ŹAMPÓGN

Quànca òl Stefano con li söi vachi, bèl bèl,       1)

a la fìi de l’astààt al scarga gió da Vedèl

e dòpo al Cantù e Cà di Péisc’ vìi fac’ maiàa

a Bricéra li rùa tüti contéti ‘na bèla domàa,      2)

òl nòs bèl magènch al se ‘mpignìs de poesìa:

ògni fióor, ògni filónga, ògni pianta ù chi chè sìa

al respìra ‘na contentèza növa e genüina

ca la rènfresca e la nèta l’aria püsé de la brina.

Li vachi ca li pascóla tranquìli, e sènsa prèsa

(parchè a Bricéra nügüu i te strèsa),

còi źampógn che sùna a piàa a piàa,

‘ntàat ca la cùa la tè-ià tǜc’ i tavàa,

‘ntóren al sé créa ‘na pàas e n’armùnia

ca an Paradìis quasi la se ‘nsumìa;

li montagni ca de frónt li fa da curùna,

iè òl còro deréet a li brónsi che sùna!

E quànca òl sùul al va gió densìra,

dopo ca ‘l ma regalàat l’ültema mìra,

e òl cél de mila stéli al sé ’mpinìs

e al pari di töi öc’ emuziunàac’ al lüsìs,

ilùra l’è própi òl momènt da ‘ndàa a durmìi,

con la finèstra ‘n póo vèrta par sintìi

la óos di źampógn ca ‘l s’è facia rara:

i tè ninarà còl l’amóor di ‘na mama cara!

NOTE

1) – Bèl bèl: piano piano, con la giusta calma

2) – Cantù, Cà di Péisc, Bricéra – maggenghi di Albosaggia, situati a sera del torrente Torchione