Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

I póm dè Źapèl

I póm dè Źapèl 

<<Poorèt chèl üsèl nàsüut èn catìva vàl >>                                         

Cuminci iscé parché l'è davéra 'na vàl dè miséria, e Źapèl  l'era a pegio; 'n magènch smentegàat dal Signóor.

Ò dìc' l'era parché adès l'eśìst nóma par via dè quai bàiti rèstadi en péni,  'l rèst l'è tüt derocàat, l'è stàc' maiàat dal bósch. 

Quànca gióanotèl 'ndàvi iló, 'nséma al mè pà coli vàchi, al ghera ca gnàa l'acqua da bìif, e sé la ghera l'era ségn ca l'eva pioüut 'mbèlpóo.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Quiz

Rebus

1 -     2 -    3 -    4 -    5 -    6 -    7 -    8 -    9 -    10 -    11 -    12 -    13 -    14 -    15 -    16 -    17 -         SLOLUZIONI 
Poesii

'Na gran turtüra

UNA GRANDE TORTURA (… EH EH EH …)

‘NA GRAN TURTÜRA (… EH EH EH …)

Mi ‘l só ca parché a nüü Bosàc’,

ògni òlta ca a Sóndri ‘n sé ‘ndàc’,

dòpo vès lavàat- gió ‘l müs ‘ndèl cadìi,

(parchè èn cità i paesàa, i è varda de fìi),

 

e da la staziù fin èn piazza Campèl,

‘nsé pasàac’ sǜ còl nòs pàs gavèl,

magari èn dì ca ‘l ghéra òl marcàat,

par crumpàa vargót dopo vil tratàat,

 

e finìic’ i nòs afari, ‘ndréet ‘n s’è vòltàat

par tornàa en chèl paés iscé amàat,

tüti li ólti al me sücès, réet a la strada,

èn fastédi ca a spiegàl fóo ‘na gran süada:

 

con paróli magri e bióti, al se tratàrìs

tüso ‘n somèlech ca sül müus ‘l te culpìs,

‘na sòrt de spìich ca òl scervèl al te fùra,

e ‘l cöör al te fa sbarbèlàa da la gran pùra,

 

e tè pódet ca tignìi la crapa ricia

con chèsta lüüs ca la te ‘mpicia,

ca come èn ciòot la te trapàna,

còma al fa en tupìi con la sua tàna.

 

Te camìnet coi öc’ gió ‘n scarsèla,

pòor Bosàc’, tè pèrs la mèla?

Coma chèla d’èn ciocàt la tua ‘ndadüra,

chi che te vìt i pènsa: pòra creatüra!

 

Ògna pàs te ris-cèt da scapüsciàs,

a l’òtra géet te ghè ùlet quasi ‘n bràsc,

te vée inàaz nòma a palp e a tentù:

chèl lì, dè vìi, al na biüüt èn brentù!

 

Ma pèna pasàat ol pùut, la finis ‘sta turtüra:

l’aria frèsca de Albosagia l’è ‘na gran cüra:

chèl ca l’è sücès, l’ó ca capìit fina èn fónt,

ma che gioia vìif ‘n dèl paés püsé bèl al mónt!

'l ghè nè amò

 

Vocabolo random

óregiù

s.m.

persona con grosse orecchie (magari a sventola); parotite

Favole

'L gàt e i ràc'

IL GATTO E I TOPI 

´L GÀT E I RÀC'

En de 'na cà ghera tàac' ràc'.

´N gàt lè ignüt a savìl e lè 'ndàc' iló e 'l nè ciapàva belebée, ògna dì 'l maiàva ràc con güst.

Ilùra i ràc' i se truac' àli stréci e ià fàc' 'na riuniù e ià dic' trà lór:

" 'N vée ca gió dal téc’ sedenò ´n mör tǜc’; 'l gàt 'l pö ca vignìi chiló e nùu 'n vìif en sicϋrezza."

'L gàt la idǜt i ràc' sül téc' e là pensáat de 'ngànai; lè 'ndac'-sù 'ndè 'na tràaf piscéna e da iló 'l se caláat gió a tólómbola cóma se 'l fodès mòrt.

'N ràt véc’ la spiàat fò e la idüut 'l gàt a tólómbola e ilùra là dìc':

"Eh, galantóm àach se te fódesèt n'umbrìia te vegnarìsi ca aprṍf."

Móràl dela fàola: Chi l'è prüdènt 'l se laga ca 'ngabolàa facilmèet.

 

guarda anche qui 'L gàt 

c'è anche questo racconto Natàal 'n cà dol Talpù 

Proèrbi

La pulènta düra la tée en pée la creatüra.

Polenta dura tiene in piedi le creature

se üsa dìi

'N càl de lüna

in luna calante

Vócabol

Minèra

Cava di sassi
Audio icon minera.mp3
Stòri

Vii dei cinch

Üu al biif i òtri quatro ai l’è tègn…