Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Domènega scüra

Domènega 'mpóo scüra

 

Lè sìra, i rümóor iè smorsàac', nóma 'na quai machèna, ca iè réet a ignìi 'n sü, da lontàa li rómba sü par li óltadi streci.

Sóo amò nóma mi coi mée regòrc'. Parché i fà iscé màal ?

Quàl ca l'è ´l mutìf dè stò tormèet?

Cerchi dè slontanàa i brǜc' penśéer e de 'ndà ité 'mèz cola la mèet 'ndè'n quadro 'ndùa vedi 'l surìis dè 'na s-cèta dali ganàsi rósi e dali béscioli ǜmédi.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

Disgrazi de'n bòt

DISGRAZIE DI UNA VOLTA

DISGRAZI DE 'N BOT    1821 - Di Carlo Porta, tradotta in Bosàc'

De già ca 'n sè sül descors

de chìi prepoténc' de Francés,

adèss te cünti cos ca 'l mè sücès

ier sira tra li növ e mèzza e li dées.

 

Pròpi 'n chèla ca vegnevi ià,

stüff e stracch coma 'n'asen, dal laóràa,

sivi chilò al Tursciù,

'ndavi bèlbèll come se fà

e zìfolavi da par mi 'na bèla cansù.

 

Quanca sóo gió al Cantù, 'ndua 'l stà

chèl del torc' ca 'l ghà de fö li brénti nöoi,

me senti tüt de'n bòtt a dìi: <Chi va là ?>

 

Vardi denaz, e òo capìit

dal rumóor dei scarpù coli stachéti

ca l'era sens'otro 'na ronda ca la vée,

me fermi ilò sènza möves.

 

Quanca i mè adòss, ca quasi i mè usma 'l fiàat,

'l prüm de tüc', stò asnù pòrch,

al mè sbàat 'n facia la lüm

e 'l mè fà idìi tüt 'ndèn bòtt, sùul, lüna, stèli,

a ris-cio de fàm orp coma 'n fringuèll.

 

S'eri talmèet danàat da chèl modo de fàa

ca sóo ca coma òo fàc' a tignìm;

'n sciör ca l'era ilò a pari dè chèsto brigant,

ca'l sarà stàc' ol pusée gradüàat sens'otro,

dopo vìmm bée 'nlüminàat, 'l me dìss:

- Chi ca te sée ? Che mestéer te fée? e 'ndua? cünta sü.-

 

<Chi ca sóo ?> respondi franch, <'n dua 'ndóo ?

Sóo galantóm e 'ndóo par i facc' mée;

'nquant al mestéer ca fóo,

te guadégnet vargòt a ulìi savìl ?

Fóo ol scióor, vivi de rèndita, e adès!

Ghè giontée forsi vargòt del vòs ?>

 

Al me pàr de vìi parlàat pulìto,

e pür al pareva ca'l gh'eves

'na gran voia de tacàa lìt,

lè pruabèl ca ol dì 'l ghè sies 'ndàc' tüt sbièss;

al me mèt a tóren òt o des di söo,

e al me iè canta dal bùu.

 

Òo cercàat dói o trei òlti de difèndem,

tàat par respondèch vargòt a mi,

ma lüu al torna dapé a 'ntèrogàm.

 

<Nel nòm dè la lege>, al taia córt;

<'n nòm dè la lege besogna parlàa.>

E lì sübèt bota e resposta,

<Chi ca sìi ?> - Sóo 'l Gioanìi -

<La parentèla ?> -Di Chèca -

<Che mester fìi ?> - Réet a pagn frusc' -

<Da chìi ?> - Dal Giusèp Gabìi -

<'Ndua ?> - Sǜ 'ndi Frèer -

<'N dìi a spàss ?> - 'Ndóo a bàita -

<'N cà de chi ?> - A cà mia -

<'Nghée?> - Al Cantù -

<Al Cantù ! En che porta ?>

- 'Ndua ghè püturàat la Madóna -

<Al numèr ?> - Sètcèntott -

 

Adèss sìi sudisfac'; ghè nìi asé ?...

Forsi par la mia ös sücüra

o ca i gheva pü negòt da domandam

i và e i mè pianta ilò coma 'n salàm.

 

Ah, chèsto ca 'l mè capitàat l'è nóma l'inizi,

lè nóma 'n züchirìi 'n reguard al rèst;

ol bèl lè chèl ca cünti sǜ adèss.

 

Gris coma 'n sciàtt córi a cà

quasi vedi ca gnàa la strada;

fóo par urìi 'l portèll de cà

e 'l trui avèrt sbarlatàat ....

 

Stà a idìi, disi sübèt, ca a chiló

ghè 'na gabola amò cuntra de mì

magare sa'l fodeés 'n terno al lott,

ca almanch 'sta olta 'ngivini!

 

Vóo ditè, sò réet a ciapàa sǜ la scala,

dóo a mèet ... e senti sǜ li às de legn

de sura, sǜnsóm, arènt al spazzacà

coma 'n caorèt a soltà.

 

Mi 'ncèrt stóo iló: fermo col pè

süla scala... e me ris-ci ca a andà sǜ,

e ósi: <Chi ca ghè sǜ de sura ?>

 

'Ntàat al respond ca negüu, e chèsto trich trach

al crèss, ansi lè réet a vignìi gió da bàs...

Ghè ciami amò püsée fòrt: <Chi ca l'è ?> ,

ma l'è pegio ca parlàa coi sàs;

'nfìi ósi: <Se pö savìi chi ca l'è 'na buna ölta, sì o no ?>

 

Cristo! quac' penseer 'l mè pasàat par la cràpa

'n chèl àtem ca sevìi réet a ósàa !

Al mè fina ignüu en mèet, ósósmaria,

chèl fóss 'n spirèet de 'nquai mort de cà

cal comparìs ilò 'nscé a fà pènitensa

par chi poch pècac' ca'l ghà sǜ la coscensa.

 

Ol fàto l'è ca ol frecàss al crèss amò,

e senti própi i pàs de 'n géet ca la vée 'n gió;

mi ilura seri fò ol portèll e stóo ilò

ca se al völ 'ndàa de fò,

là de pasàa da chilò, là de pasàa.

 

'N sè al dunque finalmèet,

vedi al ciar de la lantèrna üu dè stràa

a vignim 'n cutra, 'n acidènt

de'n militar francés de chìi danac',

ca al taia córt e 'l mè dìs:

<Seet vù el marì de chèla fèmm che stà lì desura ?>

 

Mi, col müs dür còma ol sò,

respondi: <Uì, gè suì moà; parché ?>

- Parché -, al replica, - voter fèmm, monsù,

lè trè giolì, sant diò, la mè piàas.-

 

<O giolì o nò>, ghè disi, < lè la fèmm

de moà, de mi: coss' 'l ghà de cüntam ?>

-Sè, ca moà ghè völ cucé con ell. -

 

<Cucé ?>, respondi, <che cucé d'Egitt !

Ca'l vaghi a fà cucé 'n dè 'na stàla;

là lè ol lṍöch giüst de cucé s'el ghà besògn !

Ca'l vaghi fò di cojon da chì !

Al ghè ca cucé ca tegn, avè capì ?>

 

Chèl òtro al mè solta denaz, el dìs:

- Coman, a moà cojon ? -...

e 'l olsa 'na màa par damli.

<Oh vei, trua requi coli màa,

varda de miga tucàm, parché

sedenò, sóo bùu a mi de picàa...>

E lüu 'n chèla al me mola 'n sciavatù.

 

E üu, e dùu ! <Fàl ca pü parché te li döo!>

E lüu 'nchèla al me da 'nòtro cazòtt;

sénti ca 'l tènt a spetasciam ol cóo;

e mi sóta col' anema de leù;

e lüu tonfeta !... 'nòtro sc-iafù.

 

Ah sacramento! Con 'n cólp de chèla sort

me sóo sentüut i cavei drizàs sǜ ric',

e se'l fodès ca stàc' par i spirec' dei mée póor morc'

ca i ma ütàat, sarèsi ca chilò a cüntàla,

se ciapi ca 'n póo d'aria, sènsa 'nfall,

stà òlta fóo 'n sprèposet coma 'n màt caval !

 

'l ghè nè amò

Vocabolo random

lastregàa

v.tr.

lastricare

Favole

'L piógiàt

L' AVARO

'L PIÓGIÀT 

´N piógiàt là vendüut i sṍ bée e la fàc' s-cià 'n grànt gherù d'òr; lè 'ndàc' sènsa dìi negót a piacàl sóta téra, ma 'nséma, sènsa savìl, là piacàat àa ól sò cṍr.

'L pasàva iló ògna dì par controlàa, e´l fisàva coi ṍc’ la téra e 'ndèla sùa mèet 'l vidìva l'òr a lüsìi .

´N viláa, ǜü dól paés, 'l se 'ncòrgiüt de stà quistiù e là scavàat la téra, sènsa fàš idìi, e là pórtáat ià tǜt.

Quànca 'l piógiàt lè tornáat a controlàa, là idüut la téra muiüda e l'òr 'l gh'era ca pǜ; ilùra là cuminciat a óśàa e a strepàs i cavéi.

´N galantóm ca'l pasàva par càas de iló, là domandàat ´l mutìf e pò´l lghà dìc':

" Lamentèt ca, fàa ca de ti ´n óm 'nsürìt. Mèt al sò pòst 'n sàs e fà cǜnt de vìi sótráat l'òr ca te gharée 'l stèś tornacünt."

Móràl dela fàola: A chè 'l servìs ès sciór, con táac' sòldi, se pò se ca bùu de üsài ?

Proèrbi

L’è cóma ‘n pèrsech da la móra.

E come una pesca che è maturata anticipatamente, a causa di un baco, però è raggrinzita e ha poco sapore

se üsa dìi

Sòo stüf de maiáa...

sono stanco di mangiare la solita minestra

Vócabol

Sparantèl

Farfalla
Audio icon sparantel_.mp3
Stori da pòoch

Pòosi bèlebée grandi

Panchine giganti

<... 'l sentéer 'ndava ité ndèl bósch e ognitàat se 'ncuntràva di còmoc' scàgn èn sàs (pòosi), coma deli bàachi par pósàa col gèrlo èn spàla.

La giórnàda l'era stàcia còlda fò de merèt e la scióra la sè sentada giò par stàa 'n momènt a l'umbrìa dè dùu pèsc.

Chèsto l'era àa ol lṍöch prefèrìit par la bèla vista ca se pödeva gòot da iló.>

Adès ca ià tràc' giò ol gèrlo da 'n bèlpóo, i fà sü li pòosi (bàachi) grandi esagèradi col scalèt, ca i è völ ca gnàa l'órs; ma se sà par la moda se fà chèsto e òtro cósti chèl che cósti.

 

Sota chèla pianta