dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Cargà mùut de mè regort
Cargà mùut de me regort
Al me par amo da vèss lasü….. té 'ndèla bàita de sàs con la téra viva sóta i pée…
Ol coldarìi dèla pulènta
Il paiolo della polenta
OL COLDARÌI DÈLA PULÈNTA
Tanto càar te me sée, coldarìì da la pulènta,
con la tua forma de ram, rodónda, lüsènta;
come 'n sùul te me scòldet, sura al fööch,
a vardàt te me fée amàa amó püsé i mée lööch,
chi lööch ‘ndùa, ti, da rè te sempre fac’ ,
còl sfamàa generaziù a pulènta e lac’;
sensa de ti la miseria la sarìs stacia chèvezza,
per mèret tò, ‘sga mèss sǜ ‘na pèzza!
E a-ca dèss, coldarìi, quan’ ca te dupéri,
par mì l’è sempri ‘na gran fèsta, disi sül séri:
te ‘mpinisi de acqua, te méti sura la pigna,
te pizzi sóta coi vidisciù de la mia vigna,
e dopo ‘n momènt, l’acqua vìta la ciapa,
prüma a piàa, ‘na bùla ògni mòrt de papa,
quasi coma sa l’és vargógna da fàss idìi,
e à-lato come ‘n furmighèer ca ‘spö ca tignìi;
giónti gió la sàal, pèna 'n branchèl,
a piàa öidi gió la farina dal sachèl:
en póo de bramada, en póo de fiorèt,
ca sempri tegni de scòrta ‘ndèn casèt,
e sùbet cuminci a mès-ciala col tarai ,
parché i grùmoi, la düarìs ca fai;
quai òlti a màa ricia e quai a manvèrsa,
par n’ùrascia la giri e la pirli, bèla fèrsa:
ecco, se sènt già en bèl prüfümìi,
ca coma ‘n fiór al ve sǜ dal coldarìi:
la pulènta l’è prónta, sè pü da ‘speciàa,
curìi, la 'mprüni, sentés gió a maiàa!
svoltàda
(svoltàdi), s.f.
svolta, curva, tornante
Ol lüf e l'agnèl
Il lupo e l'agnello
ÒL LÙF E L’AGNÈL
Réet a la riva del Dnèpr a bìif l’è ruàat
su sùra èn lupàsc da la Rùsia scapàat
e de la gió èn pòro agnilìi mòrt da la sìit
ca de l’Ucraìna, da atóor, capo l’era finìit.
Òl lupàsc sùbet ‘na scǜsa l’ha cercàat:
parchè ti la mia acqua te me ‘ntorbolàat?
E l’agnèl, tǜt strimìit: ma scùsem bée,
coma al pó dass sa bivi l’acqua dai töo pée?
La quistiù l’era trop ciara e evidènta,
ma òl lùf ca l’era usàat a dìi pàa a la pulènta
sènsa ca nugùu di sói i ris-ciava da cuntradìl:
ti te mée strogiàat l’acqua còl tò pìl!
E sùbet l’ha cuminciàat a sparàa bómbi,
de rèdes, femmi e vec’ a ‘mpinìi li tómbi:
iera tǜc’ ‘nfami travistìic’ da soldàat
tǜc’ criminai ca la sua acqua iéva ‘nvelenàat!
L’ha distrüt cà, géśi, teatri e botéghi,
parchè iera pieni de canù e motoseghi,
e sa tüt òl mont al dìs òl cuntrari …
l’è ‘na bala ca la val meno de n’urinari!
Quànca ‘l sùul al se òlta ‘ndrée, àcqua ai pée.
Quando il sole si volta indietro, acqua ai piedi (piove di nuovo)