Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

La gràsa

La  grása 

A fadìga se vìt chèl ca'l rèsta dè 'na piscéna masù èn sàs a sèch.

Facia sù pǜsé èn òlt respèt àli cà dè Nembro, già da quànca 'n sera bagài l'era stàcia bandunàda.

L'era 'n ricovèr dèli vàchi par pòoch tèep, li stava ilò pòoch pǜsé dè 'na sitimàna a l'àn.

Ol tèep necesàri par fàscià la grása abòt par 'ngrasàa li rìvi.

Li rìvi iè ca òtro che pràac’ 'mbèlpóo 'mpée, 'nghée i balurdù i pö dàscià a chìi ca iè ca bütüàat a vardai da l'òlt vèrs 'l bàs.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

La Befana

La Befana

LA BEFANA

 

La ………. l’è réet a preparas 1)

par ulàa sura i téc’ de Trias: 2)

la va sül dòs a ciapàa la scorsa

con la sua scϋa e la sua borsa! 3)

La sua borsa l’è propi gréva: 4)

l’à calcàat giò roba fin cà la podéva,

carbù, carameli e cicolàat,

segónt ognantüu coma al se comportàat!

Ma anca 'n surìis par  chi ca l’è sfürtünàat,

ma aa ‘na carezza par chi l’è malàat,

'n basii par chi l’è sùul e sènsa amӧor:

cà tüt chèsto l’è méi d’en gran dotӧor!

Ecco: l’è partida coma ‘na schégia 5)

ma la noc’ l’è scüra e lée l’è végia:

la se scapüsciada ité 'n d’en sass, 6)

e coma 'n salam la ula giò bass, 7)

la va a rebandéi fin giò la Sasèla, 8)

la se ‘mponta sül müur de la singèla: 9)

dal cuntracólp al ghè ula la mercansia …

… en Albosagia al piӧof règai coma par magia !!! 10)

ih ih ih Paolo Piani

NOTE

1) al posto dei puntini, ognuno può inserire il nome della moglie, della fidanzata, ecc.

2) ulaa = volare

3) scϋa = scopa

4) gréva = pesante

5) come na schégia = velocissimamente

6) scapüsciada = inciampata

7) ula giò bass = cade per terra

8) rebandei = capitomboli rovinosi

9) singèla = sagrato

10) piӧof = piove

Vocabolo random

ciànfèr

s.m.

attrezzo non affidabile, uomo buono a nulla, inetto

Favole

Ol fùlèt

Il folletto

Li mai vìst ol fulèt? 

Mi l'ò idǜut 'l fulèt, 'n sera 'ndèl bósch a taiàa légna mi 'l Toni di Ciapèla  e 'l poor Mènec di Strecia.  
L'era scià sìra e 'n sera réet a tornàa a baita, quànca 'l Mènec 'l se mèt a grignàa: 
"Ehi, chée ca´l ghè fòiló?"                                                      
Me varda e 'n vìt aprṍöf àla stràda, 'ncrusciulù sùra 'n sàs 'n umìi pìscen, n'eserìi tǜt rós con scià 'n matùchìi de pèza àa chèl tǜt rós.                                                          
Al me vardava e'l grignàva, pò 'l se mès a cór trà li piànti, 'n póo 'ndàva e 'n póo 'l tornàva, l'era śvèlt cóma 'n somèlegh.
Dòpo quai atèm l'è 'ndàc' ià dol tǜt.
Ol diréet 'n sè 'ndàc' a cüntagla al preòst ca lè ignüut a binidìi ol pòst.

 

Li strìi 

Proèrbi

L’è mei vardàa üu ca'l càga che üu ca'l tàia sǜ lègna.

E’ meglio guardare uno che fa la cacca che uno che taglia legna

Vócabol

Pantegana

Topo di fogna
Stòri

Òl zio

Al me zio ai gha domandáat:

-Bruno, parché te crumpèt ca ‘n càa?

-Al crumpi ca parchè tüc’ ai disaris: t’è idüut chel càa dol Bruno?