dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Al ministro dèla difesa
AL MINISTRO DELA DIFESA
Sciór Ministro dèla Difesa,
Sòo rèet a speciàa da vès ciamàat a fàa la nàia, gh'òo 24 àgn e me sóo spósat da pòoch con 'na vèdova de 44 àgn ca la gh'à 'na fiöla de 25 àgn ca l'è pó ignüda àa mia fiöla.
Òl me pà, bé vès en póo sǜ de età, l'à maridàat chèsta fiöla de 25 àgn, ilùra adès 'l me pà l'è pó àach 'l me gèndro vìst che la maridàat la mia fiöla.
Disgrazi de'n bòt
DISGRAZIE DI UNA VOLTA
DISGRAZI DE 'N BOT 1821 - Di Carlo Porta, tradotta in Bosàc'
De già ca 'n sè sül descors
de chìi prepoténc' de Francés,
adèss te cünti cos ca 'l mè sücès
ier sira tra li növ e mèzza e li dées.
Pròpi 'n chèla ca vegnevi ià,
stüff e stracch coma 'n'asen, dal laóràa,
sivi chilò al Tursciù,
'ndavi bèlbèll come se fà
e zìfolavi da par mi 'na bèla cansù.
Quanca sóo gió al Cantù, 'ndua 'l stà
chèl del torc' ca 'l ghà de fö li brénti nöoi,
me senti tüt de'n bòtt a dìi: <Chi va là ?>
Vardi denaz, e òo capìit
dal rumóor dei scarpù coli stachéti
ca l'era sens'otro 'na ronda ca la vée,
me fermi ilò sènza möves.
Quanca i mè adòss, ca quasi i mè usma 'l fiàat,
'l prüm de tüc', stò asnù pòrch,
al mè sbàat 'n facia la lüm
e 'l mè fà idìi tüt 'ndèn bòtt, sùul, lüna, stèli,
a ris-cio de fàm orp coma 'n fringuèll.
S'eri talmèet danàat da chèl modo de fàa
ca sóo ca coma òo fàc' a tignìm;
'n sciör ca l'era ilò a pari dè chèsto brigant,
ca'l sarà stàc' ol pusée gradüàat sens'otro,
dopo vìmm bée 'nlüminàat, 'l me dìss:
- Chi ca te sée ? Che mestéer te fée? e 'ndua? cünta sü.-
<Chi ca sóo ?> respondi franch, <'n dua 'ndóo ?
Sóo galantóm e 'ndóo par i facc' mée;
'nquant al mestéer ca fóo,
te guadégnet vargòt a ulìi savìl ?
Fóo ol scióor, vivi de rèndita, e adès!
Ghè giontée forsi vargòt del vòs ?>
Al me pàr de vìi parlàat pulìto,
e pür al pareva ca'l gh'eves
'na gran voia de tacàa lìt,
lè pruabèl ca ol dì 'l ghè sies 'ndàc' tüt sbièss;
al me mèt a tóren òt o des di söo,
e al me iè canta dal bùu.
Òo cercàat dói o trei òlti de difèndem,
tàat par respondèch vargòt a mi,
ma lüu al torna dapé a 'ntèrogàm.
<Nel nòm dè la lege>, al taia córt;
<'n nòm dè la lege besogna parlàa.>
E lì sübèt bota e resposta,
<Chi ca sìi ?> - Sóo 'l Gioanìi -
<La parentèla ?> -Di Chèca -
<Che mester fìi ?> - Réet a pagn frusc' -
<Da chìi ?> - Dal Giusèp Gabìi -
<'Ndua ?> - Sǜ 'ndi Frèer -
<'N dìi a spàss ?> - 'Ndóo a bàita -
<'N cà de chi ?> - A cà mia -
<'Nghée?> - Al Cantù -
<Al Cantù ! En che porta ?>
- 'Ndua ghè püturàat la Madóna -
<Al numèr ?> - Sètcèntott -
Adèss sìi sudisfac'; ghè nìi asé ?...
Forsi par la mia ös sücüra
o ca i gheva pü negòt da domandam
i và e i mè pianta ilò coma 'n salàm.
Ah, chèsto ca 'l mè capitàat l'è nóma l'inizi,
lè nóma 'n züchirìi 'n reguard al rèst;
ol bèl lè chèl ca cünti sǜ adèss.
quasi vedi ca gnàa la strada;
fóo par urìi 'l portèll de cà
e 'l trui avèrt sbarlatàat ....
Stà a idìi, disi sübèt, ca a chiló
ghè 'na gabola amò cuntra de mì
magare sa'l fodeés 'n terno al lott,
ca almanch 'sta olta 'ngivini!
Vóo ditè, sò réet a ciapàa sǜ la scala,
dóo a mèet ... e senti sǜ li às de legn
de sura, sǜnsóm, arènt al spazzacà
coma 'n caorèt a soltà.
Mi 'ncèrt stóo iló: fermo col pè
süla scala... e me ris-ci ca a andà sǜ,
e ósi: <Chi ca ghè sǜ de sura ?>
'Ntàat al respond ca negüu, e chèsto trich trach
al crèss, ansi lè réet a vignìi gió da bàs...
Ghè ciami amò püsée fòrt: <Chi ca l'è ?> ,
ma l'è pegio ca parlàa coi sàs;
'nfìi ósi: <Se pö savìi chi ca l'è 'na buna ölta, sì o no ?>
Cristo! quac' penseer 'l mè pasàat par la cràpa
'n chèl àtem ca sevìi réet a ósàa !
Al mè fina ignüu en mèet, ósósmaria,
chèl fóss 'n spirèet de 'nquai mort de cà
cal comparìs ilò 'nscé a fà pènitensa
par chi poch pècac' ca'l ghà sǜ la coscensa.
Ol fàto l'è ca ol frecàss al crèss amò,
e senti própi i pàs de 'n géet ca la vée 'n gió;
mi ilura seri fò ol portèll e stóo ilò
ca se al völ 'ndàa de fò,
là de pasàa da chilò, là de pasàa.
'N sè al dunque finalmèet,
vedi al ciar de la lantèrna üu dè stràa
a vignim 'n cutra, 'n acidènt
de'n militar francés de chìi danac',
ca al taia córt e 'l mè dìs:
<Seet vù el marì de chèla fèmm che stà lì desura ?>
Mi, col müs dür còma ol sò,
respondi: <Uì, gè suì moà; parché ?>
- Parché -, al replica, - voter fèmm, monsù,
lè trè giolì, sant diò, la mè piàas.-
<O giolì o nò>, ghè disi, < lè la fèmm
de moà, de mi: coss' 'l ghà de cüntam ?>
-Sè, ca moà ghè völ cucé con ell. -
<Cucé ?>, respondi, <che cucé d'Egitt !
Ca'l vaghi a fà cucé 'n dè 'na stàla;
là lè ol lṍöch giüst de cucé s'el ghà besògn !
Ca'l vaghi fò di cojon da chì !
Al ghè ca cucé ca tegn, avè capì ?>
Chèl òtro al mè solta denaz, el dìs:
- Coman, a moà cojon ? -...
e 'l olsa 'na màa par damli.
<Oh vei, trua requi coli màa,
varda de miga tucàm, parché
sedenò, sóo bùu a mi de picàa...>
E lüu 'n chèla al me mola 'n sciavatù.
E üu, e dùu ! <Fàl ca pü parché te li döo!>
E lüu 'nchèla al me da 'nòtro cazòtt;
sénti ca 'l tènt a spetasciam ol cóo;
e mi sóta col' anema de leù;
e lüu tonfeta !... 'nòtro sc-iafù.
Ah sacramento! Con 'n cólp de chèla sort
me sóo sentüut i cavei drizàs sǜ ric',
e se'l fodès ca stàc' par i spirec' dei mée póor morc'
ca i ma ütàat, sarèsi ca chilò a cüntàla,
se ciapi ca 'n póo d'aria, sènsa 'nfall,
stà òlta fóo 'n sprèposet coma 'n màt caval !
pòor
s.m.
porro (ortaggio); verruca, escrescenza sulla pelle
I capriṍi
I CAPRIOLI
I capriṍi
Fiṍl, ti te sée tròp sènsa-pura; ti te córet par i bósch con táata sicϋrezza cóma sé ghe fódes ca li tigri.
Crédem , ghe völ de tignìi i ṍc’ avèrc'. Sé ´l nòś nemìis 'l te vìt ghè ca pǜ negót da fàa, te sée béle chè mòrt.
Iscé 'l parlàva ´n véc’ capriṍl al sò pìscen.
" Càra ´l mè pà, chée ca l'è 'na tigre ?" , al ghà domandat ´l pìscen capriṍl, "Cóma l'è fácia la brǜta bèstia ?"
"Ah, càr ól mè fiṍl, l'è ´l móstro pǜ crǜüf e orèndo ca 'l ghè sìes, i sṍö ṍc’ de fṍöch i spira ca òtro chè tradiméet,
la sùa góla l'è fümènta de sànch; en confrónt l' órs 'l fà ca pùra."
"L'è abòt , l'è abòt , ò capìit e savaróo schivàl", là dìc', e lè 'ndàc' de córsa par i pràc’ e i bósch.
Dòpo pòoch là 'ncuntráat n'animàl mèz piacáat giò 'ndèl' èrba.
'L se quièta, ´l lè squàdra da l' òlt al bàs, 'l ciàpa coràgio e 'l sclama:
"Oibò, l'è ca chèsto l'animàl chèl mà parláat ól mè pà !
Chèsto chiló 'l me pàr táat bèl e vedi ca fümàa ´l sànch ´ndèla sùa bùca, 'nàzi 'l ghà 'n ària graziósa.
I sṍö ṍc’ iè da véra piée de fṍöch ma i ghà ca negót da fàa strimìi. Ah, l'è ca chèsta la tigre", là óśàat con sϋcϋrezza.
La tigre ´l là sentüt e la ghè se batüda sùra de lǜü e 'l sé lè maiàat.
Móràl dela fàola: Duìi ca vìch tròp coràgio de gióentù; stìi atènc' parché ognitáat´ ól velée l'è piacáat sóta chèl ca 'l pàr bèl, bùu e tranquil.
Prüma de fáa l’órden as gh’è da fáa 'l disórden.
Prima di fare l’ordine bisogna fare il disordine
La balila
LA BALILLA
LA BALILA
‘N gerarca fascista l’era ‘ndac’ a Roma a sintìi ‘l discors del Duce.
‘Ntaat ca'l parlava l’è pasàat ‘na Balila e ilura ‘l Duce l’à dic’:
"Oggi ne passa una, domani dieci e dopodomani 100".
Quanca ‘l gerarca l’è tornàat al so paes l’à ripetüut ‘l discors del Duce e ‘ntàat cal parlava l’è pasàat ‘na vegia ca la cercava la carità e ‘l gerarca, cal sera ca nencurgiϋt, l’à dic’:
‘ncṍö al ne paśa ϋna, dómàa al ne paserà dees e dopodómàa cent.
Chi ca iera ilò a scoltàa i se ‘nrabbiàat e i l’à scorsàat a legnadi.