dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Tròpa gràzia
TRÒPA GRÀZIA
Adès ai dìs ai dìs dol tèep ca le cambiàat, ca l'è ca pü cóma 'n bòt ma se 'n va a vidìi bée gh'era la sùa a 'na òlta.
Vöi cüntaf sǜ la stòria de quànca en de 'na estàat sücia e sèca (1) 'l piöeva ca da quài mìis e sǜ àach a San Salvadù la pastüra e i pràc' i'era órmài tüc' brüśegac' dal süc' ca l'era.
Òl cáa e la leòr
IL CANE E LA LEPRE
ÒL CÁA E LA LEÒR
En cáa da cascia l’eva ciapáat en leorat;
dal contét, al saltava, al coréva, al paréva mat:
en momènt sùl cupìi a-i le piava,
n’atèm dopo sul müs a-i le lecava!
La leor, a ‘n certo punto, la neva abòt
de ‘sto teatro, de ‘sto rebelòt:
caro ol mè cáa, decidèt en prèsa,
da che pùlpet tö dìi ‘sta mèsa,
de modo cà mì podèss capìi,
sa te olèt sposam ‘sto Somartìi,
uu se ‘nvéci, brüt banderáal,
o da ciamáa ol Burmulini par ol funèráal!
(Paolo Piani)
Dìo
s.m.
Dio | chèl che Dìo vṍl l’è mài tròp = quello che Dio vuole non è mai troppo, bisogna accettare i casi della vita
La gàta Sufia
La gatta Sofia
La gàta Sufia
La gàtina ca là scopèrt la contentéza a ütaa i òtri.
Ghera 'na òlta 'na gàta dè nóm Sufia.
L'era 'na gàta bèlebée 'nteligèeta ma 'n póo 'nsürìda e daparlée ca la vìveva èn de 'na grànt cà aprṍöf a 'n giardìi 'mbèlpóo bèl.
Al ghè piasiva 'ndà a titòldera e truàa pòs-c’ nṍof.
'N dì 'ntàat ca la caminàva là idüut 'na farfàla giàlda e blṍ ca la ulava 'ndèl cél.
La farfàla la pareva iscé lìbera e contèta ca la Sufia là decìdüut dè domandàch 'l sò secrèt par vès iscé contèta.
"Cóma tè fée a vès iscé contèta?", là domandàat la Sufia àla farfàla.
"Uli lìbera 'ndèl cél e vardi tǜt chèl ca'l me stantóren.
Me preocupi ca dol pasàat o dol davignìi ma vedi tǜta la belèza ca'l ghè 'ndèl mónt pròpi 'ndèl momènt presènt.
Chèsto 'l me rènt contèta", la ghà respundǜut la farfàla.
Sufia là pensàat a chèl ca la farfàla la gheva dìc' e là decìdüut dè pruàa a vìif 'ndèl presènt pròpi cóma lée.
Là cuminciàat a giügàa e a esploràa 'l giardìi a giügàa e a gòdes ògni momènt.
'Ntàat ca la giügàva la Sufia là 'ncuntràat 'n müsràgn ca'l se'era fàc' màal a 'na źàta.
'L müsràgn 'l piàngeva e al domandàva aiǜt.
Sufia èsendo bèlebée gentìl là decìdüut dè ütàa ol müsràgn.
"Preòcupet mìga, te ütaróo a guarìi la źàta", là dìc' Sufia al müsràgn.
'L müsràgn l'era iscé riconoscènt ca là decìdüut dè portàa Sufia èn dèn lṍöch secrèt 'ndèl giardìi 'nghée ca 'l ghera 'n àlber dè sciareśèra 'mbèlpóo bèl.
"Chèsto l'è 'l mè pòst secrèt 'ndùa 'l me piàas vignìi a pòsàa a lùmbria.
Al te piaśarìs vignìi 'nsèma mì?", 'l ghà domandàat 'l müsràgn.
Sufia là cètàat l'invìt e 'nsèma i se bütagiò sóta la piànta dè sciareśèra a vardàa li niòli e li farfàli ca li ulava sùra dè lóor.
Sufia la se rendüda cǜnt ca bindìna l'eva truàat la contentéza a vìif 'ndèl presènt e pudìi ütaa i òtri.
Da chèl dì la Sufia là visüut davéra contèta a giràa ité par ol giardìi e a ütaa òtri animàai bisognóos.
Ògni òlta ca la vedeva 'na farfàla ulàa 'ndèl cél la grignàva contèta a savìi ca l'eva 'mparàat 'l secrèt dèla contentéza.
Mòràal dèla stòria la contentéza la pö vès truàda 'ndèl vìif èn mèz ala natüra e coi òtri animàai.
'Mparàa ad apprezàa la belèza dèla vìta 'l pö portàa taat piaśé da stà bée davéra.
Par conosès bèe, as gh’è da mangiàa ‘n sàch de sal ‘nsèm.
Per conoscersi bene bisogna mangiare un sacco di sale insieme
Brüsa de Sóndel
Òl Brüsa de Sondal l’è ‘ndac’ a Milàa e l’a ciapàat ol tram par 'ndàa en dua ca l’eva da ndàa.
Su 'ndèl tram, ‘n om deret a lüu al gha incendiàat la giaca e tüc’ ai osava:
-al brüsa!, al brüsa!
E lüu al pensava:
-Chiló a Milàa ai me cognóss tüc’
