dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Ol nòno
Ol nòno
Al me comparìs 'l fàcia dol nòno.
Lè èn pée apröof al feneströl dèla bàita.
'L riflès di ültèm münǜc' dè vìta dèla lǜna, prǜma dè lagàa spàzi al crès dol sùul, la fà-ciàar a li créspi dèla sùa fàcia.
'Na nṍva giórnàda la stà par nàs, i fiór dè giǜgn 'ndi pràac’ iè prüfümàac', prónc' par vès segàac'.
La sìra prǜma 'l sùu dol martèl ca'l fà 'l fìl a la làma dè azàal dèla fòlsc, là fàc' cumbrìcola col vèrs deli scigàli.
La vìta
La vita
LA VITA ....
Òltela, pìrlela
pò vardela bée,
la vita l'è propi
'na bàla de fée.
Te'n fée de sùadi
e de córsi 'n dèl pràat,
'ncöo faràl bèl?
domàa saràal bagnàat?
Quèrcel sü
desquàrcel gió
po' dach 'na oltàda,
ura de sira
che stracada!
'Sta braca de fée
ca te mètet a téc'
'l val compàgn de l'òor,
de 'na fémna ité 'n dèl léc'.
Iscé l'è la vita,
se te la pìrlet con amóor
se brigóola par vargót
ca'l fà onóor.
...finìit la bàla
'l tè rèsta nòma l'odóor...
ǜnech
agg.
unico
L'óm e´l cáa
L' UOMO E IL CANE
L'óm e´l cáa
´N galantóm 'l prepàrava 'na grànt scéna par invidáa 'n sò amìis.
´L cáa de cà là ulüut a lüü invidáa n'òtro cáa e´l ghà dìc':
"Bùn amìis te vegnét con mì a scéna ?"
Lè 'ndàc' e l'era tǜt contèet e con piasé 'l vardàva cóma i préparava chèla gràn scéna e 'l giràva de chiló e de iló, áa ité par la cüsìna.
'L diśeva trà de lǜü: " 'Ncöö 'l me tuca 'na grànt furtǜna.
Chè delizios banchèt, mi maiaróo da 'mpinìi la bṍgia, iscé domáa e par 'n póo gharóo ca pù fam."
´Ntáat 'l fàva mìla carezzi al sò compàgn e 'l mṍeva la cùa dal piaśé.
´L cṍöch a idìl giráa itè par la cüsìna 'l là ciapáat par li gàmbi e là tràc' giò dala fanèstra.
´L cáa tǜt sborgnáat, a quai manéri 'l córeva e 'l càinava cola la cùa trà li gàmbi.
La 'ncontráat d'òtri cáa ca i ghà domandat:
" Cóma te ghée scenáat, bée ?"
E chèsto tǜt séri 'l ghà respondǜt:
" Ghò maiáat e tracanáat táat de chèl vìi ca ò sbagliáat pòrta par vignìi de fó dala cà."
Móràl dela fàola: Mài fidàs de chìi ca i öl fáa dól bée a spéśi dei òtri.
Fiói pìscen, dispiasè pìscen, fiói grànc’, dispiasè grànc’
Figli piccoli, piccoli dispiaceri, figli grandi, dispiaceri grandi
Castáa che fiuris
Sa ‘l castáa al fiuris de mac’, van sót col sach, sa ‘l fiuris de giügn, van sót col pügn