Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Òl padrù e òl faméi

'L PADRÙ E 'L FAMÉI

PADRÙ - Alùra Batista te fàc' tüt chèl ca te gh'evet da fàa ?

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Quiz

Rebus

1 -     2 -    3 -    4 -    5 -    6 -    7 -    8 -    9 -    10 -    11 -    12 -    13 -    14 -    15 -    16 -    17 -         SLOLUZIONI 
Poesii

Ode ad Albòsagia

ODE AD ALBOSAGGIA

ODE AD ALBOSAGGIA

Co’ ‘sto bèl tèep, ho facʾ en gìr a la Sasèla,

e adès trö ‘l fiàat ados al müur de la singèla: 1)

i mei öcʾ a-i carèza ol me paés, de là de l’Ada

cà iscé duls, dal mùut al piàa al degrada.

 

Vardi ol conoide del Tursciù, ca de front al sta,

e propi ilò en mèz, subèt la vedi, la mia cà!

E quasi sǜ ‘nsom al paés, vèrs a matina,

la nosa gésa, dedicada a Santa Caterina;

 

pèna despüs, ol campanil al sovrasta i téc’,

par fàa sintìi la ós de li campani a gióen e vec’!

(la baiuna d’Albosagia e la pistifèra de la Sasèla,

se sa!, tüc’ i diàoi a-i fa ‘ndàa da chèla!).

 

A sira, a fianch del Tursciù, da mür riparàat,

di Paribéi ol castèl, de storia ben cargàat,

a partìi dal Giangiacom, vistìit con onòor

del Sacro Romano Impero, da Rodolfo l’imperatòor.

 

Pèna sura, vèrs a matina, ol palaz Cumunàal,

dua se registra chi nàs, chi mör e chi sta màal!

Propi lì, quanca seri giusto en barulìi, 2)

mi andavi a l’asilo, con la marenda en del cistìi.

 

Olsi i òc’ fin sǜ li scimi, la vista velada

da l’emuziù da vidìi ‘sta gran sfilada:

ol Miric’, ol Campac’, ol Campagìi

come a Milàa l’Armani e ol Valentìi!

 

Vardi ol me paés, e li söi stradi,

e li vigni, chili pochi che restadi,

(parché al val pǜ la pena de strusciàa, 3)

quan ca a la fìi al resta nient en màa).

 

Come en ciel de noc’, ca li steli li fa lüsent,

vedi i magench sǜ la montagna, a cent a cent:

fra tüc’, üu l’anèma al ma segnàat:

Bosagia végia; con la mia mama ogni estàat

 

me portava àa li galini, 'n de li zampi ligadi,

sùra al gerlo, con li ótri róbi 'ncalcadi: 4)

la vaca en pòo mè la ciamava, en pòo sbusava,

quan ca l’era straca, tüc’ me posava!

 

Òl me pà l’è mort prüma da vès véc’, 5)

la mia mama l’à dùut maiàa ol caréc’: 6 )

l’era òlta 'n métro e ‘na spanda … 7)

ma dité, en dua ghé òl cór, granda granda!

 

E adès, disém òtri, ca me stée a ‘scoltàa,

coma ol mè paés podi resist da amàa:

al ma idüut endàa a scöla, diplomàs,

truàa en laoràa, fa sǜ la cà e po’ sposas,

 

e dopo tàac’ agn, diventàa pà 8)

(par qual miracol, àamò s’el sa ca!);

al ma idüut piaisc e grignàa,

al ma dac’ gioia e prùi da süperàa …

 

Albosagia, par mi radìis e nutrimènt …

lontàa da ti, podi resist gnàa ‘n momènt!

Paolo Piani

NOTE

1) Singèla – sagrato

2) Barulìi – affettuosamente, bambino piccolo e tenero

3) Strusciàa – lavorare duramente

4) Encalcadi – pressate nella gerla

5) prüma da vès véc’ – in giovane età

6) maiàa ol caréc’ – tribolare, patire la fame

7) 'n métro e 'na spanda – un metro e una spanna, piccolina

diventàa pà – io e mia moglie siamo diventati genitori dopo 14 anni di matrimonio: solo il caso?

 

Vocabolo random

marelàda

(mareladi), s.f.

bastonata

Favole

'L bṍö e la scigàla

IL BUE E LA CICALA

'L BÖÖ E LA SCIGÀLA 

´Ntáat-ca ´l bṍö l’era réet a aràa ´l càap, pòoch lóntáa la scigàla l’era réet a cantàa quànca de cólp la pianta-iló par dìc al bṍö:

''Te àret àa màal; oibò. Varda varda, te fàc' 'n sólch tüt stòrt.''

´L bṍö, stràch e süáat, 'l òlsa la cràpa e 'l ghà respondǜt en manéra sotegnüda:

<< Cóma te fàc' a capìi chè ari stòrt ? >>

'' Parché li òtri rödàni iè tüti rìci.''

<< Ciarlüna te doarisèt savìi chè dòpo avìi aráat 'n càap 'ntréech 'n sbàglio lengéer se dóarìs facilmèet perdunàl; ma già ti te sée bùna nóma de cantàa e tè laóret mài.>>

Móràl dela faola: L'è fàcel fàch sǜ la cùcola ai òtri e mài fàa negót.

 

'l ghè nè amò

Proèrbi

Li cà iè fàci sü de sàs e tüti li gh'à 'l sò fracàs.

Le case sono fatte di sassi e hanno tutte i loro rumori

se üsa dìi

L’è 'n gàmba fìn al giönöc’

è in gamba fino al ginocchio

Vócabol

Gesa e Oratori al Tursciù

Chiesa e Oratorio al Torchione
Stòri

Mario è la Maria

Òl Mario è la Maria ai grata ‘nga ‘l ghe pia.