Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

'Na sìra de quài prümaveri fà

'Na sìra de quài prümaveri fà  

Prüma de cüntàa sǜ  chèl ca l'è süces chèla sìra ho de ciapàla 'n póo a la lontàna.

Parli de órmai quarànta àgn fa quànca a li ròbi moderni i'era a l'inizi e ò töc' 'l me prüm compiuter ca 'l se ciamàva Apple II.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

La sguizzera

La svizzera

LA SGUIZZÈRA

Adèss ca la mia fióla a Bolligèn la vìif
par pudìi guadagnàs da maiàa e da bìif,
(èn paés apróof a Bèrna, èn cù al mónt!),
‘ndàa a truàla, al va fó ‘n dì quasi rodónt!

E ilùra, ‘na nòc’ ca ciapavi ca sógn,
óo truàat òl rimédi al mè besógn:
sà mì la Sguìzzera sótsùra la giri bén bée 1)
Bèrna e Albośàgia, par magìa giuméli li vée!

Pianti gió ‘n bèl ciòot pü ü meno a Lucèrna, 2)
de nòc’, da piàch, a la lüus de ‘na lantèrna,
l’unti tüt bée con èn tochèl de sóngia
fin ca ‘l vegn lìs e lüsènt come n’óngia;

sübèt òl Doriano e ‘l Zino ‘ndóo a ciamàa,
(ca sempri ‘n d’èn besógn i m’ha dac’ ‘na màa):
ǜü òl bèch dè Ginévra con ‘na còrda al liga,
e ‘l sé mèt a tiràa nsù con gran fadiga,

l’òtro pena sóta l’Austria èn fitù al taca,
e ‘l se mèt a tiràa ‘ngió come ‘na vaca
quanca da ‘ndàa al tòor la gà òl besógn,
e la sgarbarìs-fóréet tüta la Val de Tógn!

Eco ca ‘n pìt a la òlta la cumincia a oltàs:
par piasé, cari Todèsc, vedée da spostàs,
e a ótri de l’Aùstria ólsée su òl stivàal,
ca me pàsa sóta sènsa faf d’òl màal!

Sóo sucùr ca ‘l sarà ‘na gran suàda,
ma che sudisfaziù a la fìi de la giornada:
Bèrna l’è tacada de Malèec a la bèla valèta,
e mi pódi ‘ndàa a truàa la Mari èn biciclèta!

NOTE
1) Sótsùra: si intende un giro di 180 gradi
2) Lucerna si trova proprio in centro alla Svizzera

 

Vocabolo random

strafotèet

agg.

strafottente, arrogante

Favole

'L piógiàt

L' AVARO

'L PIÓGIÀT 

´N piógiàt là vendüut i sṍ bée e la fàc' s-cià 'n grànt gherù d'òr; lè 'ndàc' sènsa dìi negót a piacàl sóta téra, ma 'nséma, sènsa savìl, là piacàat àa ól sò cṍr.

'L pasàva iló ògna dì par controlàa, e´l fisàva coi ṍc’ la téra e 'ndèla sùa mèet 'l vidìva l'òr a lüsìi .

´N viláa, ǜü dól paés, 'l se 'ncòrgiüt de stà quistiù e là scavàat la téra, sènsa fàš idìi, e là pórtáat ià tǜt.

Quànca 'l piógiàt lè tornáat a controlàa, là idüut la téra muiüda e l'òr 'l gh'era ca pǜ; ilùra là cuminciat a óśàa e a strepàs i cavéi.

´N galantóm ca'l pasàva par càas de iló, là domandàat ´l mutìf e pò´l lghà dìc':

" Lamentèt ca, fàa ca de ti ´n óm 'nsürìt. Mèt al sò pòst 'n sàs e fà cǜnt de vìi sótráat l'òr ca te gharée 'l stèś tornacünt."

Móràl dela fàola: A chè 'l servìs ès sciór, con táac' sòldi, se pò se ca bùu de üsài ?

Proèrbi

La rabbia de la sira laghela par la matina.

La rabbia della sera lasciala per la mattina

se üsa dìi

L'è ca còma dìla

Non è come dirlo  (a parole è tutto facile)

Vócabol

Vespèer

Nido di vespe
Stòri

Vii püsè bùu

Bertoldo al diseva ca ‘l vii püsè bùu l’è che'l ca se biif 'ndela cantina di òtri