùra- I dùu litigànc' - ià stabilìit ca - chii de loor duu – ca - ai go l’aris facia a fà 'n mòdo ca 'l viagiatóor 'l se tavès fó ol mantèl dè dòs , al saris stac’ ritügnüut ol pǜsé fòrt.
Ol Vèet dè Bìśega - l’à cuminciàat a bufàa con violensa; ma pǜsé ca 'l bufàva, - pǜsé 'l viagiatóor al se streigeva ité 'ndèl mantèl; - taat ca àla fìi ol póoro Vèet l’ à dùüt renunciaa al sò propòset.
Ol Sùul ilùra - 'l sè fàc-idìi su 'ndèl cél; e dòpo iscé en pìt, ol viagiatóor, l’a ciapaat còlt - e ‘l sè trac’ fó - ol mantèl.
E iscé, la Bìśega l'è stàcia ubligada a reconós ca'l Sùul l'era pǜsé fòrt dè lée.
'l ghè nè amò pubblicati anch e qui in fondo alla pagina (Provincia di Sondrio Albosaggia)
Vàrdel bèe, vàrdel tüt,...
Guardalo bene, guardalo tutto, l’uomo senza soldi quanto è brutto
Vii püsè bùu
Bertoldo al diseva ca ‘l vii püsè bùu l’è che'l ca se biif 'ndela cantina di òtri