dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
La gràsa
La grása
A fadìga se vìt chèl ca'l rèsta dè 'na piscéna masù èn sàs a sèch.
Facia sù pǜsé èn òlt respèt àli cà dè Nembro, già da quànca 'n sera bagài l'era stàcia bandunàda.
L'era 'n ricovèr dèli vàchi par pòoch tèep, li stava ilò pòoch pǜsé dè 'na sitimàna a l'àn.
Ol tèep necesàri par fàscià la grása abòt par 'ngrasàa li rìvi.
Li rìvi iè ca òtro che pràac’ 'mbèlpóo 'mpée, 'nghée i balurdù i pö dàscià a chìi ca iè ca bütüàat a vardai da l'òlt vèrs 'l bàs.
Li müdàndi de la suòra
LE MUTANDE DELLA SUORA
LI MÜDÀNDI DE LA SUÒRA
tüti a mì, li me càpita!
“Ma che spüzza, ma che odòor! Oh Signor, oh Signor! Ma chi ca l'è che 'l fa stò efètt? “Suora! Suora! … è il Paolett!”
(… già ilùra, di amìis e de la sèrva se pudeva fidàss … ma con risèrva !) “Mi v’ò ciamàt, ma mi cà sentùut, gh'ò resistìit … fin cà gh'ò pudùut! ”
“Cari redes, par endàa al cess, gh'è da domandàa 'l nòs permess!” Iscé l’ era stacia de li suòri la tiritéra, ól prüm dì de asilo, con facia sevéra …
E adess: “Non piangere , non aver paura, Paolino bello, son cose di natura!” Iscé Suor Gioanina la me consolava, 'ntàat ca la Suor Anna, lì la me lavava!
Ma podévi ca giràa con fò i ciapèt: li vargógni se da piacàa … par respèt! Suor Placida, de tüti la meno grànda, dal casèt la tiràat fó la sùa müdànda;
ma mi sevi òlt cóma 'n cavàgn; li me ruava fin giò al calcàgn, sóta al scosalìi azzür da màs-cìi: … s’eri propi en bèl spètacol da vidìi!
Üna de li suòri, par 'n sentéer pòoc usàat, fin giò a cà mia la ma compagnàat, sènsa 'ncuntràa ànèma del Paradìis … … ma 'ntàat la óos l’eva mess li radìis!
Sóta la scèndra, àgn e àgn l’è cüada, chesta stòria misèra e disgraziada; coma n’umbrìa la siguiva i méei pàs par speciàa 'l momèt da paleșass:
“Al par brao, ma l’è ‘n balóos; sta bée atènta a fal moróos! Cara fiöla, te racomandi … a ca la suora al ga maiàat fò li mudandi!”
enfregiàat
agg.m
raffreddato |te see ‘nfregiàat= sei raffreddato
I capriṍi
I CAPRIOLI
I capriṍi
Fiṍl, ti te sée tròp sènsa-pura; ti te córet par i bósch con táata sicϋrezza cóma sé ghe fódes ca li tigri.
Crédem , ghe völ de tignìi i ṍc’ avèrc'. Sé ´l nòś nemìis 'l te vìt ghè ca pǜ negót da fàa, te sée béle chè mòrt.
Iscé 'l parlàva ´n véc’ capriṍl al sò pìscen.
" Càra ´l mè pà, chée ca l'è 'na tigre ?" , al ghà domandat ´l pìscen capriṍl, "Cóma l'è fácia la brǜta bèstia ?"
"Ah, càr ól mè fiṍl, l'è ´l móstro pǜ crǜüf e orèndo ca 'l ghè sìes, i sṍö ṍc’ de fṍöch i spira ca òtro chè tradiméet,
la sùa góla l'è fümènta de sànch; en confrónt l' órs 'l fà ca pùra."
"L'è abòt , l'è abòt , ò capìit e savaróo schivàl", là dìc', e lè 'ndàc' de córsa par i pràc’ e i bósch.
Dòpo pòoch là 'ncuntráat n'animàl mèz piacáat giò 'ndèl' èrba.
'L se quièta, ´l lè squàdra da l' òlt al bàs, 'l ciàpa coràgio e 'l sclama:
"Oibò, l'è ca chèsto l'animàl chèl mà parláat ól mè pà !
Chèsto chiló 'l me pàr táat bèl e vedi ca fümàa ´l sànch ´ndèla sùa bùca, 'nàzi 'l ghà 'n ària graziósa.
I sṍö ṍc’ iè da véra piée de fṍöch ma i ghà ca negót da fàa strimìi. Ah, l'è ca chèsta la tigre", là óśàat con sϋcϋrezza.
La tigre ´l là sentüt e la ghè se batüda sùra de lǜü e 'l sé lè maiàat.
Móràl dela fàola: Duìi ca vìch tròp coràgio de gióentù; stìi atènc' parché ognitáat´ ól velée l'è piacáat sóta chèl ca 'l pàr bèl, bùu e tranquil.
El Paes deli stòri
Il Paese delle storie
https://www.facebook.com/fondazionealbosaggia/
https://www.dialbosaggia.it/news/paese-delle-storie-2024
https://www.dialbosaggia.it/news/paese-delle-storie-2023
https://www.dialbosaggia.it/news/il-paese-delle-storie-2022
https://www.dialbosaggia.it/stori/ol-paees-deli-stori-2021
https://www.dialbosaggia.it/news
