dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
'L pastór e 'l marinar
'l Pastór e 'l marinar
'L pastór 'l varda gió dala móntàgna 'l mar grànt e azzür e 'l pensa:
"Sa pödarisi andàa en gir con la naf en de bèi posc' fiuric' cóma se 'l fodes sèmpre prümavera !"
'L marinàr 'l varda la móntàgna vérda e 'l pensa:
"Cóma 'l sarìs bèl pudìi vìf densü, en de 'na bàita tüta mia en mèz al pràat fiurit,
Friùli e Slòvenia
Friuli e Slovenia
FRIÙLI ÈE SLÒVENIA - 24/27 DÈ MÀC’
‘N-sé partìic’ còn la Dita Gavazzi,
(… la ma tratàat còma ‘l butéer ndi lavazzi …), 1)
ca l’è stàcia fondada a Talamùna,
pàées ca par mì l’è stàc’ n’òtra mama Brùna!
‘Na quaranténa de pensiunàac con la valìis,
da visitàa òl Friùli e la Slovénia própi decìis;
tàac’ dè lóor ‘n-dèl mè cóor ià viagiàat, cridìm,
… ma da dàm cinq éuri de rimbórs, gnàa sidìm!
Ma visitàat pòs-c’ ca tùc’ i-à truàat bèi;
nùu me ‘ndava dacórdi còma fradéi,
e chèsto l’è òl pusé bèl mestéer
par fàa ‘na vacansa sènsa penséer!
Trieste còl so màar, piazzi e castèl ‘ncantàat,
Lubiàna còi munüménc’, pùuc’ e marcàat:
ma nùu Bośac’ de tùt ‘n-ghè n’à pusé:
Pòrt, castèl, làach, scimi … e pó àa i bidé!
Ma ‘na ròba la m’à culpìit òl cóor:
chèla rèdeśa ca òl cafè l’à fàc’ còn amóor,
e chèl bèl matèl ca ‘l l’è ütava: 2)
… ògni fèmma cói óc i è baśava !
Su ‘ndèl pullman, tàata géet la sé ‘mpisolàva,
ma gnàa ‘na fèmma ca la sciorgnàva; 3)
óo decìis: mi al Gavazzi ghè véndi òl léc’,
lùu a mì, la sùa curiéra a noléc’ !!!
NOTE
1) Una volta, nel mio paese, per conservare il burro, questi veniva avvolto nelle “lavazze”, pianta della specie Romice comune o Lingua di vacca
2) Paolo di nome, Modesto di cognome (ah ah ah)
3) Non so se l’autore è Modesto, ma sicuramente un po’ … STRUNZ, quello sì ! (ih ih ih)
di Paolo Piani
lümagù
s.m.
Lumacone, persona molto lenta
El cuntadìi e i bao
Il contadino e gli insetti
El cuntadìi e i bao
'N meśerù ca'l pödeva ca idìi i bào,
l'hà tràc' fò ol velé sǜ 'ndi frao.
A chèla àcqua sutìla e mortàal,
lè ca scampàat gnàa 'n'animàl.
Prǜma iè morc', trà dolóor e tormént,
lümàghi, grìi e farfàli tüc' inocént.
Bào ǜtei, bào bùu,
calaurù, vespi, avi e budùu.
Ma bào e cagnù, i lè sà àa i càa,
ca par tàac' animài lè 'l sò maiàa,
li lüśérti e i üsèi,
àa chìi ütei e àa béi,
ca ià maiàat chìs-c' bào 'ndi òorc’,
iè crodàac' gió bàs sǜbet mòrc'.
Ma 'n se gn'amò ruàat ala fìi dèla filógna;
la mòrt lè scià: a chìi la ghè tuca lè 'na rógna!
I sciàt, fringuèi, müsràgn,
leguèer, bènoli e pò ai ràgn,
iè morc' tǜc’, sènsa 'n lamèet.
Ol contadìi adès l'è contèet,
sènsa pǜ üsèi, farfàli e bào,
iscé ai crès pǜsé béi i sṍö frao.
Ma la móràal pürtròp l'è divèrsa,
chìi velée ca l'agricoltóor 'l vèrsa,
i fà ca màal nóma ai bào, lumagòc'
leguèer, üsilìi e lambaròc’;
Mè'i trua, al giüri, 'ndèl piàt
e 'ndèl stómech, ca l'è ca adàt
a soportàa chèl "cundimènt'"
ca lè tosèch e 'nvadènt!
Da tǜt chèsto al dipènt 'l finaal:
"Ai animai fàc ca dol màal,
sà te ölet vìif 'na vìta sücüra,
'ndèla nòsa bèla natüra".
Quànca al truna ‘n valbuna punda la folsc e van muntuna.
Quando tuona in Valbona, riponi la falce e ammucchia il fieno
La cascia
'N redès de Caiöl l’a sentüut i casciadù ca i parlava de s-ciop e de cascia, quanca l’è ruat a cà al gha dic’ al so pa:
"Pà crumpel a ti ‘l s-ciop e van a s-ciopáa".