dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Sentéer stupáat
Sentéer stupáat
Sentéer ormai stùp, e pensáa ca 'n bòt i pasàva col càr a portáa fò 'l vendül e pó a 'l carbù.
Vardáa, adès coi cavéi grìis, chèla bàita 'ndùa da pìscen gh'ò pasáat táac' dì e táati nóc', 'n pìt de magù 'l vee sènsa ulil.
Tramónt
TRAMONTO
TRAMÓNT
Mi ‘l só ca sa vargüu de ótri, ‘na sira
Ia furtüna i ghà büut de ‘sta bèla mira:
òl sùul ca ‘l va-gió e ‘l salüda ‘ntàat
‘sto bèl paés de-scià da l’Ada slongàat.
Tanto òl so despiasé l’è profónt,
fin ca l’à fac’ nòtro gìr ol mònt
da miga pudìi scoldàl còl so afèt
‘sto pòst iscè bèl … quasi perfèt,
ca, coi söö ragi tacàs al völarìs
a li nósi montagni e chi béi pìz,
e ‘ntàat al piàisc colór disperàac’
ca gnè ‘l Giòto ü ‘l Rafaèl ià sognàac’:
l’agitaziù dèl so cöör inamoràat,
‘nsèma a li niòli ca i l’à speciàat,
ol ciél al tèisc con penèladi gènèrósi
dè ‘n rós prüfümàat coma pétai de rósi,
e ‘nsèma viöla coma 'n ciclamìi,
azzür come i óc’ curióos de ‘n ridisìi,
mes-ciàac’ a l’armunia de l’aranciù,
còlt e duls coma 'n bèl baciù,
e l’argènt di cavéi de li nósi nóni,
par i sói neudìi i püsé béi dóni,
‘nsèma al ròsa dèl fiòch sǜ la pòrta,
quànca ‘na rèdèsa la tua cà la confòrta,
e la lüüs di öc’ ca i ta fac’ sintìi biòt
ol dì ca òl tò amór te ‘ncuntràat, ghiót,
con la tua ànema ghèrba, sorprésa,
a vidìi tata belèzza ca la te mirava ‘ndifésa,
e ‘l giàlt dèl canarìi ca en gabbia al canta
la cansù dèl so paés ca ‘n cöör al vanta,
quànca lìber al vulava ‘ndi söö céi,
‘nsèma a de mila colór ótri üseéi!
E tüc’ ‘sti fantastèch, straurdinari regài
i se mès-cia come ‘n ciél i fóoch artificiai
quànca òl dì de la fèsta dèl paés se spara
e ogni colóor con l’òtro al se tara!
L’è sira: dòl sùul se vìt nòma i sprüzi
deréet de li sèt soreli li scimi güzi, 1)
ma i sói ràgi, come i dìic de ‘na màa,
ai salüda: ciào Bosàc’, ‘n sé vit domàa!
NOTE
- Montagni de la Val Màsen, ca a vardali da Albósàgia, ‘sti sèt scimi tüti compagni, li par própi sèt soréli.
manegiù
s.m.
maneggione, intrigante
I capriṍi
I CAPRIOLI
I capriṍi
Fiṍl, ti te sée tròp sènsa-pura; ti te córet par i bósch con táata sicϋrezza cóma sé ghe fódes ca li tigri.
Crédem , ghe völ de tignìi i ṍc’ avèrc'. Sé ´l nòś nemìis 'l te vìt ghè ca pǜ negót da fàa, te sée béle chè mòrt.
Iscé 'l parlàva ´n véc’ capriṍl al sò pìscen.
" Càra ´l mè pà, chée ca l'è 'na tigre ?" , al ghà domandat ´l pìscen capriṍl, "Cóma l'è fácia la brǜta bèstia ?"
"Ah, càr ól mè fiṍl, l'è ´l móstro pǜ crǜüf e orèndo ca 'l ghè sìes, i sṍö ṍc’ de fṍöch i spira ca òtro chè tradiméet,
la sùa góla l'è fümènta de sànch; en confrónt l' órs 'l fà ca pùra."
"L'è abòt , l'è abòt , ò capìit e savaróo schivàl", là dìc', e lè 'ndàc' de córsa par i pràc’ e i bósch.
Dòpo pòoch là 'ncuntráat n'animàl mèz piacáat giò 'ndèl' èrba.
'L se quièta, ´l lè squàdra da l' òlt al bàs, 'l ciàpa coràgio e 'l sclama:
"Oibò, l'è ca chèsto l'animàl chèl mà parláat ól mè pà !
Chèsto chiló 'l me pàr táat bèl e vedi ca fümàa ´l sànch ´ndèla sùa bùca, 'nàzi 'l ghà 'n ària graziósa.
I sṍö ṍc’ iè da véra piée de fṍöch ma i ghà ca negót da fàa strimìi. Ah, l'è ca chèsta la tigre", là óśàat con sϋcϋrezza.
La tigre ´l là sentüt e la ghè se batüda sùra de lǜü e 'l sé lè maiàat.
Móràl dela fàola: Duìi ca vìch tròp coràgio de gióentù; stìi atènc' parché ognitáat´ ól velée l'è piacáat sóta chèl ca 'l pàr bèl, bùu e tranquil.
‘N tèep de cascia e ‘n tèep...
In tempo di caccia e in tempo di guerra sono di più le balle che la terra
Òl ciocàt
En ciocàt l’a trac’ sü chèl ca l’eva maiàat e büut e ‘n cagnüsc’ l’è rüat a lecàa sü ol recadüsc’:
-La büsèca, me regordi ca l’ò maiada sü al Cima ündès, ol vii l’ò büut sü al Leon d’Or, ol grapii l’ò büut gió ndèl Derna, ma chèl cagnüsc’ me regordi propi ca ‘nghe ca l’ò maiaat…