Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Tròpa gràzia

TRÒPA GRÀZIA 

Adès ai dìs ai dìs dol tèep ca le cambiàat, ca l'è ca pü cóma 'n bòt ma se 'n va a vidìi bée gh'era la sùa a 'na òlta.

Vöi cüntaf sǜ la stòria de quànca en de 'na estàat sücia e sèca (1) 'l piöeva ca da quài mìis e sǜ àach a San Salvadù la pastüra e i pràc' i'era órmài tüc' brüśegac' dal süc' ca l'era.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

Cansù di dódes mìis

LA CANZONE DEI DODICI MESI

LA CANSÙ DI DÓDES MÌIS

 

Al vegnarà Ginèer, silensióos, lengéer,

con la pansa piena, sensa penséer,

lengéer come l’Ada ‘ndormentàda,

lengéer come ‘na bèla rüśümàda.

I è destèndùuc’ gió a L’ìsola biànch pràac’

tüso moróos ca i sè apèna amàac’,

tüso moróos ca i sè apèna basàac’,

parché ‘n di dì de la mèrla l’è fréc’

se da stàa tacàac’ gióegn e véc’!

 

Sùbet Feorèer al sarà ruàat

parché ol prüm mìis l’è già ulàat

come i sòldi de la pinsiù,

ca tüc ai màia ol cànone de la televisiù!

Ma tra quài dì Carnevàal al sarà ruàat,

l’anvèren l’è amò lónch e gelàat

ma ol Giupìi dai trìi gòos

al portarà i-à òl fréc’ e àà‘l balòos!

 

A canc’ al ruarà Màars matochèl

ca ‘l farà crès l’acqua ‘n dèl vaigèl,

ca ‘l farà sfesciàa ol vìi de la bót granda

quant ca la luna la sarà … calanda!

Empinìs òl ciapèl fin sǜ a l’ör

bìel fó tùt còi töi amìis del cör,

ensèma a l’anvèren manda via

rabbia, solènch e malincunia!

 

Oh dì, oh mìis ca sèmpri ulìi via

sèmpri come ótri l’è la vita mia,

tüc’ i àgn divèrsa ma sempri bèla

sa ghée ‘n póo de salùt e ‘na sorèla!

 

Con i dì mósc ca la òia da durmìi

i te la fa truàa sòta ‘l cusìi,

ol mìis de April, duls e gnagnerèl

l’è scià, sbusàat dal sò ventusèl

‘Ndi töö dì l’è bèl ‘ndormentàs,

apröf a la tua fèmma come ‘n tàs,

e lée ca la sciòrgna come en compresór,

ma ti te sée ignüt sòrt … grazie Signòr!

 

Uriséch li pórti al mìis de Mac’,

par lüü ‘na scüdèla de pulènta e lac’,

parchè l’è ol mìis ca li röśi li fiurìs,

‘nsèma a n’amór nöf, sa ‘l véc’ al finìs.

En de ‘stò mìis mi sóo nasüut,

en dì ca ol fée l’era già marüut:

sevi en mas-c’ ma sevi mòrt: che pecàat,

i ma puciàat-gió ‘nde l’acqua e sóo resuscitàat!

 

Oh Giügn ca te ghe dée vita a l’astàat,

de ti ol Signór al va ringraziàat:

còl sùul còlt ca te scià ‘n de li màa,

tüti li fémmi, te fée sbiotàa.

Nùu óm me varda coi óc’ bramosi

chili formi iscé dulsi e armoniosi,

chèl pontasèl iscé armoniös e duls

ca ‘l fa tremàa ol cór e i puls!

 

Oh dì, oh mìis ca sèmpri ulìi via

sèmpri come ótri l’è la vita mia,

già tàac’ àgn béi me regalàat,

come èn cél de stéli ricamàat!

 

Con i dì lónch piée de colóor

òl mìis de Lüi al pizza ‘l motóor,

a la nòsa vita al ghe dà vìif argènt

e ogni véc’, èn leù al se sènt!

Ol mìis de Aóst, se usa ca laoràa

sempri en feri se usa ‘ndàa,

e ‘nciocàs de vìi e de calóor

‘nde chili ùri pieni de torpóor!

 

Setèmbre l’è ‘l mìis ca ‘l fa marudàa

l’üa ca ‘ndè la vigna l’è gió a pośàa;

e ti te préghet ca ‘l cuntinui a fa bèl,

iscé ca ‘l végnes sǜ èn bèl vinèl.

Sentàat al sùul ca ‘l se fa bass,

ü ‘ntàat ca atóren te fée quatro pass,

te vàrdet òl bósch ca l’ cambia colór,

e ‘l te torna la òia da fàa l’amór!

 

Sò ca sa tüc’, Ótóri, i à capìit,

sa ‘l tò grant regàal i à gradìit:

òl móst ca ‘l böi gió ‘ndèla tina,

la bót piena ca te ghée ‘n cantina,

e li castegni ca debòt li marudarà,

e nüü a vìi e braschèer, re me sarà;

e i rèdes de scóla che giuga amó lengéer

ai spazza da la crapa i brüc’ penséer!

 

Oh dì, oh mìis ca sèmpri ulìi via

sèmpri come ótri l’è la vita mia,

tüc’ i àgn divèrsa ma sempri curiósa,

bèla come i óc’ de la tua prüma morósa!

 

Al rua Noèmbre e se cuprìs i òrc’,

ol segónt dì se festegia i mòrc’,

èn cal de lüna se prepara la légna,

èn crès de lüna i cavéi se segna;

li prümi gelàdi li fa marudàa,

versi e patati, par pudìi fàa,

pizòcher a la moda de nüü Bosac’,

sènsa avarizia de butéer e formac’!

 

E ndóo a léc’ e ‘l me sógn pusé bèl

ti Dicèmbre càar, ca te sùnet al cancèl

par dimm ca prüma ca l’an al sarà finìit

col pusè grant regàal te marée stupìit:

‘na bèla rèdesa, dopo quatòrdes agn

la mia fèmma la truarà sóta ‘l pedàgn,

Maria Chiara me la ciamarà

… e la nòsa vita par sempre la scoldarà!

 

Oh dì, oh mìis ca sèmpri ulìi via

sèmpri come ótri l’è la vita mia,

ma con la mia fiöla ca la lusìs come ‘na stèla

ogni giornada ca vivi la sarà sempri bèla!

 

'l ghè nè amò

Vocabolo random

üsàat

agg.

usato; non nuovo, di seconda mano

Favole

La Bìśega e ol Sùul

Vento di Tramontana e il Sole

La Bìśega e ol Sùul

En dì, la Bìśega e ‘l Suul ai rógnàva, - ognantǜü de loor al pretèndeva da vès pǜsé fòrt dèl' òtro, quàn - ca i à idǜut en viagiatóor, ca'l vegneva inàaz - piegaat té - ‘n dèl mantèl.
Ilùra- I dùu litigànc' - ià stabilìit ca - chii de loor duu – ca - ai go l’aris facia a fà 'n mòdo ca 'l viagiatóor 'l se tavès fó ol mantèl dè dòs , al saris stac’ ritügnüut ol pǜsé fòrt.
Ol Vèet dè Bìśega - l’à cuminciàat a bufàa con violensa; ma pǜsé ca 'l bufàva, - pǜsé 'l viagiatóor al se streigeva ité 'ndèl mantèl; - taat ca àla fìi ol póoro Vèet l’ à dùüt renunciaa al sò propòset.
Ol Sùul ilùra - 'l sè fàc-idìi su 'ndèl cél; e dòpo iscé en pìt, ol viagiatóor, l’a ciapaat còlt - e ‘l sè trac’ fó - ol mantèl.
E iscé, la Bìśega l'è stàcia ubligada a reconós ca'l Sùul l'era pǜsé fòrt dè lée.

 

'l ghè nè amò                                  pubblicati anch e qui in fondo alla pagina (Provincia di Sondrio Albosaggia)

Proèrbi

A fàch del bèe a l’aśen ...

A fare del bene all'asino si prendono pedate nel sedere

A lavare il testone all'asino si sciupa l'acqua e anche il sapone

se üsa dìi

nò fàc' 'na giàca

ho faticato molto 

Vócabol

Barilót

Come una botte ma più piccolo
Stòri

Stradiröl

'N stradiröl l’è stac’ mandàat a Pavia 'ndèla clinica universitaria par tirach ia che ca‘l gheva sota ol barboz.

L’era ‘na malatia profesiolala parché i stradiröi ai pasava la püse part de la giornada ‘n pee, pugiat col barboz sü 'ndel manèch del badil