dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Par grignáa
Par grignáa
London l'è bèla ma löor i è stráa.
Li curieri, chili gràndi e òlti i è ciama "bas";
li machini i è ciama "car";
i stradù, li stràdi larghi i è ciama "strit";
ogni campana per lóor l'è sémpre "bell";
coi animài i fa 'na gràn confusiù,
ol cavàl i l'è ciama "ors";
Ode ad Albòsagia
ODE AD ALBOSAGGIA
ODE AD ALBOSAGGIA
Co’ ‘sto bèl tèep, ho facʾ en gìr a la Sasèla,
e adès trö ‘l fiàat ados al müur de la singèla: 1)
i mei öcʾ a-i carèza ol me paés, de là de l’Ada
cà iscé duls, dal mùut al piàa al degrada.
Vardi ol conoide del Tursciù, ca de front al sta,
e propi ilò en mèz, subèt la vedi, la mia cà!
E quasi sǜ ‘nsom al paés, vèrs a matina,
la nosa gésa, dedicada a Santa Caterina;
pèna despüs, ol campanil al sovrasta i téc’,
par fàa sintìi la ós de li campani a gióen e vec’!
(la baiuna d’Albosagia e la pistifèra de la Sasèla,
se sa!, tüc’ i diàoi a-i fa ‘ndàa da chèla!).
A sira, a fianch del Tursciù, da mür riparàat,
di Paribéi ol castèl, de storia ben cargàat,
a partìi dal Giangiacom, vistìit con onòor
del Sacro Romano Impero, da Rodolfo l’imperatòor.
Pèna sura, vèrs a matina, ol palaz Cumunàal,
dua se registra chi nàs, chi mör e chi sta màal!
Propi lì, quanca seri giusto en barulìi, 2)
mi andavi a l’asilo, con la marenda en del cistìi.
Olsi i òc’ fin sǜ li scimi, la vista velada
da l’emuziù da vidìi ‘sta gran sfilada:
ol Miric’, ol Campac’, ol Campagìi
come a Milàa l’Armani e ol Valentìi!
Vardi ol me paés, e li söi stradi,
e li vigni, chili pochi che restadi,
(parché al val pǜ la pena de strusciàa, 3)
quan ca a la fìi al resta nient en màa).
Come en ciel de noc’, ca li steli li fa lüsent,
vedi i magench sǜ la montagna, a cent a cent:
fra tüc’, üu l’anèma al ma segnàat:
Bosagia végia; con la mia mama ogni estàat
me portava àa li galini, 'n de li zampi ligadi,
sùra al gerlo, con li ótri róbi 'ncalcadi: 4)
la vaca en pòo mè la ciamava, en pòo sbusava,
quan ca l’era straca, tüc’ me posava!
Òl me pà l’è mort prüma da vès véc’, 5)
la mia mama l’à dùut maiàa ol caréc’: 6 )
l’era òlta 'n métro e ‘na spanda … 7)
ma dité, en dua ghé òl cór, granda granda!
E adès, disém òtri, ca me stée a ‘scoltàa,
coma ol mè paés podi resist da amàa:
al ma idüut endàa a scöla, diplomàs,
truàa en laoràa, fa sǜ la cà e po’ sposas,
e dopo tàac’ agn, diventàa pà 8)
(par qual miracol, àamò s’el sa ca!);
al ma idüut piaisc e grignàa,
al ma dac’ gioia e prùi da süperàa …
Albosagia, par mi radìis e nutrimènt …
lontàa da ti, podi resist gnàa ‘n momènt!
Paolo Piani
NOTE
1) Singèla – sagrato
2) Barulìi – affettuosamente, bambino piccolo e tenero
3) Strusciàa – lavorare duramente
4) Encalcadi – pressate nella gerla
5) prüma da vès véc’ – in giovane età
6) maiàa ol caréc’ – tribolare, patire la fame
7) 'n métro e 'na spanda – un metro e una spanna, piccolina
diventàa pà – io e mia moglie siamo diventati genitori dopo 14 anni di matrimonio: solo il caso?

bróncàa
v. tr.
piangere e gridare
Ol lüf e l'agnèl
Il lupo e l'agnello
ÒL LÙF E L’AGNÈL
Réet a la riva del Dnèpr a bìif l’è ruàat
su sùra èn lupàsc da la Rùsia scapàat
e de la gió èn pòro agnilìi mòrt da la sìit
ca de l’Ucraìna, da atóor, capo l’era finìit.
Òl lupàsc sùbet ‘na scǜsa l’ha cercàat:
parchè ti la mia acqua te me ‘ntorbolàat?
E l’agnèl, tǜt strimìit: ma scùsem bée,
coma al pó dass sa bivi l’acqua dai töo pée?
La quistiù l’era trop ciara e evidènta,
ma òl lùf ca l’era usàat a dìi pàa a la pulènta
sènsa ca nugùu di sói i ris-ciava da cuntradìl:
ti te mée strogiàat l’acqua còl tò pìl!
E sùbet l’ha cuminciàat a sparàa bómbi,
de rèdes, femmi e vec’ a ‘mpinìi li tómbi:
iera tǜc’ ‘nfami travistìic’ da soldàat
tǜc’ criminai ca la sua acqua iéva ‘nvelenàat!
L’ha distrüt cà, géśi, teatri e botéghi,
parchè iera pieni de canù e motoseghi,
e sa tüt òl mont al dìs òl cuntrari …
l’è ‘na bala ca la val meno de n’urinari!
öli cüntàfen una
voglio raccontarvi ...
öli cüntàfen una
Stadoma ciàpi sü ol sach celèst dèla carta, ca tégni chiló defò èn terazza, e 'ndóo gió 'ndèla masù a svöidal gió ndèl bidù nöof, chèl col cuèrc' bló.
Olsi sü ol cuèrc' e'nchèla sènti 'na usina ca'l par ca la mè salüda, propi 'n fìli de öos quasi 'n cìp cìp. Sóo rèstàat 'mpóo coma chèl dèla maschèrpa ma pó me sóo règordàat vargót dèl micro-cip.
Pugi 'n'atem ol sach e ciàpi scià ol bidù e cuminci a cercàa, voltel, pirlel e rebaltel fina sótsura ma mi chèl puinàal dè'n cìp cìp, gnàa bao. Sóo cunvint ca'l sè piacàat deréet a 'na quai crespa, orès dìi magare a cüntàla con quai scimès, a chìi bao ormai i va dapartüt, i spüzza gnàa pü e i sè fà ité con tüc', basta truàa de cüntala e stà al còlt.
Ala fìi ho pó rebaltàat ité ol sach e me'n sóo vardàat bée de miga lagàl gió 'nsèma ala carta, al tégni par ol rüut parché chi nigri ai pó a vignìi scars.
A idìi chi quatro schérp col cuerc' colorat ilò 'nfila, ià cuntra la presef dèli vachi ca li ghè ca pü, lè fìna èn piasé; iscé a la masù la me rènt pó vargó, se paga püsé ontera a l'IMU.
Olaresi miga truam sensa masù coma vargüu ca i ghà nóma ol garasc par la machèna ca la ghè stà giüsto da parlée sensa nient òtro, 'nghée ca i'è mètarà chi póor bidù ?
Par stasira cìp-cìp a tüc'