dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Ol nòno
Ol nòno
Al me comparìs 'l fàcia dol nòno.
Lè èn pée apröof al feneströl dèla bàita.
'L riflès di ültèm münǜc' dè vìta dèla lǜna, prǜma dè lagàa spàzi al crès dol sùul, la fà-ciàar a li créspi dèla sùa fàcia.
'Na nṍva giórnàda la stà par nàs, i fiór dè giǜgn 'ndi pràac’ iè prüfümàac', prónc' par vès segàac'.
La sìra prǜma 'l sùu dol martèl ca'l fà 'l fìl a la làma dè azàal dèla fòlsc, là fàc' cumbrìcola col vèrs deli scigàli.
La belèza dèl mè dialèt
La bellezza del mio dialetto
LA BELÈZA DEL MÈ DIALÈT
Adès ve cünti parché òl mè dialèt
l’è iscé duls e bèl , quasi perfèt
e a l’italiàa, cari fradéi,
al ghè fà la barba e i cavéi.
Lüu, sènsa sprecàa, tüt al dìs,
con pochi paróli tüt al ciarìs,
e par tüti li situaziù
sèmpri al gha pronta la suluziù!
Öli fàa n’esempi ca i pó capìi
tüc’ chi ca i me sta chiló a sintìi,
sìes ca iàbes fàc’ l’università
sìes ca i ghè n’àbes ca üut la pusibilità.
Sa ‘n rèdes cola mama l’è a spàs
e lée con li amisi mai pù la tàs,
e lüu a ‘n cèrto punto al sé stufìs,
al ghe tira òl pètacol e ‘l ghe dìs:
“ mama, ‘n và ca a cà ?”,a piàa piàa, 1)
ma lée la cùntinua a ciacolàa,
e dòpo èn gran pèz sènsa risültàat,
(… pórèt, i le préga sènsa vès scoltàat …),
sa ‘l fós èn cità, n’òtra paròla al tacarìs,
‘na paròla ca òl concèt la rinforsarìs:
“ancóra” l’è òl vòcabol ca ‘n pü l’arìs ruàat,
èn mèz a la frase, sutulineàt!
‘nvéci nùu Bosàc’, par risparmiàa,
la negaziù me la slónga fina a Milàa:
al pòst de “mama, ‘n và ca a cà ?”
me ósa: “mama, ‘n và caaaaaaaaaaaaach a cà?” 2)
ca dàla bùca l’è cóme ‘na scarica de mitràia,
òl rümóor de mila ràc’ sùra la pàia,
ü chèl d’èn cöör ca ‘l betéga da l’emuziù,
ü senò chèl d’èn tratóor èn aceleraziù!
Èe capìit adès parché òl mè dialèt,
par mi al val püsé del Scióor Prefèt,
e parché iscé tàat al mè paées ghe tégni
ca ‘l cambiarìs gnàa par èn chìlo de castégni ?
NOTE: 1) ‘n và ca a cà? – non andiamo a casa?
2)’n và caach a cà – non andiamo ancora a casa?
tǜt
(tǜc’), agg. e avv.
tutto | l’è tǜt a pòst = è tutto a posto; al màngia de tǜt = mangia di tutto
Ól cèrf la leòr e l'aśen
Il cervo la lepre e l'asino
Ól cèrf la leòr e l' aśen
´N cèrf con en frónt dùu béi còrègn ramificac', 'ndàva a paséc' ité par ´l bósch.
Lè pasàat da iló ´na leòr e la sè fermàda a vardàa fìs ol cèrf.
Ilùra ,´ntáat ca la saltelava, là se fàcia inàaz e ´l là dìc':
"Varda ´n póo chiló, sóo ca àa mi´n bèl cervàt, l'è abòt ca 'ndrizzi sǜ li mei óregi e l'è cóma sé gharés sǜ i corègn cóma i töo ."
N'asen ca 'l pascolàva iló aprṍf, pèna la sintìit chèl ca la ghà dìc' la leòr, ´mbrinsiùnàat là ósàat:
" Varda ti, te ghée rèśù ! Nùu ´n sè tǜc’ trìi dèla stèsa ràzza, mi ól cèrf e ti leòr"
´L cèrf là vardàat i dùu con compasiù e disprèz e pó là cuntinuáat a caminàa par ´l bósch.
Móràl dèla fàola: Varda e pàsa e cürèt ca de lóor ca iè nóma dei sbrufù.
Zampognèra
Scampanellio
Zampognèra
da lontáa se sént sunáa...
iè i źampógn deli vàchi al pàscol...
lè 'na bèla zampognèra...´n-piasé dè páas...
sà tè sèret i ṍc’ tè sée sǜbet sǜ- ndèl' mùut dèl' estáat...
iscé tè li védet amò èn mèz al práat vért dal sùul ilumináat
e te sèntet li dasi di pèsc e di làres mùudi dal ventüsèl frésch ca'l vée giò dala vàl...
'ntáat ca'l pastóor a lùu 'l suna 'l segiù par ciamá tüc' a maiáa pulènta e parù...