dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
I póm dè Źapèl
I póm dè Źapèl
<<Poorèt chèl üsèl nàsüut èn catìva vàl >>
Cuminci iscé parché l'è davéra 'na vàl dè miséria, e Źapèl l'era a pegio; 'n magènch smentegàat dal Signóor.
Ò dìc' l'era parché adès l'eśìst nóma par via dè quai bàiti rèstadi en péni, 'l rèst l'è tüt derocàat, l'è stàc' maiàat dal bósch.
Quànca gióanotèl 'ndàvi iló, 'nséma al mè pà coli vàchi, al ghera ca gnàa l'acqua da bìif, e sé la ghera l'era ségn ca l'eva pioüut 'mbèlpóo.
La sguizzera
La svizzera
LA SGUIZZÈRA
Adèss ca la mia fióla a Bolligèn la vìif
par pudìi guadagnàs da maiàa e da bìif,
(èn paés apróof a Bèrna, èn cù al mónt!),
‘ndàa a truàla, al va fó ‘n dì quasi rodónt!
E ilùra, ‘na nòc’ ca ciapavi ca sógn,
óo truàat òl rimédi al mè besógn:
sà mì la Sguìzzera sótsùra la giri bén bée 1)
Bèrna e Albośàgia, par magìa giuméli li vée!
Pianti gió ‘n bèl ciòot pü ü meno a Lucèrna, 2)
de nòc’, da piàch, a la lüus de ‘na lantèrna,
l’unti tüt bée con èn tochèl de sóngia
fin ca ‘l vegn lìs e lüsènt come n’óngia;
sübèt òl Doriano e ‘l Zino ‘ndóo a ciamàa,
(ca sempri ‘n d’èn besógn i m’ha dac’ ‘na màa):
ǜü òl bèch dè Ginévra con ‘na còrda al liga,
e ‘l sé mèt a tiràa nsù con gran fadiga,
l’òtro pena sóta l’Austria èn fitù al taca,
e ‘l se mèt a tiràa ‘ngió come ‘na vaca
quanca da ‘ndàa al tòor la gà òl besógn,
e la sgarbarìs-fóréet tüta la Val de Tógn!
Eco ca ‘n pìt a la òlta la cumincia a oltàs:
par piasé, cari Todèsc, vedée da spostàs,
e a ótri de l’Aùstria ólsée su òl stivàal,
ca me pàsa sóta sènsa faf d’òl màal!
Sóo sucùr ca ‘l sarà ‘na gran suàda,
ma che sudisfaziù a la fìi de la giornada:
Bèrna l’è tacada de Malèec a la bèla valèta,
e mi pódi ‘ndàa a truàa la Mari èn biciclèta!
NOTE
1) Sótsùra: si intende un giro di 180 gradi
2) Lucerna si trova proprio in centro alla Svizzera
provèrbi
s.m.
proverbio
'L piógiàt
L' AVARO
'L PIÓGIÀT
´N piógiàt là vendüut i sṍ bée e la fàc' s-cià 'n grànt gherù d'òr; lè 'ndàc' sènsa dìi negót a piacàl sóta téra, ma 'nséma, sènsa savìl, là piacàat àa ól sò cṍr.
'L pasàva iló ògna dì par controlàa, e´l fisàva coi ṍc’ la téra e 'ndèla sùa mèet 'l vidìva l'òr a lüsìi .
´N viláa, ǜü dól paés, 'l se 'ncòrgiüt de stà quistiù e là scavàat la téra, sènsa fàš idìi, e là pórtáat ià tǜt.
Quànca 'l piógiàt lè tornáat a controlàa, là idüut la téra muiüda e l'òr 'l gh'era ca pǜ; ilùra là cuminciat a óśàa e a strepàs i cavéi.
´N galantóm ca'l pasàva par càas de iló, là domandàat ´l mutìf e pò´l lghà dìc':
" Lamentèt ca, fàa ca de ti ´n óm 'nsürìt. Mèt al sò pòst 'n sàs e fà cǜnt de vìi sótráat l'òr ca te gharée 'l stèś tornacünt."
Móràl dela fàola: A chè 'l servìs ès sciór, con táac' sòldi, se pò se ca bùu de üsài ?
Trómba de cǜ, sanità de còrpo, criànsa da pòrco.
Tromba di culo, sanità di corpo, creanza da porco
Lè grisa
È grigia
Si gnàmò stüf de sintìi chèla parolüscia "green" spendibèl sùl teritori?;
pensée quati olti li sentüda 'mpóo a ca spoposet...
Ol vìi 'l va ca bée parché le rós, ol füm parché le grìis,
'l làc' lè bianch e ai le fà li vachi ca li bìif tata de chè l'acqua
ca'l ne rèsta ca pü gnàa de fà la dòcia dói olti al dì.
I saiòc chi ai va bée, iè "green", 'l va bée a li camoli e pó a i grì-i a se chìsc' iè nigri.
'N bòt iera püsé "green" de adès, par secoi e secoi tüt 'l girava atoren al légn, l'acqua, 'l föch, 'l fèr.
Quanca ià cuminciat a pütüràa li gelosìi de "green" la facénda la se fàcia sèmpre püsé grisa.