Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Dòna dal giṍch

'N bòt i cüntáva sǜ de 'na fémna ca l'era ignüda giò dala màlga dèl mùut al piàa par laoràa òl càap.

.. La gh'eva àa la cüna col rèdes amò en fàśi.

La gh'eva pèna pasàat tüta la giórnàda a laóràa e, par finìi, l'era restàda fìna al tramónt.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Quiz

'Ngivinèi del Bosàgia

'Ngivina chée ca lè Passa il mouse (o tocca dal telefono) sulla striscia blu per scoprire l'aiuto e la risposta! 'Ngivinèl 1: I ghe nà quàtro par 'l làc', iè lìberi d' èstàat e ligàdi d' envèren. Chèsta lè facela Visualizza l'aiuto e la risposta Traduzione: Ne hanno quattro (mammelle) per il latte, sono libere d'estate e legate d'inverno. Questa è facile Risposta: li vàchi (le mucche) 'Ngivinèl 2: lè fàc' col cül dèla galìna e col cant dol gàal, ma cóma lè bùu a maiàl. A cucunàl fò amò püsé Visualizza l'aiuto e la risposta Traduzione: É fatto col culo della gallina e col canto del gallo, ma come è buono a mangiarlo. A berlo dal guscio ancor di più Risposta: l'öof (l'uovo) 'Ngivinèl 3: Sà tè sée èn pée iè slongàac', sà tè sée 'nsüìi iè èn pée. Ò già dìc' tròp Visualizza l'aiuto e la risposta Traduzione: Se sei in piedi sono sdraiati se sei supino sono in piedi. Ò già detto troppo Risposta: I pée (i piedi) 'Ngivinèl 4: Tè la védet tüta nìgra, dala sìira a ala dómàa, ma tè gherùet ca a tucàla cò la màa. Se ghè rùa ca a palpàla Visualizza l'aiuto e la risposta Traduzione: La vedi tutta nera dalla sera al mattino, ma non riesci a toccarla con la mano. È impalpabile Risposta: La nòc' (la notte) 'Ngivinèl 5: Ghera trìi pìr sül pirèer, iè ruàac' trìi amìis: Ognüu là töc gió 'l sò pìr, epór sü 'ndèl' pirèer dùu pìr iè rèstàac'. Cóma lè puśibèl? Visualizza l'aiuto e la risposta Traduzione: C'erano tre pere sul pero, arrivarono tre amici: Ognuno prese la sua pera, eppure sull'albero rimasero due pere. Come è possibile Risposta: Ognüu l'era ol nóm de üu dei 3 (Ognuno era il nome di uno dei 3) 'Ngivinèl 6: Ghè dées üsèi sü 'nde 'na piànta, 'n casciadù 'l spara e al nè ciàpa üu Quàac' al nè rèsta sü? Visualizza l'aiuto e la risposta Traduzione: Ci sono dieci uccelli su un albero, un cacciatore spara e ne prende uno. Quanti ne sono rimasti? Risposta: Gnàa üu, iè ulàac' ià tüc' (nemmeno uno, sono volati via tutti) .scatola-segreta:hover { background-color: #f8f9fa !important; color: #2980b9 !important; border: 2px solid #2980b9; } .scatola-segreta:hover .testo-visibile { display: none; } .scatola-segreta:hover .testo-nascosto { display: block !important; }
Poesii

Mattarella in visita a Sondrio

MATTARELLA

MATTARELLA

Ol Prèsidènt l’è ruat ol 29 , en gioedì,

par ripartìi ol dì réet , dal dopomesdì ;

l’è ignüt en bòt en Valtelina, a truam,

parché propi a cà nosa al voleva saludam!

A tüc’ i stüdenc’ al gha dic’: vignin, vignin!

Da tüt’Italia ié ruac’: da Lampedusa fina a Livign;

ol Prèsidènt, con ‘na catèrba de acompagnadör,

l’ha ulüut inauguràa l’an scolastèch con tüc’ i onör!

A ghéra de l’Istruziù la sciöra Ministra,

ol sciör Prefèt a la sua sinistra,

ol Proveditör di Stdi , da pòch 'nsediada,

col Presidènt Maroni, a brazzèta tacada,

ol capo de la Pruvincia, coi asesör

ol Sindech de Sondri, Molteni, ol dotör,

e tüc’ chi di ötri paes de ‘sta Val onesta, 1)

con la fasa tricolör sül vistìit de la fèsta!

Tüc’ a Sondri, a-i ghéva apuntament,

pusé de mila, quasi en regiment!

Ma ol Matarèla, cà l’è ‘na smagia, 2)

l’è ‘ndac’ a stàa en Albosagia!!!

“ Hö alogiàat al Hotèl Campéi:

mai idüt Albergo e Paés iscé bei!”

Chisti li paroli cà en buca li ghè fiuriva,

quanda, coi grundulù ai öcc’, al partiva … 3)

“E se mai ghé's da tornàa,

en de ‘sto bèl post amó öli stàa!

Stèss Albergo, stées Paés!

… speri cà nügüu al se senti ofés” …

ih ih ih ih ih ih ihih

NOTE

1) Val onesta: la Valtellina

2) Smagia: mattacchione, burlone, scherzoso, birichino, “Gianburrasca”

3) Grundulù: lacrimoni

Albosaggia, 30 settembre 2016

Paolo Piani

 

Vocabolo random

slongàa

v. tr.

allungare, prolungare, diluire, annacquare (per esempio il vino)

Favole

La gàta Sufia

La gatta Sofia

La gàta Sufia

La gàtina ca là scopèrt la contentéza a ütaa i òtri.

Ghera 'na òlta 'na gàta dè nóm Sufia.
L'era 'na gàta bèlebée 'nteligèeta ma 'n póo 'nsürìda e daparlée ca la vìveva èn de 'na grànt cà aprṍöf a 'n giardìi 'mbèlpóo bèl.
Al ghè piasiva 'ndà a titòldera e truàa pòs-c’ nṍof. 
'N dì 'ntàat ca la caminàva là idüut 'na farfàla giàlda e blṍ ca la ulava 'ndèl cél.
La farfàla la pareva iscé lìbera e contèta ca la Sufia là decìdüut dè domandàch 'l sò secrèt par vès iscé contèta.
"Cóma tè fée a vès iscé contèta?", là domandàat la Sufia àla farfàla.
"Uli lìbera 'ndèl cél e vardi tǜt chèl ca'l me stantóren.
Me preocupi ca dol pasàat o dol davignìi ma vedi tǜta la belèza ca'l ghè 'ndèl mónt pròpi 'ndèl momènt presènt.
Chèsto 'l me rènt contèta", la ghà respundǜut la farfàla.
Sufia là pensàat a chèl ca la farfàla la gheva dìc' e là decìdüut dè pruàa a vìif 'ndèl presènt pròpi cóma lée.
Là cuminciàat a giügàa e a esploràa 'l giardìi a giügàa e a gòdes ògni momènt.
'Ntàat ca la giügàva la Sufia là 'ncuntràat 'n müsràgn ca'l se'era fàc' màal a 'na źàta.
'L müsràgn 'l piàngeva e al domandàva aiǜt.
Sufia èsendo bèlebée gentìl là decìdüut dè ütàa ol müsràgn.
"Preòcupet mìga, te ütaróo a guarìi la źàta", là dìc' Sufia al müsràgn.
'L müsràgn l'era iscé riconoscènt ca là decìdüut dè portàa Sufia èn dèn lṍöch secrèt 'ndèl giardìi 'nghée ca 'l ghera 'n àlber dè sciareśèra 'mbèlpóo bèl.
"Chèsto l'è 'l mè pòst secrèt 'ndùa 'l me piàas vignìi a pòsàa a lùmbria.
Al te piaśarìs vignìi 'nsèma mì?", 'l ghà domandàat 'l müsràgn.
Sufia là cètàat l'invìt e 'nsèma i se bütagiò sóta la piànta dè sciareśèra a vardàa li niòli e li farfàli ca li ulava sùra dè lóor.
Sufia la se rendüda cǜnt ca bindìna l'eva truàat la contentéza a vìif 'ndèl presènt e pudìi ütaa i òtri.
Da chèl dì la Sufia là visüut davéra contèta a giràa ité par ol giardìi e a ütaa òtri animàai bisognóos.
Ògni òlta ca la vedeva 'na farfàla ulàa 'ndèl cél la grignàva contèta a savìi ca l'eva 'mparàat 'l secrèt dèla contentéza.
Mòràal dèla stòria la contentéza la pö vès truàda 'ndèl vìif èn mèz ala natüra e coi òtri animàai.
'Mparàa ad apprezàa la belèza dèla vìta 'l pö portàa taat piaśé da stà bée davéra.

'l ghè nè amò

Proèrbi

‘Ncṍö an fa cóma 'l Del Vò cal fa coma ‘l pò.

Oggi facciamo come Del Vò che fa come può

se üsa dìi

fà scià fà sü fà gió fà ià fà ité

preparare il pranzo

macellare il maiale / turlupinare, ingannare

far venire un'ernia

tenere lontano le mosche 

mettere il manico al badile

 sbaccellare (togliere i fagioli dal baccelli)

Vócabol

Càorabèsol

Succiacapre / Caprimulgo
Stòri

Dumáa l’è festa

Dumáa (domáa) l’è fèsta, tüc’i scióor ai cambia la vèsta, mi ca sóo porèt cambi gnàa ‘l corpèt