Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

I póm dè Źapèl

I póm dè Źapèl 

<<Poorèt chèl üsèl nàsüut èn catìva vàl >>                                         

Cuminci iscé parché l'è davéra 'na vàl dè miséria, e Źapèl  l'era a pegio; 'n magènch smentegàat dal Signóor.

Ò dìc' l'era parché adès l'eśìst nóma par via dè quai bàiti rèstadi en péni,  'l rèst l'è tüt derocàat, l'è stàc' maiàat dal bósch. 

Quànca gióanotèl 'ndàvi iló, 'nséma al mè pà coli vàchi, al ghera ca gnàa l'acqua da bìif, e sé la ghera l'era ségn ca l'eva pioüut 'mbèlpóo.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

I sachéi de la spesa

I sacchetti della spesa

I SACHÉI DE LA SPESA

Càri i méi amìis de Bruzzèl,
‘sta misiva a propòset dòl sachèl 
öli mandàf, sperando che me dée a mèet,
par risòlf òl problema de l’inquinamèet !

L’è urmài trent’agn ca s’èn parla, disperàac’,
di dagn ca i sachéi de plàstega bandunàac’
ai fa a tüta la natüra: a li acqui e a li téri,
parché ‘n de cèrti crapi òl scervèl l’è sèmpri ‘n féri! 

Iscé ai sachéi normài ghè  fac’ guèra sènsa tregua,
e ubligàat a duperàa chi che ‘nvéci i delégua,
ma purtròp ée ca tignüut presènt ‘na facènda:
ca sübèt i sè rómp e al scapa-fó la marènda!

Sà la dagió sül nèt, la ciapa nòma ‘na bòta,
ma mèt ca la te vegni fó sùra ‘na sciòta!                1)
Te da trà-ià tüta la mercansìa ca tévet crumpàat:
al te se sgunfia òl bursìi e òl scàart l’è aumentàat!

E ilùra  vè dóo n’embècada da mèt èn curnìis
par fàf  risòlf òl problema a la radìis:  
par fàa la spésa sènsa fàa dàgn,
ubligatòri  tóo réet òl gèrlo ü ‘l cavàgn!

NOTE
1) Sciòta: escremento della mucca

di Paolo Piani 

Vocabolo random

cundìi

v. tr.

condire; accontentare con poco

Favole

La gàta Sufia

La gatta Sofia

La gàta Sufia

La gàtina ca là scopèrt la contentéza a ütaa i òtri.

Ghera 'na òlta 'na gàta dè nóm Sufia.
L'era 'na gàta bèlebée 'nteligèeta ma 'n póo 'nsürìda e daparlée ca la vìveva èn de 'na grànt cà aprṍöf a 'n giardìi 'mbèlpóo bèl.
Al ghè piasiva 'ndà a titòldera e truàa pòs-c’ nṍof. 
'N dì 'ntàat ca la caminàva là idüut 'na farfàla giàlda e blṍ ca la ulava 'ndèl cél.
La farfàla la pareva iscé lìbera e contèta ca la Sufia là decìdüut dè domandàch 'l sò secrèt par vès iscé contèta.
"Cóma tè fée a vès iscé contèta?", là domandàat la Sufia àla farfàla.
"Uli lìbera 'ndèl cél e vardi tǜt chèl ca'l me stantóren.
Me preocupi ca dol pasàat o dol davignìi ma vedi tǜta la belèza ca'l ghè 'ndèl mónt pròpi 'ndèl momènt presènt.
Chèsto 'l me rènt contèta", la ghà respundǜut la farfàla.
Sufia là pensàat a chèl ca la farfàla la gheva dìc' e là decìdüut dè pruàa a vìif 'ndèl presènt pròpi cóma lée.
Là cuminciàat a giügàa e a esploràa 'l giardìi a giügàa e a gòdes ògni momènt.
'Ntàat ca la giügàva la Sufia là 'ncuntràat 'n müsràgn ca'l se'era fàc' màal a 'na źàta.
'L müsràgn 'l piàngeva e al domandàva aiǜt.
Sufia èsendo bèlebée gentìl là decìdüut dè ütàa ol müsràgn.
"Preòcupet mìga, te ütaróo a guarìi la źàta", là dìc' Sufia al müsràgn.
'L müsràgn l'era iscé riconoscènt ca là decìdüut dè portàa Sufia èn dèn lṍöch secrèt 'ndèl giardìi 'nghée ca 'l ghera 'n àlber dè sciareśèra 'mbèlpóo bèl.
"Chèsto l'è 'l mè pòst secrèt 'ndùa 'l me piàas vignìi a pòsàa a lùmbria.
Al te piaśarìs vignìi 'nsèma mì?", 'l ghà domandàat 'l müsràgn.
Sufia là cètàat l'invìt e 'nsèma i se bütagiò sóta la piànta dè sciareśèra a vardàa li niòli e li farfàli ca li ulava sùra dè lóor.
Sufia la se rendüda cǜnt ca bindìna l'eva truàat la contentéza a vìif 'ndèl presènt e pudìi ütaa i òtri.
Da chèl dì la Sufia là visüut davéra contèta a giràa ité par ol giardìi e a ütaa òtri animàai bisognóos.
Ògni òlta ca la vedeva 'na farfàla ulàa 'ndèl cél la grignàva contèta a savìi ca l'eva 'mparàat 'l secrèt dèla contentéza.
Mòràal dèla stòria la contentéza la pö vès truàda 'ndèl vìif èn mèz ala natüra e coi òtri animàai.
'Mparàa ad apprezàa la belèza dèla vìta 'l pö portàa taat piaśé da stà bée davéra.

'l ghè nè amò

Proèrbi

Chi tùca tàca, chi gha pura scàpa

A chi tocca tocca, chi ha paura scappi

se üsa dìi

L’è n’óm che bacila ca

e’ un uomo che sa bene quello che fa

Vócabol

Àva

Ape
Stori da pòoch

L'amìis ingignéer

L'amico ingegnere

L'amìis ingignéer

Ùu al ciama al teléfon 'n sò amìis e'l ghè dìs:

<Chée ca te laóret?>

E chèl 'l ghè respont 'mpóo èn dialèt e quai paróli èn italiàa:

"Laóri a laóràa, sóo réet a fàch 'n tratamènt "idrotermico tensioattivo" sü 'ndè ròp de porcèlana, vedro e metàl èn ambiént belebée èn tensiù".

L'amìis al seva ca l'era 'mpóo matòlech e, eséndo ingignéer stüdiàat, al dupèrava parforsa paróli dificili.

Al momènt al se ca sascàat de fàs spiegàa bée chée ca l'era pö "idrotermico tensioattivo" a parché ol rèst al ghè pareva a ciàar abòt da capii.

Iscé tra dè lüu la pensàat sa lè réet a laoràa laghémel 'mpàas, magare iè a mestéer dèlicàac' vìst ca la parlàat de "tensiù".

<Ilura tè laghi fàa tranquìl èn sè trua domàa longo ol dì.>

Ciao ciao e via, 'ntàat al ghè machinava sura par capìi chèl "idrotermico tensioattivo", la capìit ca l'eva de vès roba dè acqua colda ma tensioattivo propi al ghè ruava ca a 'maginàs ché cal pödeva ès.

Ol dìréet, coma prevìst, i sè trua e sübet al ghé fà:

<Tè pò finìit ol mestéer di iersira?>

"Tàs, ò a bègàat cola fèmma, ca la meteva bèch ogni ròba che favi... - l'acqua scoldèla in pìt depü, dè saù liquèt dè meno cal cósta, prüma i piàc' pò dopo li pignati -; ala fìi ò duüut dich:

"Quanca sóo réet a lavagió tè ca dè rompèm ..., tè ca dè 'mpètolàsen e stüfìi, vàn varda la televisiù!"

<Ah ecco, ca te sevet réet con acqua colda ivi capìit bée, lè ol "tensioattivo" ca'l mè mancava, l'era pò noma chèl da lavà i piac'; stì ingignéer, vè!>