dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Cargà mùut de mè regort
Cargà mùut de me regort
Al me par amo da vèss lasü….. té 'ndèla bàita de sàs con la téra viva sóta i pée…
La pastiglia miracolòsa
LA PASTIGLIA DELL’INTELLIGENZA
LA PASTIGLIA DE L’INTELIGENSA
Tӧss, fregióor, catàr e ótri fastedi:
cuntra ognantùu sa truàat rimedi!
Ma la sciensa l’ha pèrs ogni spèransa,
da scuprii ‘na cüra cuntra l’ignoransa! 1)
L’ignoransa l’è ‘na bestia propri cativa,
cà ogni otra malizia en see la cultiva; 2)
d’envedia, cativeria, odio e violènsa,
la persona ignoranta l’è mai sènsa!
Capisée tüc’ l’urgènsa de ‘na suluziù,
cà, se po’ dii, la interesa ogni Naziù;
ma pürtrop la natura stèsa del difèt,
a-i le mèt al ripàar da ogni precèt! 3)
Par mei spiegàa chèl ca ‘ntendi dii,
vöi fàa n’esempi cà tüc’ a-i po’ capii:
se n’óm en di ‘na gamba al se fa màal,
ol sò scervèl al ricéf en gran segnàal,
ma sa ‘l scervèl l’è öit come ol mè bursii, 4)
gné ‘l fidech, gné la corada a-i l’è pö sustitüii! 5)
L’è come en gàt ca öl maias la cua …
al se gira, al se gira e mai a-i le trua!
Par gionta, tanto pü en tal l’è rebambiit,
tanto meno da sta idea al vee culpiit,
parché ol stüpet al viif sempre contèet…
… da vich en difèt al ghe vée gnàa en mèet!
E ilura, al ghe ölaris propi ‘na grand scopèrta,
ma propi granda … da lagàa a buca vèrta:
la “PASTIGLIA DE L’INTELIGENSA”: … che envinziù!…
… ensema a l’obligh da tola gió a colaziù !!! 6)
di Paolo Piani - 24 maggio 2013
NOTE:
1) L’ignoransa, in dialetto non deve intendersi come una “non conoscenza”, bensì come una grave forma di stupidità.
2) En see: in seno.
3) Precet: regola, norma.
4) Oit come ol me bursii: vuoto come il mio portafoglio.
5) Corada: polmoni.
6) Insieme alla invenzione della pastiglia, è necessaria la norma che ne renda obbligatoria l’assunzione ogni mattina … altrimenti ogni sforzo è vano!
interutór
s.m.
interruttore
'L piógiàt
L' AVARO
'L PIÓGIÀT
´N piógiàt là vendüut i sṍ bée e la fàc' s-cià 'n grànt gherù d'òr; lè 'ndàc' sènsa dìi negót a piacàl sóta téra, ma 'nséma, sènsa savìl, là piacàat àa ól sò cṍr.
'L pasàva iló ògna dì par controlàa, e´l fisàva coi ṍc’ la téra e 'ndèla sùa mèet 'l vidìva l'òr a lüsìi .
´N viláa, ǜü dól paés, 'l se 'ncòrgiüt de stà quistiù e là scavàat la téra, sènsa fàš idìi, e là pórtáat ià tǜt.
Quànca 'l piógiàt lè tornáat a controlàa, là idüut la téra muiüda e l'òr 'l gh'era ca pǜ; ilùra là cuminciat a óśàa e a strepàs i cavéi.
´N galantóm ca'l pasàva par càas de iló, là domandàat ´l mutìf e pò´l lghà dìc':
" Lamentèt ca, fàa ca de ti ´n óm 'nsürìt. Mèt al sò pòst 'n sàs e fà cǜnt de vìi sótráat l'òr ca te gharée 'l stèś tornacünt."
Móràl dela fàola: A chè 'l servìs ès sciór, con táac' sòldi, se pò se ca bùu de üsài ?
Ciapa ‘l tram
Ciapa ‘l tram balorda, ciapel ti ca mi sò sorda, trich e trach laghela ‘nda, trich e trach laghela stàa