dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Òl lüf travistit da pégora
ÒL LÜF TRAVISTIT DA PÉGORA
'L lüf véc l'era de pèsèm umóor.
'L s'era fàc' mal a 'na žàta e l'era ilò, ca 'l se möeva ca pǜ tàat, bütat gió sǜ 'na scàgna a dóndól.
L'è da 'na sitimàna ca 'l va ca pǜ gnàa a càscia.
En cà 'l gh'era pǜ negót de maiàa e 'l so stómec 'l brontólava bélébée.
Chèla òlta al Monzino
QUELLA VOLTA AL MONZINO
CHÈLA OLTA AL MONZINO
(sottotilolo: àa chèsta la me sücèsa a mi!)
‘Ndel dumilaedùu gö üt n’infart:
a Sondri l’urgènsa en repart;
dopo al Monzino i-ha dùut mandam,
par pruàa i “tübi” a destupam!
L’è n’esam dal nóm cumplicàat,
“coronografia” a-i l’ha ciamàat:
a-i pasa sǜ da l’arteria femoràl,
con en fil fina al cór, sensa fàa mal.
Ma par pudìi fa chèsto esam,
come en ciù i-ha dùut pelam:
dói enfermieri, béli, disarisi perféti,
li se presenta con saù, pènel e laméti!
“Per piasé, al se scuprisi bée la pansa”
li me dis, en Milanées, con noncuransa;
mi cuminci a süàa fréc’ …
de córsa sarisi scapàat sura i téc’!
Mi vardi ol mè “fradèl”, en mez a li gambi:
“Fam fàa bèla figüra, me racomandi”;
lüu al se ritiràat en d’el gǜs come ‘na lümaga,
quanda en di còregn la vée tucada!
*-*-*
Dopo dées agn hó amó dùut ‘ndàa
a rifàa ‘l stès esam, gió a Milàa:
la brüta figura, en crapa amó stampada …
‘na quai gabòla la vava truada!
Fèmma e fiöla li ma cunsigliàat,
a vidim, porèt, iscé desperàat:
“ Fa chèl ca ‘m fa nùu regolarmènt,
dam a mèet, sa te sée ‘nteligènt!”
E iscé, ol dì prüma de ricoveras,
sóo ‘ndac’ en de la dòcia a lavàs
con saù e crema depilatoria …
ma tüc’ i patèr a-i finìs ca en gloria!
Prüm de tüt, ol bagn fina al sufit,
de pìii l’era propi piée, fit fit,
ca al ghe ulüut fina noc’ inoltrada,
a nètàa i müur e la quadrada!
E quanda li dói ‘nfermieri li se ripresentadi,
mi s’eri tüt contèet da vili fregadi:
“Sóo già a pòst, vóo anticipàat,
en mezz ai gambi, sóo tüt pelàat”
“Caro, è per via radiale adesso
che per l’esame faranno l’accesso”!
a-i me la dic’ en italiaà, ben scandìit,
ma mi gnàa ‘na parola ó capìit …
“Ai pasa sǜ dal puls, ol ric’,
iscé i dotóor stadomàa i-à dic’!
Al sarà contèet, Paulino bèl,
ca ‘l vócor gnè rasór, gné penèl”
Ih ih ih ih ih (… piaigi disperàat…)
sóta ós
avv.
sottovoce
Ol lüf e l'agnèl
Il lupo e l'agnello
ÒL LÙF E L’AGNÈL
Réet a la riva del Dnèpr a bìif l’è ruàat
su sùra èn lupàsc da la Rùsia scapàat
e de la gió èn pòro agnilìi mòrt da la sìit
ca de l’Ucraìna, da atóor, capo l’era finìit.
Òl lupàsc sùbet ‘na scǜsa l’ha cercàat:
parchè ti la mia acqua te me ‘ntorbolàat?
E l’agnèl, tǜt strimìit: ma scùsem bée,
coma al pó dass sa bivi l’acqua dai töo pée?
La quistiù l’era trop ciara e evidènta,
ma òl lùf ca l’era usàat a dìi pàa a la pulènta
sènsa ca nugùu di sói i ris-ciava da cuntradìl:
ti te mée strogiàat l’acqua còl tò pìl!
E sùbet l’ha cuminciàat a sparàa bómbi,
de rèdes, femmi e vec’ a ‘mpinìi li tómbi:
iera tǜc’ ‘nfami travistìic’ da soldàat
tǜc’ criminai ca la sua acqua iéva ‘nvelenàat!
L’ha distrüt cà, géśi, teatri e botéghi,
parchè iera pieni de canù e motoseghi,
e sa tüt òl mont al dìs òl cuntrari …
l’è ‘na bala ca la val meno de n’urinari!
Che bel maiáa
Sa li montagni li fodess pulenta, ol lach de Com al fodess lac’ e la Valtelina ol cügiáa, ilura se che bel maiáa