Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Corno Stela

CORNO STELA

 

L’è la ité, te ncoo a la val dol Liri , ol Corno Stela; 'na gran bèla vista da lasù!

Sübet, ilo sota i pee, al deròca gió 'n bèl precipizi vers la Val Cervia,

e po, te vedet pasa gió dotri scimi e tüti li söi valadi,

infiladi üna réet a l’otra, al par la rèsca den pès, con la cua, puciada gió ndèl làach de Cóm,

e püsè 'ngió amò, la gran pianüra;

dalascià la piana de la val dol Liri co la costa dei caiolac’ e chela di bosac’

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

La paràbola dèl Natáal

La parabola del Natale

LA PARÀBOLA DÉL NATÀAL

Ècco la sèrva del Signóor, genuflèsa: 
“Ciàpi èn paròla la Tua promèsa”.
Iscé Maria la ghéva respundüut 
a l’àngel Gabriéle, par Lée ignüut.

Èn verità la s’éra ‘n póo strimìda, 
àa sa tüta la facènda i l’éva ca capìda; 
ma iscé grant l’éra de la Sua fede òl confòrt 
ca l’arìs ‘mpinìit tüt òl Màr Mòrt! 

Ma àdess ca ‘l Bambìn l’è nàat, 
iscé bèl, biànch e rós, desarmàat … 
còma èn somèlech ‘n del sò scervèl 
la idüut ‘nciodàat a ‘na cróos l’Agnèl! 

Ma ‘l Bambìn ca gió ‘ndèla prisìif al posàva, 
già èn bèl sógn meraviglióos al sognàva: 
al sognàva da portàa i söo fiöi èn Paradìis, 
réet al sentéer dèl sò Calvari già decìis!

E a tüc’ i söo fradéi tanto amàac’, 
specialmènt i pusé déboi e malàac’, 
e a chi ca da pòoch iéva perdüut e 
persóni cari ca ‘nsèma iéva vivüut,

‘sta pàrabola èn sógn al ghe regordàva: 
“Ghéra èn cagnù ca a strùz l’andàva, 
l’èra réet a murìi e l’éva pùra … 
ma ‘n dè ‘na farfala al se svegliàat a bunùra!” 

La metàfora ca ‘l Signór al mà donàat, 
la piaca ité ‘n sée èn mesàc’ criptàat: 
sa la cumbinaziù truée miga còl scervèl 
… duperée la féde còma grimandèl ! 

Bùn Natàal 

Paolo Piani

Vocabolo random

degónt

s.m. e agg.

perdere le forze, essere debole | al degónt dala fam = sta morendo di fame

Favole

El cuntadìi e i bao

Il contadino e gli insetti

El cuntadìi e i bao

 

'N meśerù ca'l pödeva ca idìi i bào,

l'hà tràc' fò ol velé sǜ 'ndi frao.

A chèla àcqua sutìla e mortàal,

lè ca scampàat gnàa 'n'animàl.

 

Prǜma iè morc', trà dolóor e tormént, 

lümàghi, grìi e farfàli tüc' inocént.

Bào ǜtei, bào bùu,

calaurù, vespi, avi e budùu.  

 

Ma bào e cagnù, i lè sà àa i càa,

ca par tàac' animài lè 'l sò maiàa,

li lüśérti e i üsèi, 

àa chìi ütei e àa béi,

ca ià maiàat chìs-c' bào 'ndi òorc’,

iè crodàac' gió bàs sǜbet mòrc'.

 

Ma 'n se gn'amò ruàat ala fìi dèla filógna;

 la mòrt lè scià: a chìi la ghè tuca lè 'na rógna!

 

I sciàt, fringuèi, müsràgn,                        

leguèer, bènoli e pò ai ràgn, 

iè morc' tǜc’, sènsa 'n lamèet.

Ol contadìi adès l'è contèet, 

sènsa pǜ üsèi, farfàli e bào, 

iscé ai crès pǜsé béi i sṍö frao.

 

Ma la móràal pürtròp l'è divèrsa, 

chìi velée ca l'agricoltóor 'l vèrsa, 

i fà ca màal nóma ai bào, lumagòc'

leguèer, üsilìi e lambaròc’; 

Mè'i trua, al giüri, 'ndèl piàt

e 'ndèl stómech, ca l'è ca adàt 

a soportàa chèl "cundimènt'"

ca lè tosèch e 'nvadènt!

 

Da tǜt chèsto al dipènt 'l finaal:

"Ai animai fàc ca dol màal,

sà te ölet vìif 'na vìta sücüra,

'ndèla nòsa bèla natüra".

'l ghè nè amò

Proèrbi

L’aśen del montagnù, quànca ...

Quando l’asino si era abituato a saltare il pasto, è morto di fame

Vócabol

Lingéra

Giovanotto sfaccendato e girovago
Stòri

De prèsa

DE PRÈSA

En piaza

-Rensa, en ga te córet a crápa bása?

-Éeeh, sóo de prèsa!

Ala butega

-Te ca idüut la Rensa?

-Lè pasada de prèsa, a crapa bása.

-Deprèsa, aretüra a crapa bása? En ga la 'ndava?

-Mah? La coreva...

A ca

-La Rensa deprèsa? L'aresi mai dicc'...

-Chisá nga la coreva?

-La coréva? De sòlet i deprèss ai va 'n giir me tartarüghi...la sará ca stacia reet a'ndaa a trass en de l'Ada?

Al telefono

-Ohimemia, góo pùra ca la Rènsa la sies endacia a trass gió 'nde l'Ada

Dal tèers piaa ala strada

-La Rensa, la Rensa lè reet a cór giò nde l'Ada!

-Ma verament mi lóo idüda ca la 'ndava en cartoleria. 

-Alùra lará desmentegaat de lagáa scriüut na quai paròla

En cartoleria

-Lè pasaat la Rensa a töo da scriif?

-No, li tzigaréti, n'àtem fa, parché? Ca te ghee de èss iscé agitada?

-Ma te capìset ca? Li sigarèti! En ga l'è 'ndacia? A destra o a sinistra? 

-Ma che te völet che'n sapia mi?

Sül stradù

-Còr ti ca te ghee la Ape, l'è n'dacia sicüramènt al pùut püsé visii

-E se la se völeva güstass fina'n fónt l'ültema zigherèta?

-Alùra van gió al pùut de li bicicléti, mi cercaroo de ruáa en tèep a l'otro.

Da'n pùut a l'otro

-Pronto, pronto...chi la ghè ca!

-Gna chi, ooh mama mia!

-Sta iló, la ca püdüt córr püsé che ti, te la vedaree ruaa o dal senteer o...da l'Ada

Dal pùut per Via Vanoni

-Pronto polizia? Correte al ponte della pista ciclabile. Presto presto!

Sül pùut de li bicicléti

-Ci hanno chiamato dalla questura, cosa fa col motofurgone su un ponte della ciclabile?

-Ma verament ispetoor cercavi la mia Rènsa, i lá ciamaat per lée, o no?

-Ha bevuto?

-Mah, due bianchii tenent, dói partidi a briscola...po la bèla a trisèt, en cynar

-Prima di pranzo?

-Ma veramènt seri 'ndacc' li per puciaa la briosc' en dol capù...laga mó èss ol mè Ape, che cazo te laoret?

Da la máchena de la pulizia en Via Vanoni

-Rensa, Rensa! Nga te córet?

-Giá, an ga seri mó reet a ndaa?

'l ghè nè amò