Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

'N póor scialésc

'N PÓOR SCIALÉSC

'N scialéc'  'l se lamentàva parchè i gh'è taiava sèmpre giò i ràm par ligàa i cóo della vìgna ilò visìna e 'l ghe pareva de vès sèmpre 'n póo guàst e brüt sènza ràm.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Quiz

Rebus

1 -     2 -    3 -    4 -    5 -    6 -    7 -    8 -    9 -    10 -    11 -    12 -    13 -    14 -    15 -    16 -    17 -         SLOLUZIONI 
Poesii

La frecia dèla machena

LA FRECCIA (DELL’AUTO)

LA FRECIA (DÈLA MÀCHENA)

Ghè ‘n penséer ca ‘ l me tó ol sógn;

da sfogas con ótri senti ‘l beśógn:

come mai li màcheni ca a-i vènt adès,

(grandi u piscéni, l’è par tüti istès),

 

con tüc’ i euri ca ‘l ghè ól a crumpali,

da mètech li freci, gnàa par li bali?

Ca ‘l siès Biemvü, Mèrcedes u Balila,

ca ‘l ghe vàghes li freci … una sǜ mila!

 

U i padrù de la fabrica iè ignüt avàar ,

u l’è ‘na quai fiśèma de n’archistàar:

“le frecce sono vetuste, stantie, demodé”

(… spó ca toghen fó, sa ‘l ghe ne ca itè!).

 

Se nò, me spiegarisi gnè ‘l mutìif gnè la reśù

ca a mett fò la frecia l’è iscè na quistiù;

sopratütt chèla a màa ricia, a funsiunàa

l’è pusè rara che vidìi ‘na cométa pasàa!

 

Par miga parlàa di Rondò, ‘sti gran barach:

te vedet ‘na frecia che fa tich tach

ogni mort de Vescof confesór

… e magari a-i la mèsa fó par erór!

 

Forse la géet la crit ca guidàa ‘n biroc’, * trabiccolo

l’è coma andàa a cascia de paseroc’: * passerotti

prüma de met-fò la frecia, sta atènt,

te da vich ol porto d’armi, miga la patent!

 

Ma forsi sö stac’ catìif ‘ndèl criticàa:

l’è miga semplice la levèta aziunàa ,

èe ‘ntàat giràa ‘l vulant, n’sms spidìi,

e ol nàas coi dìic’, come ‘n camì ripulìi!

 

Sigh sigh sigh (al me vée da piaisc)

di Paolo Piani - gennaio 2019

Vocabolo random

manèch

s.m.

manico | manèch dela scùa = manico della scopa

Favole

Ol lambaròt el fìl de òor

Il lombrico e il filo d'oro

Ol lambaròt e ol fìl de òor

'l coràgio dè siguìi i própi sógn e dè esploràa 'l mónt.

Al ghera 'na òlta 'n lambaròt dè nóm Lǜis ca'l vìveva 'n d'èn bósch sóta deli fréschi fói dè nisciolèer.
Ol Lǜis l'era 'n lambaròt curióos e speciàal e 'l scavava 'ndèla tèera dapartǜt. 
'Na nòc’ lè 'ndacdefó dal teré par vardàa li stéli 'ndèl cél e al 'na vist üna 'mbèlpóo-bèla a dàgió. 
Sǜbet 'l Lǜis là tiratfò 'n s-cès: "sóo stüf dè dì tǜc' stès, ölarìsi vìif 'na vèntüra divèrsa dal sòlet".
'L dì dòpo 'ntàat ca'l scavava 'ndèl teré, là truàat 'n fìl dè òor ca'l lüśìva.
L'era iscé contèet e stüpìit ca là decìdüut dè 'ndàchréet par idìi 'nghée ca'l ruava. 
"Che ròba 'l ghè sarà réet a stò fìl d'òor? Ghóo pròpi dè scùprìl!" là pensàat 'l Lǜis.
Là cuminciàat a rampègàa par rùàa sùra la tèera par siguìi 'l fìl dè òor ité par 'l bósch, i pràac’ e àach 'ndèna rógia bèlebée frésca. Ol fìl dè òor al finiva mài.
Lè stacia 'na vèntüra ecitànt da mài smentegàa. 
Ol Lǜis là 'ncuntràat taac' animàai cóma li lümàghi, grìi, 'n paù 'mbèlpóo-bèl, coloràat e àa 'na sciguèta.
'Nòtro lambaròt 'l ghà regalàat aretüra di balii de zéneor gròs e bùu bunènti ca i ghà dàc' fòrsa par cuntinuàa 'l sò viàc’ ca l'era amò lónch.
Dòpo mìis dè speriènsi straordinari, 'l Lǜis là vist ca 'l fìl dè òor 'l finiva pròpi defò de lǜs dè 'na végia maśù bandunàda. 
Ol lambaròt la picàat la pòrta e sǜbet 'na fata la ghà urìit.
La fata l'era òlta bèla e la sè fàcia idìi davéra coòntèta dè idìi ol Lǜis. 
Con tàata sòrpresa la fata là ghà spiegàat al Lǜis ca ol fìl dè òor l'era 'n regàl ca lée la gheva fàc' par premiàa ol sò coràgio e la sùa òia dè aventuri. 
"Öla!, che bèl, grazia, te fàc' bée!" là dìc' ol Lǜis con 'n grànt surìis. 
Ol lambaròt al se rendüut cǜnt, ca'l bèl viàc’ ca l'eva fàc', l'era tǜt mèret sò, par vès curióos e dol sò coràgio.
L'importa ca quàat ca sè pìscen: sà 'n ghà 'l coràgio dè siguìi i nòś sógn e dè sploràa 'l mónt, 'n pö scùprìi róbi bèli bèlenti.
Iscé ol Lǜis lè tornàat àla sùa cà 'ndèl bósch contèet e sódisfàc' dèla sùa grànda vèntüra.

'l ghè nè amò

Proèrbi

Sènsa sòldi se dìs ca mèśa

Senza soldi non si dice messa

se üsa dìi

En ghée ca te l’e casciáat ?

dove l’hai messo (nascosto)?

Vócabol

Scàgnìi

Sgabello
Stori da pòoch

L'inteligensa

L'intelligenza

L'inteligensa

Da quanca l'inteligensa le pasada, prüma ai semafori po' adès ali machèni, la gèet cai me comanda la pèrs ol cóo ...

Ai völ ad ogni costo fam dol bée, iscé ai va a tirà scià noma angarìi...

I càap somnac' a panei solar;

Ndua ghè vèet pali eolichi;

ai m'eva dìc' che ol metano al me dava 'na mano 'nvece al par 'na sciafada;

farina de grìi (già sai càap e piee de panei..);

vìi en pòlver, almeno al rèsta l'acqua ca lè dela nòsa bùna;

làc' en polver, li vàchi con tüt chèl gas li 'nquina;

carna de chèla cresüda 'ndi laboratori, già ol nóm lè tüt 'n saóor: "sintetica";

par stàa al còlt sa ca de brüsàa negót, ghè öl la pompa ...

(miga chèla dèla biciclèta, chèsta la pompa ité dal defò 'l còlt ca'l vée da tüti li macheni ca li scolda);

a ca li cà i de mètech sù 'l pastrano e ciùsali sü bée, ià de fàa chèla müfina giüsta sü 'ndi angoi di müur, 'mpóo coma i salam ca iè réet a marüdàa;

.... sal vè ne vée 'n mèet 'na quai òtra am la taca pò ià.

Poesia