Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

vita de mùut

VITA DE MÙUT

Quànca l’è scià 'l mìis de giùgn

che se sent li brónzi e i zampógn

el völ dì che l’è ùra de 'ndà

sǜ en di mùut a pascolàa.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

Poeśìa speransósa

Poesia speranzosa

POEŚÌA SPERANSÓSA

Cip, cip, cip … còme puìi i cipolàva,

sentàac' su ‘ndèla scésa de Bricéra, al sùul,

tüso róndeni de somartìi prónti al vùul,

‘na malga de rèdes ca i smorosàva!

 

Adèss l’è ṍit òl magènc de Bricéra:

còme èn bùf òl tèep l’è pasàat,

i rèdes iè crèsuc’, òl vùl ià ciapàat,

l’è restada bióta tüta la ringhiéra!

 

Ma nùu ca m’gha fidǜcia scunfinàda

‘ndèl nòś paées e ‘ndéli sói radìis

me préga ca debòt al végni òl mìis

ca ògni puìi al tórnes a la sùa gnàda,

 

còma sempri li fà li rondèni graziósi

ca li travèrsa òl mónt de somartìi

ma li comparìs amó de prümauéra …

 

… e nùu tǜc i dì me specia la curiéra

ca ‘nréet la pòrtes i nòs béi margnufìi,

parché àa li scéspedi de lóor i-è golósi !

 

Vocabolo random

müfìda

(müfìdi), agg.

ammuffita; poveretta

Favole

L'asen e 'l cuntadìi

L'asino e il contadino

l'aśen e'l cuntadìi

'N dì l' aśen dè ´n cuntadìi lè dàc' giò  èn de'n póz. 
L' animàl là piàigüut e la giolàat fò daliasci par ùri, ´ntàat ca ol cuntadìi 'l cercàva dè fàa vargót al reguàrt.

Àla fìi la decidüut ca l' aśen l'era tròp véc’ e ol póz l'era süc' da tàat tèep e 'l gheva già beśógn dè vès stupàat gió, ducà 'l valeva ca davéra la pèna de fà fadighi a tirà fó l' aśen dal póz.

Là ciamàat i sṍö visìi, tacàac' dè cà e ognantǜu, ciapàat scià 'na badìl, ià cuminciàat a tràgió tèera ´ndèl póz.
L' aśen, rendüut cǜnt dè chèl ca l'era réet a sucét, 'l se mès a caràgnàa e giolàa da fà pura.

Dòpo quai badìladi dè tèera, còla sòrpresa dè tǜc’, l'aśen 'l piantailò dè lamentàs.
'L cuntadìi là vardàat èn fónt al póz e le rèstàat de stüch a chèl ca là vist.

A ògna badìlada dè tèera l'aśen l’era réet a fàa vargót dè miga crét: 'l bàteva la tèera coi źòcoi e 'l fàva 'n pàs sùra la tèera.  

E lóor giò sempre püsé tèera ma bèlebée debòt tǜc’ ià idüut con sòrpresa l'aśen a ruàa sü fìna àla bùca dol póz, pasàa sùra l'öor e scapaià a zómp.

Moral dela faola:
La vìta la tràadòs ògna sòort dè tèera....

 'l secrèt par 'ndà fó dal póz l'è sgnìcala e üsala par fà 'n pàs èn sü inòlt e trà 'n zómp.
'N pö 'ndàfó dai póz pǜsé profónc' cal ghè sabes sà 'n sè arènt ca.
Besogna üsa la tèera cai tè trà adòs par pudìi 'ndàa inàaz.
Völ bée dè pǜ, sgnìca la tèera parché èn chèsta vìta beśògna vès 'na suluziù, mìga 'n probléma.
Laga ca'i véri aśegn i sìès i òtri.
 

Proèrbi

La lèngua malìgna l’è ...

La lingua maligna è peggio della gramigna

se üsa dìi

Cünta ca sü stòri

non raccontare frottole

Vócabol

Bośàc'

Albosaggesi
Stòri

Laoréc’ dol Fava

'L laorèt del Fava:

_ a laoráa ai gelava

_ a maiáa ai süava.