dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Ol Tunìi e'l patüsc
Ol Tunìi e'l patüsc
La ślita dè légn la sbrisigha 'ndèl sentéer,
la pàr tirada da l'aśen,
ma l'è ol Tunìi ca'l fà fadìga.
Lǜü l'è ca bùu dè stàa quièt
'l süa pòoch parché órmài
'l ghà póoca càrna da cunsümàa.
Ol Tunìi 'l varda li scéśi lónch ol sentéer
quaśi al ghè pàr dè idìi
tàac' dìic' dè légn bióc'
ca'i uarda l'ària dè stò invèren
ca'l pàr pǜsé fréc’ dèl' àn pasàat.
Dòpo lǜü 'l rua sǜ al Belvedere
e al vìt li cà làigió èn fónt
coi camì cai füma.
'Ngivinèi del Bosàgia
La creaziù
La Creazione
La Creaziù
Ol nòs Signór l’è propi ‘na crapa ingignìola;
de óm e de besti prüma d’empignii la Tèra,
al se sentàat giò, a pensàa, sura ‘na nìola:
coma pos fàa ‘n modo cà a-i se faghès cà la guèra?
Al ga pensàat trenta dì e po’ a mo dés: 1) riferimenti Biblici: 40 giorni
“sa mi ciapi n’elefante, na vaca e ‘n gat
e ghe dóo forsa e inteligensa en base al pés
cà l’elefante al véisc ai l’è capis aa‘n mat!
Bisogna cà trui n’idea divèrsa,
gh’enventi na gabola che faghès balansa,
se nò la quistiù da popolàa ‘l mont l’è bèle pèrsa:
sempre ol püsé fort al metarà ol debol giò ‘n dè la pansa!”
Dopo tant rimuginàa, varda che fürbizia:
chi granc’ e gros a-i föo en pöo margnach
a chi pìscen, ghe döo n’èto de malizia!
E po, entàat cà l’era gna mo’ strach,
al na pensada n’otra a mo’ püsé fina:
tant la bèstia l’è grosa, tant la föo pigra,
se enveci l’è pìscena e minghirlina,
ghe méti l’agitaziù de ‘na furmiga nigra!
En pù: bunasc föo chi granc’ e gròos,
mentre tüc’ i ötri, pìscen e catiif:
se al pìscen ol grant al ghe sta sul gòos,
par miga ciapali, la sua rabbia al se la biif!
Se ‘nveci al sarà ol gross a sübii n’intort
prüma cà al ghe monti la rabbia, te ghée oia:
al sarà già scapàat da sücüra mort,
chèl birbantèl cà ‘l ghe dava noia !
Albosaggia, 24.2.2010 Paolo Piani
(Dedicata a Luisa, abbarbicata sull’armadio …)
mógn
agg.
bigio, grigio scuro | gàt mógn = gatto grigio
I capriṍi
I CAPRIOLI
I capriṍi
Fiṍl, ti te sée tròp sènsa-pura; ti te córet par i bósch con táata sicϋrezza cóma sé ghe fódes ca li tigri.
Crédem , ghe völ de tignìi i ṍc’ avèrc'. Sé ´l nòś nemìis 'l te vìt ghè ca pǜ negót da fàa, te sée béle chè mòrt.
Iscé 'l parlàva ´n véc’ capriṍl al sò pìscen.
" Càra ´l mè pà, chée ca l'è 'na tigre ?" , al ghà domandat ´l pìscen capriṍl, "Cóma l'è fácia la brǜta bèstia ?"
"Ah, càr ól mè fiṍl, l'è ´l móstro pǜ crǜüf e orèndo ca 'l ghè sìes, i sṍö ṍc’ de fṍöch i spira ca òtro chè tradiméet,
la sùa góla l'è fümènta de sànch; en confrónt l' órs 'l fà ca pùra."
"L'è abòt , l'è abòt , ò capìit e savaróo schivàl", là dìc', e lè 'ndàc' de córsa par i pràc’ e i bósch.
Dòpo pòoch là 'ncuntráat n'animàl mèz piacáat giò 'ndèl' èrba.
'L se quièta, ´l lè squàdra da l' òlt al bàs, 'l ciàpa coràgio e 'l sclama:
"Oibò, l'è ca chèsto l'animàl chèl mà parláat ól mè pà !
Chèsto chiló 'l me pàr táat bèl e vedi ca fümàa ´l sànch ´ndèla sùa bùca, 'nàzi 'l ghà 'n ària graziósa.
I sṍö ṍc’ iè da véra piée de fṍöch ma i ghà ca negót da fàa strimìi. Ah, l'è ca chèsta la tigre", là óśàat con sϋcϋrezza.
La tigre ´l là sentüt e la ghè se batüda sùra de lǜü e 'l sé lè maiàat.
Móràl dela fàola: Duìi ca vìch tròp coràgio de gióentù; stìi atènc' parché ognitáat´ ól velée l'è piacáat sóta chèl ca 'l pàr bèl, bùu e tranquil.
Züchii
‘n italiàa e ‘n svizer ie 'ndàc' sù 'nden fighèer a maiàa fich
Ol svizer, dopo 'n momènt al gha domandàat a l’italiàa:
-quanti fichi mangiati tu?
-mi sèt u ot, e ti?
-io devo finire mangiare primo fico
Su 'ndèl figher l’era rampegàat su 'na züchera, ol svizer l’era réet a maiàa la züca parchè al ghe pareva 'n fich pusè gròs. Da chèl dì i svizer i a chiamac’ züchii.