dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
La rògia e la bradèla
LA RÓGIA E LA BRADÈLA
Tüti li cuntradi li gheva la sua fontana 'nghée se 'ndava a tö l'acqua coli sadeli e'l bagiól par portali, chèsto prüma ca i meteves l'acqua 'n cà.
Apröof ali fontani al ghera ol sò lavatoi e l'acqua ca la sculava fò dala fontana la 'ndava giò 'ndèl lavatoi e dopo dal lavatoi la 'ndava giò 'ndèla rógia; ma prüma de fa sǜ ol lavatoi se meteva giò la bradèla ndèla rógia, sè 'mpozzava 'n pìt l'acqua con quai sàs e se l'avava i strasc' 'ngiönögiadi giò 'ndèla bradèla.
A Bricera quanca 'l piöof
A Bricera quando piove
A BRICÉRA QUANT CA ‘L PIÖOF
A Bricéra quant ca ‘l piöof
al camì piz se sta apröof,
as se dis ‘na matocàda,
se fa ‘na gran grignada!
Quant ca ‘l piöof sù a Bricéra
se punda òl badìl e la levéra,
a li carti se fa ‘na partida
e la giornada l’è sùbet finida!
Sa ‘l piöof su a Bricéra, chèsta l’è bèla,
se pó giràa àa con l’ombrèla,
ü stàa sóta èn pontaśèl
parlàa de chèsto e pó a de chèl!
Sa sü a Bricéra l’éss da piöof
gnàa ‘na fòia la se möof:
par scoltàa de ògni góta la cansù,
ca la saluda i téc’ de li masù!
Sa a Bricéra al piöof tüta sitimana,
se pó posàa gió ‘nde l’òtomana:
l’importànt l’è ulìs bée
e da miga vìch defò …sèch òl fée!
sparàa
v. tr.
sparare
El cuntadìi e i bao
Il contadino e gli insetti
El cuntadìi e i bao
'N meśerù ca'l pödeva ca idìi i bào,
l'hà tràc' fò ol velé sǜ 'ndi frao.
A chèla àcqua sutìla e mortàal,
lè ca scampàat gnàa 'n'animàl.
Prǜma iè morc', trà dolóor e tormént,
lümàghi, grìi e farfàli tüc' inocént.
Bào ǜtei, bào bùu,
calaurù, vespi, avi e budùu.
Ma bào e cagnù, i lè sà àa i càa,
ca par tàac' animài lè 'l sò maiàa,
li lüśérti e i üsèi,
àa chìi ütei e àa béi,
ca ià maiàat chìs-c' bào 'ndi òorc’,
iè crodàac' gió bàs sǜbet mòrc'.
Ma 'n se gn'amò ruàat ala fìi dèla filógna;
la mòrt lè scià: a chìi la ghè tuca lè 'n rógna!
I sciàt, fringuèi, müsràgn,
leguèer, bènoli e pò ai ràgn,
iè morc' tǜc’, sènsa 'n lamèet.
Ol contadìi adès l'è contèet,
sènsa pǜ üsèi, farfàli e bào,
iscé ai crès pǜsé béi i sṍö frao.
Ma la móràal pürtròp l'è divèrsa,
chìi velée ca l'agricoltóor 'l vèrsa,
i fà ca màal nóma ai bào, lumagòc'
leguèer, üsilìi e lambaròc’;
Mè'i trua, al giüri, 'ndèl piàt
e 'ndèl stómech, ca l'è ca adàt
a soportàa chèl "cundimènt'"
ca lè tosèch e 'nvadènt!
Da tǜt chèsto al dipènt 'l finaal:
"Ai animai fàc ca dol màal,
sà te ölet vìif 'na vìta sücüra,
'ndèla nòsa bèla natüra".
Livign
A Livign, 'n botegheèer l’a mès fò sto cartèl “ vendita vino locale”.
'L se ciama Livign , ma de vign a Livign, ghe nè ca