dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
De me regord la sliza
De me regord la sliza
D’envèren quanca l’eva fiocaat i rèdès ai giügnava de fó a tiràs li boci de niif.
An se lagava dagió coi brasc slargàac’ par vidi la nosa forma sü 'ndèla niif e 'nse müsürava chi ca l’era püsé olt
Dopo me faava la sliza; sü'n dèl slitii quac’ cal ghe ne stava sü e i cülmartei ca se fava…..
La Befana 2
La befana
La befana
Ól Natàal con oia ma speciàat
ma dopo i regai lè ormai già pasàat.
Notro àn nöof ma 'nviàat ià
e la befana lè a lée sübèt scià.
Lée la rùa col sò gèrlo sǜ la scua
sèmpre ol sées del püm mées.
Lè de nòc' ca dal camì la và gió
e 'ndèla còlsa i regai la laga iló.
Ai rèdès la ghè porta sèmpre vargòt,
magari a noma 'n tochèl de carbù ròt.
Epifania, à la sua fèsta i ghè dìs
e tüti li ótri fèsti dopo li sparìs.
Tüc' ai lè pènsa brüta e vegia
cóma l'anverèn lè 'na stagiù lónga e fregia.
Ól dì pian-piàa 'l sè slónga
ma lè amò debòt pàr crès la filónga.
Iscé dopo pasàat la befana
se pènsa già a töo ià 'l magliù de làna.
La prümavera però ma de spéciàa,
tüt 'l ginèer e ol feorèer ma amò da fàa!
quàal
pr.
quale | tàl e quàal = tale e quale
'L piógiàt
L' AVARO
'L PIÓGIÀT
´N piógiàt là vendüut i sṍ bée e la fàc' s-cià 'n grànt gherù d'òr; lè 'ndàc' sènsa dìi negót a piacàl sóta téra, ma 'nséma, sènsa savìl, là piacàat àa ól sò cṍr.
'L pasàva iló ògna dì par controlàa, e´l fisàva coi ṍc’ la téra e 'ndèla sùa mèet 'l vidìva l'òr a lüsìi .
´N viláa, ǜü dól paés, 'l se 'ncòrgiüt de stà quistiù e là scavàat la téra, sènsa fàš idìi, e là pórtáat ià tǜt.
Quànca 'l piógiàt lè tornáat a controlàa, là idüut la téra muiüda e l'òr 'l gh'era ca pǜ; ilùra là cuminciat a óśàa e a strepàs i cavéi.
´N galantóm ca'l pasàva par càas de iló, là domandàat ´l mutìf e pò´l lghà dìc':
" Lamentèt ca, fàa ca de ti ´n óm 'nsürìt. Mèt al sò pòst 'n sàs e fà cǜnt de vìi sótráat l'òr ca te gharée 'l stèś tornacünt."
Móràl dela fàola: A chè 'l servìs ès sciór, con táac' sòldi, se pò se ca bùu de üsài ?
A san Vito e Modèst l’è...
A san Vito e Modesto è più cattiva l’acqua che le tempeste (san Vito 15 giugno)
Ciàri, fréschi e dulsi acqui ...
Chiare, fresche e dolci acque ...
Ciàri, fréschi e dulsi acqui ´ndua scór èn mèz ai sàs ol Lìiri, ilò réet al Fùrèn, èn chèla vàl de sùspìir 'ndùa la sira lè de cà ol sòlènch rót dal bèl sùu di zampógn Chamonì nümèr 5
Chiare, fresche e dolci acque dove scorre in mezzo ai sassi il Livrio, nei pressi del Forno, in quella valle di sospiri dove alla sera è di casa la solitudine rotta dal bel suono dei campanacci Chamonix numero 5.

AL FUREN
Tö mèt vés itè per 'na val 'ndua se sent 'l vèrs dèl'acqua ca la scór itè par i cràp e iló apröof se sènt li dasi dei pésc' ca li früscia sbüsadi da l'aria fina 'ntàat ca se sènt i zampògn e li bronzi deli vachi ca li pascóola e dèndòmàa idìi l'umbria ca la vengiò dala scima sbüsada dal sùul cal crès adasi....
e densìra dènaz al fuglàa col ciapèl dèla manèstra 'n màa sentàat sü 'ndèla bàaca a sintìi sciopètàa la legna dè larès ca la fiama e defò, 'mpóo ilà al sè fà sintìi a la sciguèta e magare a ol caorabèsóol...
Epó epó, quati róbi ghè sarìss amò da cuntàa sü, ma la sarès lunga...
Traduzione:
Vuoi mettere trovarsi in una valle dove si sente il rumore dell'acqua che scorre tra i sassi e lì vicino sentire i rami dei pini muoversi fruscinado spinti dall'aria di montagna intanto che si odono i campanacci delle mucche che stanno pascolando e al mattino poter osservare l'ombra che scende dalla cima spinta dal sole che sta crescendo piano piano...
e alla sera, davanti al focolare con la tazza dil legno in mano con la minestra, seduto sulla panca a sentire lo soppiettio della legna di larice che brucia e di fuori, poco lontano, si fa sentire la civetta e magari anche succiacapre...
E poi e poi, quante altre cose ci sarebbero ancora da raccontare, ma sartebbe lunga...