dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Radìis
Radìis
Se ghè rùa a fügìi a tǜt ma mìga àli nósi radìis. Prǜma o dòpo chìsti li te presenta ol cǜnt.
Quànca i nós pàs ai se fà pòoch sücüur e la vìta amò da gòot la 'nsómea sèmpri pǜsé a l'invèren, 'l vée a gàla sensa ulìl ol solènch dol lṍöch 'nghée ca te sée nasüut.
Se'l scuprìs 'nchèla gèet ca lè 'ndàcia ià par li americhi, ca pǜsé iè inàaz 'ndi àgn, i scörta sempri pǜsé ol tèep de quanca i tórna 'nscià trà 'na òlta e l' òtra.
Beśògna sempri uláa bàs
Bisogna sempre volare basso
BEŚÓGNA SÈMPRI ULÀA BÀS
(Poesìa cùntra la supèrbia)
Adès öli faf èn gran regáal:
ve disi còma fóo mì, la sudiziù a véisc’,
quànca denáaz me trǜi chi la bùca i stréisc’,
e i mèt su ‘na crèsta tüso chèla d’èn gáal!
Ghée da savìi ca áa i pusé scióor al mónt,
‘na òlta al dì, almeno, i gà da ‘ndáa ‘n bàgn
e i se cala li braghi fina al calcàgn
e anca li mudandi fina gió èn fónt!
Quànca i gà òl cù sùra l’às pugiáat,
anca i óm pusé poténc’ de la tèra,
i padrù de la páas e de la guèra …
sa te ghè pènset, òl reguart l’è scapáat!
Par esémpi: sa al Pùtin l’és da scapàch
‘n dèn bósch sènsa ‘n panèt gió ‘n scarsèla,
ma nòma in gìir de castáa ‘na quai fòia
da fáa li guéri al ghe scaparìs la òia,
e magari vargüu còn scià la mèla,
i podarìs taiáach-ià òl so margnach!
lüstràa
v. tr.
lucidare | lüstràa li scàrpi = lucidare le scarpe
Ol lǜf e la bólp
Il lupo e la volpe
Ol lǜf e la bólp
'N dì i và ditè 'ndè 'n bàit dè móntàgna 'ndua al frésch sǜ 'nden rongiàl de acqua ghé iló 'na grànt cónca dè ràm piéna dè làc’.
La bólp la dìs al sò amìis: "ghè sura fói piscéni e bachec' de légn, laga ca i lechi sǜ mi!", e iscé la se lèca sǜ de güst la pàna.
'L lǜf 'l specia, pò 'l bìif tǜt ol làc’ spanàat.
'L rua ol pastóor e la bólp la scapa dala puleröla da 'ndua i dùu iera 'ndàc' dité, ma ol lǜf, 'nfiàat dal lac' tracanàat, 'l ghè rua ca a pasàa e al se ciapàa sü tati legnàdi fìn'ca lè ridót a 'na pelascia, iscé 'l pö 'nfilàs fò a lǜü da chèl böc' strec'.
La bólp, ndèl fratèep, iló a speciàa 'ndèl bósch tacàat, la maiàat nisciṍli e coi güs la fàc' scià 'na colàna ca la se mèsa 'ntóren al còl.
Quànca la vìt ruàa ol lǜf cal źòpegava, la scürlìs la colàna e la dìs: "àa mi sóo stàcia marelada sü; te sentèt cóma i me scrisciöla i òs".
Ciapàat da la compaśiù 'l lǜf credulù al tö sü a gigiola la bólp e, 'ntàat cal źopega, al lè pòrta a tórnàa 'n réet.
Li nòni li conclüdeva cola 'nteligènsa di véc’: " 'ndìi, 'ndìi a giügàa ca'l malàat 'l porta 'l saa!"
Stasira ghó 'na fam ca ...
Questa sera ho una fame che mangerei anche le tegole del tetto
'Na tocola
'N malèech l’è 'ngnüut fo a Sondri, a vènt o l bütéer
L’a idüut 'na femma itè ‘ndi'na vidrina, ilura 'l gha domandàat:
"Scióra, la ol crumpàa ‘l bütéer ?"
La femma la respondeva ca parchè l’era 'na statua de gès
"Scióra la le öl, ol büter ?"
Dopo doi u trei olti ca la respondeva ca , ol malèech al dìs:
"Lè 'na bèla scióra, ma lè 'n póo tòcola".